5/12/06

DESPRÈS D'UN TEMPS

Desprès d’un temps de silenci i reflexió tornem a estar entre vosaltres, per a tornar a comentar aquelles coses petites o grans que ens poden afectar o no.
Moltes són les coses que han passat des de el darrer article, no tinc ganes de fer cap valoració de les darreres eleccions al Parlament de la nostra Nació, hom ho ha fet, ara cal mirar el futur, i viure amb intensitat el present.
La nostra ciutat va tirant, tenim projectes com el front marítim, millora de carrers, pàrkings, obres i moltes obres, problemes de circulació pendents, manca d’habitatges, malgrat les construccions noves. Els joves es troben amb lloguers cars, sous baixos, una espiral de difícil solució.
Molts joves que ara tenen 25 anys han crescut amb un govern socialista a la nostra ciutat, no coneixen cap manera més de govern ciutadà, han vist créixer la seva ciutat, amb l’especulació urbanística, la desaparició de cinemes i teatres, el tancament d’empreses del sector tèxtil, la marxa d’empreses cap a pobles del voltant i fins i tot més lluny, el govern socialista deixant perdre ocasions. Coses ben fetes també hi són, però els problemes també hi són.
Aviat d’aquí uns mesos tindrem eleccions municipals, és l’hora de fer canvis, un quart de segle de govern socialista no dona per més, ara toca un govern de progrés, un govern amb un model de ciutat, preocupat per les polítiques socials i amb la intenció de trobar-ne solucions, un govern municipalment compromès, culturalment equitatiu, nacionalment clar. I això ho dic per què Mataró enaMORA.

no et deixis atrapar

no et deixis atrapar

2/8/06

EL CRIT


Fa molts dies que no escric res, i veig que forces companys han entrat en el blog i no hi han trobat res de nou.

La veritat es que fa molts dies que estic emprenyat amb el mon, ja sé que es molt adolescent fer aquesta afirmació, però el que està passant és molt greu i ningú es mou.

Abans de vacances, van començar les accions repressives de l’estat d’Israel contra l’estat del Líban, aquesta agressió desproporcionada, la vaig i vàrem patir una colla de companys, en saber que una companya nostra hi tenia el marit i els fills que com cada any, hi anaven per veure als seus familiars.

Durant aquests primers dies, la sensació de ràbia e impotència va ser molt gran, hores d’ara encara continua, volia escriure i expressar la meva ràbia, però no ho vaig fer. Volia esperar més dies, i observar els aconteixements, veure quina era la reacció dels diferents governs d’Europa, veure com l’esquerra del nostre país opinava, veure com la reacció popular sortia de forma més o menys espontània, i ocupàvem els carrers dient prou, ja n’hi ha prou de guerres i agressions salvatges i assassines, però…… que ha passat? Res.

La dreta espanyolista del partit popular, callada i atorgant legitimitat a les accions de l’exercit israelià, el PSOE amb unes declaracions tèbies d’en Zapatero, amb un mocador que no hi tenia lloc, unes manifestacions verbals d’estar per casa per plaure…. A qui? Els nacionalistes catalans d'ERC, la CUP i CiU, poc soroll, quina pena, quina tristor! de partits.

Mentrestant el poble libanès ha de fugir de les bombes, indiscriminades, morint població civil, destruint un cop més un país, que vol refer la seva identitat.

Els intel·lectuals de torn i especialistes en la matèria dividits, uns justificant l’agressió, altres amb una condemna tèbia, i la reacció popular morta, l’esquerra popular, els joves i no tant joves callats, poca gent vàrem ser els que sortirem al carrer a manifestar nos davant de l’Ajuntament.
Quina pena! Quina tristor que tinc, quina impotència!
És el crit que colpeja el meu pit.
Cada cop el meu desencís és més gran.

Però aquesta manca reacció, aquesta fredor, a que és deu? Aquesta vegada els agressors no han estat els EEUU, han estat els seus aliats, és que córrer sang jueva per les postres venes i per això tenim por? No volia parlar de judaisme e islamisme, però al final quina és l’explicació, que és veu justa la destrucció de Gaza i altres ciutats palestines, i condemnem els atemptats amb persones bombes dels palestins. El cinisme està present.

Personalment estic en contra de tot tipus de violència, per tant des de la meva petita visió, deploro tot el que siguin atemptats terroristes, i l’ús de l’exercit per reprimir-los. Però no voldria desviar l’atenció en el conflicte israelià-palestí, sinó centrar-nos en la qüestió libanesa.

En la meva modesta opinió, aquests atacs desmesurats i la posterior invasió dels territoris, responen a una estratègia més global. On la clau està en provocar la intervenció de Siria i l’Iran, generalitzar el conflicte armat, per exterminar l’islamisme més radical i bel·licós, evidentment això comportaria una nova intervenció dels EEUU, en defensa de l’Estat d’Israel. Aquesta intervenció tindria l’excusa perfecte per poder destruir els mitjans de producció sirians i iranesos. Tant debò estigui en un error.

Un cop destruïda l’economia d’aquest països és podria parlar d’un nou ordre en l’Orient Mitjà. Però, Quin serà el futur? Quina serà la reacció de Rússia i Xina? I Europa? Callada.

12/7/06

NO SÉ PER ON COMENÇAR

No sé per on començar, els pensaments brollen pel meu cap amb una velocitat de vertigen, i tot per una llarga xerrada telefònica amb el meu amic Joan.

De què hem parlat? de moltes coses, però potser una és el seguit de reflexions vers la situació política del nostre país, però no des del punt de vista dels partits i de la seva situació davant les properes eleccions, sinó quelcom que va més enllà. Deixant de banda allò que votem.

Els que em coneixen saben que soc militant de CDC, i que sempre he estat com una mosca vironera dins aquest partit, sí ! el que llegiu, si el nostre país fos normal, per tant un país lliure i independent, de ben segur que jo no estaria amb cap formació que fos nacionalista únicament, el més segur és que estaria en un partit social demòcrata, per tant, d’esquerres.

I..., aquí comença el dilema, les contradiccions, les crítiques i autocrítiques. Doncs malgrat sentir-me d’esquerres, mai he trobat cap referent, dins l’esquerra oficial del nostre país, prou engrescador, i heus aquí la situació, cap on anem? Trobo a faltar una nova esquerra, una alternativa, que motivi als joves del nostre país, que els faci implicar-se.

Tots els partits, estan preocupats pels resultats electorals i per els hipotètics pactes, comencen a discutir i ha desqualificar-se mútuament, tot plegat trist.

I els partits d’esquerra parlen, de models i de no se què de polítiques socials. Però. Tots ells són reproductors del sistema, l’esquerra com agent de transformació social no hi és. I aquí, crec és on ha de començar la reflexió, el debat, de tots aquells que en un, moment vàrem lluitar contra la dictadura, i d’aquells que han nascut en democràcia. Seguiré pensant, però faltem veus, que es sumin en les reflexions.

1/7/06

TURISME ! A QUI VOLEN ENGANYAR?


Sempre he cregut que la nostra ciutat, té un cert potencial turístic, però encara estem lluny de potenciar-lo. L’intent d’aquest estiu, es atractiu, però no massa original. No es pot parlar de turisme, quan el que es farà són activitats d’oci nocturn, que aquestes puguin atreure més o menys gent de fora, ja en parlarem. Però sí que podem dir, que no podem quantificar com a turistes, a les persones dels pobles de les rodalies que van a les activitats nocturnes.És evident que les Santes són un atractiu i que fen una promoció adequada, en aquells llocs on hi ha turistes passant les seves vacances, aquest podrien venir a la nostra ciutat, però això es fa?… Els elements culturals dels museus encara estan per desenvolupar, falta xispa i imaginació i sobretot coordinació entre el Patronat de cultural i L’IMPEM, si aquests establissin unes línies estratègiques pel desenvolupament turístic, a lo millor els hi sortiria bé. Però en seran o estan capacitats per fer-ho? Està per veure?Si volem tenir residents turístics de temporada, cal buscar inversors i operadors d’aquests camp, dubto que això estigui plantejat, i si ho han fet, no en saben més i tot està quiet.Almenys, l’oci nocturn està garantit, desprès de Santes, Mataró podrà gaudir d’uns locals a la platja, on sentir música i parlar amb els amics, però això no es nou d’aquest any.

23/6/06

SANT JOAN


Avui és la berbena de sant Joan, molta gent lletra ferida em diuen que de dir revetlla, doncs no! Jo li dic berbena, perquè aquest és el nom de la planta màgica, que és considerada com el tercer símbol d’aquest diada. Diuen els més grans, sí! aquells que per edat ho són de veritat i com ha valor afegit no són de ciutat, que aquesta nit les plantes augmenten les seves propietats remeieres. La planta berbena s'ofrenava antigament als déus i té els atributs de ser una planta afrodisíaca.
El símbol rei és el foc, element purificador que diuen ens allibera de la mala sort, (falta que ens fa) durant aquesta nit alimentarem el foc cremant trastos vells i tota mena de fustes que guardàvem per fer no se què. A casa nostra, Catalunya, la foguera més popular és la Flama del Canigó, que cada any s’estén per diferents poblacions per encendre-hi les fogueres. (acabo de rebre un sms que em diu que a dos quarts de vuit aquesta flama arriba a la porta de l’ajuntament), espero que no en facin foguera.
També es diu que si els enamorats salten set vegades una foguera agafant-se la mà seran feliços plegats la resta de la seva vida. A les nostres edats val més no fer-ne cap intent.
Per acabar direm que l’altre símbol màgic és l’aigua. Diuen que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, menys la de l’aixeta i les embotellades, i, per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb la rosada dels prats a trenc d'alba.
I per acabar un poema d’en Pol Celan
No-res, per mor dels nostres
Noms
-ells en fan u-,
segella
la fi ens creu
principi,
davant
els callats mestres
que ens envolten,
dins l’indivís, es pronuncia
l’estreta
claredat

Dedicat al meu amic Joan Simó.

22/6/06

UNA PLAÇA PER L'HAVANA



Ahir a la tarda en la Comissió de territori del Centre-Eixample-Havana Ens varen presentar el desenvolupament urbanístic de l’espai comprès entre els carrers Colón, Toló, Floridablanca i Camí Ral.
El barri de l'Havana guanyarà una plaça pública a l’interior de l’illa i uns 700 metres quadrats per equipaments socials.

Aquesta actuació urbanística, millora la imatge d’una de les zones més antigues del barri. Dins d’aquesta actuació, cal destacar la conservació de la façana neoclàssica de l’antiga fàbrica Martorell Batlle i Cia. I la remodelació de l’edifici que es destinarà a 16 habitatges de protecció pública.

Sí d’aquests habitatges, que et toquen per sorteig, els tens en lloguer duran cinc anys i desprès al carrer. Imagino.


Bé d’això ja en parlarem un altre dia, ara seguim amb el que he començat.

Tot sembla correcte, es dignifica un espai, es guanyen equipaments i tenim un espai verd més, però, hi haurà alguna trampa? Això ho pensava mentre el tècnic municipal que acompanyava a la regidora ho estava explicant.

De cop, el tècnic ens parla del volum del edificis i de la seva alçada, diu que el pla d’ordenació permet una alçada de planta més quatre pisos, però que ells, modificaran la normativa, per permetre un pis més, i que aquest sigui un àtic o sigui per la façana del carrers es veuran quatre pisos i per l’interior, en la plaça en veurem cinc. Modestament crec que aquí està la trampa, el tècnic ens parla de la dignitat dels habitatges, de la qualitat de vida, del bònic que són els àtics.
Fins que jo, ja no puc més i els hi planto que estan afavorint l’especulació, que estan modificant les regles del joc, segons sia el seu interlocutor,(en aquest cas propietari del solar).

La regidora diu que sempre estic amb la mateixa cançó de l’especulació, i que en aquesta comissió em de valorar l’actuació general. Li contesto que d’acord i que estic d’acord en el plantejament, però que des de l’ajuntament s’està afavorint l’especulació també.

Atenció inversors, nous pisos i places d’aparcament ben aviat en aquest barri.

19/6/06

Reflexions postelectorals: El silenci de la majoria./ Gran victoria del SI

El silenci de la majoria
Ahir a la nit vaig defugir el seguiment dels diferents comentaris dels líders polítics del nostre país, volia pair tot sol els resultats electorals.
El silenci de la majoria del cens electoral es preocupant. Joves i no tant joves han passat d’anar ha votar, uns per mandra que n’hi ha agut, uns quants més emprenyats per el caos de govern provocat pel President Maragall i la incompetència en política de Govern d’ERC, altres perquè no tenen cap interès per la política del nostre país, uns altres amb desacord a les picabaralles i desqualificacions entre partits, uns quants més desconcertats pel SÍ però No, No però SÍ, votar o no votar en blanc, tant si val no vaig ha votar. Aquest darrers que intueixo que poden arribar a ser un quants milers entre els joves de 18 a 24 anys, que han estat la clau d’aquesta majoria silenciosa.

Els culpables tots els partits polítics i els seus militants. ERC per dubtar i donar uns missatges confusos per justificar la seva postura política, PSC, CiU i ICV, malgrat defensar el SÍ, han tingut tots plegats urticària en fer un front comú, tots han volgut/hem volgut manifestar el nostre SÍ diferenciat, i, tot això ha tingut un preu, l’abstenció.

Gran victòria del Sí
Malgrat que la participació ha estat ha punt de fregar el 50%, aquesta ha manifestat el seu ampli suport al nou ESTATUT, la victòria es aplacant, indiscutible, els partidaris del no han vist el poc ressò que tenen i a sobra aquest repartit entre les forces polítiques grans, petites i minúscules que apostaven pel NO. Ara toca desenvolupar, aquest nou instrument, però la situació política no està per tirar coets, la crisi govern i la propera convocatòria d’eleccions, ens porta ha perdre sis mesos de construcció Nacional, fracàs del tripartit, desconcert socialista en quin ha de ser el successor del president Maragall, guerres internes i conspiracions a ERC, una Iniciativa que neda i guarda la roba, com ha últim bastió per poder revalidar un futur nou tripartit, i un Partit Popular atrinxerat en un discurs demagògic i de moneda de
canvi amb la seva confrontació política amb el PSOE menyspreant la victòria del SÍ a nivell estatal. I ha CiU estem contents, esperançats, però cautelosos aquesta victòria ha de servir per sumar i no per restar.,

15/6/06

MANIFEST PEL SI I EL QUE VAIG DIR PUBLICAMENT



Manifest pel ‘SÍ’ a l’Estatut Nosaltres, dones i homes de Catalunya, davant la convocatòria del referèndum per aprovar el nou Estatut d'Autonomia volem expressar la nostra decisió de participar-hi i de votar-hi afirmativament. Creiem que el text aprovat per les Corts Generals, a iniciativa del Parlament de Catalunya, és un pas important en el reconeixement de les aspiracions nacionals catalanes. El nou Estatut enforteix les institucions, la capacitat financera de la Generalitat i els instruments d’autogovern per assegurar que Catalunya es pugui desenvolupar com a societat de benestar i com a país creador de riquesa. Institucions, partits, entitats, experts i agents de tots els sectors han treballat intensament i llargament per portar a bon port aquesta reforma. El nou Estatut, amb voluntat i ambició de futur, recull la realitat present i els canvis socials, econòmics, culturals i polítics que Catalunya ha experimentat d’ençà de l’aprovació de l’Estatut de 1979. Valorem positivament, per tant, la millora en la capacitat competencial de la Generalitat de Catalunya, l’avenç substancial en el finançament, l’encaix amb Europa i el món i la incorporació d'un títol de drets, deures i principis rectors que amplia els drets de ciutadania. Catalunya ha guanyat prestigi i autoritat sempre que ha defensat amb claredat i fermesa les seves aspiracions de progrés, llibertat i solidaritat. És per això, per refermar el prestigi del nostre país, que invitem a tota la ciutadania a participar massivament en aquesta decisiva consulta popular. Avui donem el nostre "SÍ" a aquest nou Estatut per responsabilitat i amb sentit constructiu, d’acord amb la millor i més compromesa tradició del catalanisme, amb voluntat d’assegurar el futur de Catalunya. Des de la convicció que hem d’avançar tots junts i sense renunciar a les legítimes aspiracions democràtiques dels catalans, considerem que refusar el nou Estatut portaria el país a un estancament i a la pèrdua d’oportunitats i horitzons de progrés. Així doncs, convençuts que ara és l'hora de mirar endavant, ens adrecem als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya per demanar-los que s'afegeixin a la Campanya cívica pel SÍ al nou Estatut de Catalunya.


EL QUE VAIG DIR

Ahir i va haver la presentació publica del manifest pel sí, a Can Palauet, la sala estava plena de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat, i també i havien tots els representants del govern municipal, varen demanar-me que expliques quines eren les meves raons per votar sí, i aquestes són les que vaig dir.


" Malgrat que l’Estatut que jo voldria votar és el del 30 de setembre, crec que l’Estatut que ha sortit en les negociacions amb el Govern de l’Estat és el nou puny de sortida pel reconeixement de les nostres aspiracions nacionals. Estatut que els futurs governs i parlaments de la nostra Nació hauran d’anar desenvolupant i pactant amb fermesa.


Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT és el futur de tots els ciutadans i ciutadanes joves i no tant joves del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ha de representar l’estabilitat política del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT representa una millora i progrés econòmic.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ens permet pujar un graó més en el camí del reconeixement de la nostre Sobirania Nacional i el dret de l’autodeterminació del nostre poble.

També vaig dir que en l’apartat d’Ensenyament podríem disposar un millor autofinançament i que aquest repercutirà en una millora del sistema educatiu.

13/6/06

EL DESALLOTJAMENT

imatge de Lluisa Julia ( Capgros )

L’aparició del moviment okupa a Mataró es pot convertir en un tema polític sensible, per la seva incomoditat i per les reticències que alguns sectors de la població de la nostra ciutat hi poden tenir. L’aparició d’aquest moviment ha originat un nou mal de cap a l'equip de govern municipal. Malgrat que aquest intenti no donar-li la importància que es mereix.
Aquest fenomen ens ha de dur ha obrir un debat sobre fins a quin punt les accions del moviment okupa són simples delictes contra la propietat privada o es poden considerar accions legítimes, i si es possible trobar vies de diàleg per arribar a un desenllaç negociat del conflicte.
A Mataró el moviment okupa no ha tingut fins ara ni un arrelament ni una activitat continuada, fet que, probablement, hagi comportat un cert desconeixement del moviment i no es disposi del discurs polític adequat per afrontar-lo.
A Europa el moviment okupa neix als inicis dels anys 70, quan els esquàters van iniciar la reivindicació del dret a l'habitatge, les seves accions l'han convertit en una manera de viure força estesa i socialment acceptada en algunes ciutats on hi ha experiències realment reeixides.
A Catalunya podem dir aquest moviment està a les beceroles, les primeres ocupacions que es varen produir a Barcelona, tenien com a objectiu la creació de Centres Socials, com a espais alternatius de desenvolupament cultural i social, on es realitzen activitats com ara teatre, música, tallers, debats, concerts, etc. en segon terme hi havia el problema de l'habitatge. Actualment podem dir que aquests objectius van junts.
El desconeixement per molts de nosaltres d’aquest joves, fa que els mirem en certa reticència, que els estigmatitzem com a ganduls, bruts, drogats i violents, això passa perquè no en saben res o ben poc.
Des del punt de vista ideològic, el moviment okupa s'emmarca dins dels anomenats «nous moviments socials» o moviments antisistema com són també l'antimilitarisme i l'antiglobalització. Tots ells es qüestionen del sistema econòmic, polític i social dominant, actitud tanmateix completament legítima en un sistema democràtic.
Aquests tipus de moviment, utilitzen l’acció directa per intentar portar els seus objectius a la pràctica. Totes les seves ocupacions tenen com objectiu denunciar l’abandonament de certs espais de la ciutat, que en moltes ocasions representen casos de total i absoluta especulació urbanística, com és el cas del carrer Lepanto (front marítim) i l’lla de Can Cruzate. Les accions directes d’aquests joves són un mitjà per iniciar un projecte d’un espai alternatiu, no tenen com ha finalitat dir que ja tenen casa on viure.
El desallotjament d'ahir de la Drogueria amb un desplegament de forces desproporcionat em fa pensar que l’equip de govern de la nostra ciutat, no està per buscar solucions imaginatives per arribar a punts de trobada amb un col·lectiu que planteja maneres d'organitzar-se i d'actuar diferents a les convencionals. Cal que els poders públics tinguin voluntat d'entendre les noves maneres d'associar-se, nous llenguatges, noves formes de cultura o de contracultura, noves formes i noves ganes de viure si es vol comprendre i representar les generacions del demà.

29/5/06

Us faig públiques les notes d’acomiat de dos alts càrrecs del Departament d’Educació, com veureu la consellera no ha tingut cap mena de respecte pel President de la Generalitat, arrogància i prepotència d'una consellera que no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, segons la meva opinió i d’un equip de gent jove amb actituds gens gratificants per la gent que treballava amb ells.

La carta del secretari es correcte, autocrítica, però hi ha trampa aquest Sr. no ha marxat del departament segueix com alt càrrec, tot té un preu en aquesta vida.

Donc gràcies al Sr Safont pel seu comentari en el bloci rectifico, alló que es podria considerar com insult.
Sr. Analitzi blogs i Webs properes a ERC i sigui autocritc, que vostè si es correcte i amable, això és una cosa, però n'hi ha d'altres que van massa forts.

Benvolguts,Benvolgudes,
En nom propi i de totes les persones que han estat al capdavant del Departament d’Educació des del desembre de l’any 2003, vull acomiadar-me de vosaltres després del cessament efectuat per Pasqual Maragall.
Durant aquests dos anys hem treballat amb il·lusió i amb la voluntat de millorar la qualitat del sistema educatiu del nostre país. De ben segur que hem tingut encerts i hem comès errades que espero que ens sabreu disculpar.
D’aquesta etapa que ara s’acaba en guardarem els bons records, la il·lusió, el compromís i l’aprenentatge, i estem molt satisfets d’haver pogut comptar en tot moment amb el vostre suport i dedicació, cosa que us agraïm sincerament.
Moltes gràcies i endavant!
Marta Cid i l’Equip

Benvolguts companys,
A l’hora d’escriure el meu comiat intento evitar les frases habituals: la il·lusió d’exercir el càrrec, els agraïments, les disculpes pels errors que hagi comès, etc. M’estimo més expressar un doble sentiment. D’una banda crec que les coses han anat molt millor del que ens han volgut fer creure, especialment en polítiques socials el govern ha fet una bona feina. D’altra banda però us confesso el meu desencís en valorar que els que hem estat en llocs de major responsabilitat no hem sabut tirar endavant amb prou dignitat el primer projecte de l’esquerra catalana al govern. Després de tants anys esperant uns resultats favorables hem malbaratat molts dels projectes i esperances de l’hivern de 2003. Jo, en la mesura que n’he format part, és d’això del que demano disculpes. Amb tot, mantinc intacta la il·lusió de veure i viure un futur govern estable i d’esquerra que faci avançar el nostre país en el progrés social i en el reconeixement complet dels drets nacionals. Caldrà tornar-s’hi a posar en el marc d’un altre escenari, amb altres condicions i amb forces renovades.
Desitjo al govern sorgit d’aquesta darrera crisi que pugui administrar bé i pugui continuar els projectes i les importants actuacions que plegats hem emprès. Des del meu lloc de funcionari el serviré amb lleialtat i amb tot l’esforç que sigui capaç com n’estic segur que farem la immensa majoria d’empleats de l’Administració. Em vaig engrescar en aquesta aventura que avui acabo per unes idees polítiques però també perquè tenia i tinc el convenciment que les persones que integrem la Funció Pública catalana som un col·lectiu ben preparat per fer grans coses per al país.
Permeteu-me, encara que sigui un tòpic, agrair-vos la relació personal que he pogut mantenir amb vosaltres, amb uns més intensament que amb d’altres, però sempre excel·lent. Malgrat aquella paraula tant antipàtica de "Secretari" enlloc de dir-me pel meu nom, entre vosaltres m’he sentit sempre un company més.
Barcelona, 25 de maig de 2006
Ramon Martínez Deu

PRECAMPANYA


El 18 de juny, tothom està convocat a participar en el Referèndum, sobre el nou Estatut. La campanya es preveu dura, per una banda el partidaris del NO, d’aquests uns (PP) inflant aires d’anticatalanisme, de dir-nos el dolent que és aquest Estatut per les persones que vivim i treballem a Catalunya. El seu objectiu es clar, fer propaganda del no, per anar en contra del govern de l’Estat, per tant, el que menys els importa és el nostre país, tot és un tacticisme partidari, que en nom d’España defensa no sé quins valors. Però segur que no són els de respecte, tolerància i llibertat.
Per l’altre banda, en el mateix segment electoral, tenim ERC, buscant raons per justificar-ne el NO, trist paper, per què per cada raó, hi ha la pregunta… Però vostès que negociaven, abans de trencar l’unitat?, per què ERC negociava, per tant es corresponsable de l’estatut que tindrem. No si val dir que el pacte el varen fer dos partits.
He llegit part de l’Estatut i hi ha coses que no m’agraden i coses que les trobo a faltar, sobre tot les que ja sabem tots, però malgrat tot, es un estatut millor del que teníem, per tant és absurd enroscar-se en el No, omplint-nos la boca de Catalunya i de salvapatries suïcides, que el que busquen es mantenir-se en el poder, per què tenen por que les seves bases marxin per la seva esquerra, ves per on!! l’equidistància ha desaparegut.

Hem de votar SI:

Per què és el millor.

Per què Catalunya no pot seguir amb l’Estatut del 79.

Per què hem de demostrar el nostre sentit d’unitat, lluny de les nostres diferències polítiques.

Temps mort

Fa molts dies que no escric en el bolg, perdoneu-me tots aquells que l’heu anat visitant.
Han estat un dies no gaire fàcils, he acabat cansat de tanta picabaralla política, i encara ho estic, hi ha professionals de la política que estarien més be callats, però no, si no fan declaracions o no surten en la fotografia de torn creuen que no existeixen, manera estranya de ser.

Aviat tornaré, avui el més segur.

11/5/06

JA SÓN FORA

imatge e-noticies.com

El President Maragall ha fet el que havia de fer, dut per la incoherència, i, els dubtes sobre la postura d’ERC enfront el proper Estatut. Com ja deia en anteriors articles, la manca d’una direcció forta en aquest partit, els ha portat a prendre una decisió a contra cor, ja que les seves bases, amb més viscelaritat, que sentit de Govern s’han decantat pel No.

El cessament dels consellers i conselleres ja és un fet, ara el Govern s’ha d’equilibrar i mantenir-se fins les properes eleccions de la tardor, evidentment això implica una paralització de l’obra de Govern, preu molt alt pel nostre país, però hem de tirar endavant.

El que no em sembla de rebut és que el Sr. Carod obligui a dimitir a tots els càrrecs del seu partit en els diferents departaments en un intent desesperat de fer el boicot al Govern restant, o, volen demostrar d’aquesta manera que no estan agafats a la poltrona?. D’aquesta manera el que demostren és la manca de sentit de govern, el desconeixement del treball dins la administració i la poca o cap fidelitat institucional que tenen. Una cosa és el partit i l’altra treballar a l’administració. Entenc que pleguin el assessors i secretaris generals, doncs són les persones de confiança màxima dels consellers i conselleres, però la resta, malgrat que siguin càrrecs polítics com els directors generals, són primer administració de Catalunya que militants de partit. Això ho dic per què aquest és el sentiment de molts d’ells. Aquest càrrecs haurien d’esperar a ser cessats pel nou titular i no veure’s obligats a fugir. Tot plegat un trist paper. Però tranquils que l’administració seguirà funcionant, ja que quatre ressentits no la poden parar, i els quadres intermedis i els tècnics farem cap i mànegues per què això no passi i els ciutadans i ciutadanes del nostre país siguin atesos com sempre.

Dit això, passem al món local, i en concret a Mataró, ja que ens governa el tripartit a nivell municipal. És plantejarà el Sr. Barón fer fora als dos regidors de ERC, com podrà des de l’Ajuntament demanar el vot afirmatiu a l’Estatut si hi té regidors que li faran al campanya pel no. Això s’ha de pensar i actuar amb fermesa, ara és l’hora de fer fora a un partit que en nom de Catalunya està buscant la confrontació social, a traves dels constants insults dels seus militants (pocs) i simpatitzants, per veure els insults només cal visitar i llegir els comentaris a: http://www.e-noticies.com/ i els diferents blogs dels seus.

És una llàstima però ells han provocat aquesta situació.

8/5/06

ERC, QUO VADIS?

L’auca ERC és de les mes tristes de tota la historia política del nostre país. Em sap molt de greu, que aquest dirigents que tenen, no hagin fet, el que és més elemental en un partit polític encara, que tingui estructura assemblearia. M’explicaré:

  • Un cop aprovat l’Estatut pel nostre govern, i, amb les expectatives de ser el millor Estatut, els dirigents ERC varen explicar als seus militants que aquest no seria el text definitiu? I per tant en les negociacions hi haurien fortes retallades.
  • No varen explicar en les seves assemblees, que sortís el que sortís lluitarien amb les altres forces, per aconseguir un Estatut molt millor que el que ja tenim? Sembla ser que no.
  • No varen recordar al seus militants que el famós Estatut del 32 va ser podat sense contemplacions pels partits republicans espanyols.
  • Per què actualment ERC, no ha fet una campanya interna dins el seu partit, per fer veure a les seves bases els aspectes positius que té el nou Estatut? Els hi feia por?
    Per què no han treballat amb les seves bases els postulats pragmàtics de la política? Una cosa es la ideologia, el pensament, el concepte i un altre la praxis política de formar d’un govern que vol dirigir la nostre Nació.
  • Han consultat els dirigents polítics d’ERC a les seves bases el que han de votar en el Senat? Si en les assemblees ha sortit dir que no a l’Estatut, per què votaran abstenció? A què juguen?

    Saben que si ho voten el text del Estatut, aquest serà retornat al Congrés, i haurem de començar de nou, que és el que volen les seves bases, tenen un greu problema de credibilitat, dins i fora del partit. Ja s’ho faran.

    Dit això, el Independentisme, el Nacionalisme, el Catalanisme, són per ser una doctrina política? O formen par d’un ideari col·lectiu de les persones, són sentiments, son conceptes referits a un territori, en aquest cas Catalunya.

    Que vol dir ser d’esquerres? És un altre sentiment oposats a les dretes?
    Crec que hi ha manca de definició ideològica, de pensament.
    Tinc molt clar que les persones catalanistes que militen al PSC, tenen un ideari socialista, que ha evolucionat el llarg del temps, però ERC, es socialista, és anarquista? Són lliberals?

    CDC està inscrita al parlament europeu en el grup Lliberal, per tant hi un corpus ideològic en els seus plantejaments, malgrat que jo personalment amb decanto per les tesis social demòcrates, per tant tinc ideologia, pensament, que juntament amb els meus companys amb sentiment Nacionalista lluitem per tenir un país millor, un país amb més autogovern, un país amb el dret a decidir el seu futur, vers l’autodeterminació. Però ERC que té?. Personalment veig indefinicions.

ACTA FEDERACIÓ D'AAVV, CHRIS HILLMAN I BRETOLADES

DIVENDRES 5

Aquest cap de setmana ha estat diferent de la resta, per començar el divendres, vaig assistir a l’acta organitzat per la Federació D’Associacions de Veïns, amb el lema "El creixement de Mataró, al límit". La xerrada va anar a càrrec de l’arquitecte Agàpit Borràs. Els conceptes i visions que dels quals va parlar venen de lluny, provenen de la Teoria General de Sistemes, en aquests cas, aplicades al territori i en concret al creixement urbà. Com sempre el Sr. Borràs va ser crític amb el model urbanístic de la nostra ciutat, amb les actuacions fragmentades que és fan dins el teixit urbà, i on la participació veïnal real, no és el que hauria de ser, els veïns participen en reunions informatives dins els plans territorials, i opinen, però malauradament tot està donat i beneït.
Per més informació podeu llegir l’article d’en Xevi Alomà a
www.capgros.com


Acabat l’acta a sopar i desprès al concert d’en Chris Hillman, a la sala Privat. He de dir, que en un sorteig que fa la revista Capgros en varen tocar dues entrades, és la primera vegada que en toca una cosa en un sorteig, no m’ho podia ni creure!, bé el que deia el concert, íntim, al voltant d’unes dues-centes persones, va ser molt bo. Jo recordava aquest cantant, quan formava part de la banda The Byrds. L’actuació amb guitarra i mandolina va ser excel·lent, el més autèntic del folk rock i country rock.

fOTO DE V.B. CAPGROS


DISSABTE 6
Amb un dia força agradable vàrem poder fer una passejada per la riera, tot observant els quadres del artistes, realment fa goig, però el que no sé, es quina és l’opinió dels artistes, ja que les vendes per comentaris que vaig sentir havien estat fluixes.
Aquesta fira de pintura, va tenir la seva cara fosca, quan altres pintors, gens artístics i molt menys creatius, van dur les seves reivindicacions contra: les entitats bancàries, la seu del PSC i UGT, la façana de Santa Anna, una bretolada més, d’aquests noiets anti-sistema, que en nom de la lluita contra el capital, l’especulació i en defensa del medi ambient, ho embruten tot. Fent aquests actes, que ells creuen heroics, el fan es tenir a la ciutadania en contra, crec que els hi falta més reflexió i menys acció directe d’aquest tipus. Les forces de seguretat que hi eren, no varen intervenir, ho puc entendre, en la riera, però a la plaça de les Tereses podrien haver dissuadit ha aquesta colla de… el que vulgueu, manifestants per ser respectuosos amb el personal.
Espero que, d’aquest actes de manca de civisme, l’Ajuntament prengui nota, i no únicament pretengui fer una nota condemnant l’acta amb la junta de portaveus de tots els partits polítics de la nostra ciutat, sinó que actuï amb bel·ligerància i fermesa.

5/5/06

AVUI MANIFESTACIÓ

Avui, divendres dia 5 de maig, hem tingut a les portes del Departament d’educació una concentració/manifestació de tots els sindicats de l’ensenyament. Aquests estan en contra de començar el proper curs el dia 12 setembre, que és un dimarts, i proposen començar-lo el divendres dia 15. Les raons que donen, es que aquesta data no ha estat pactada i que el Departament après la decisió de manera unilateral.
Mal fet, doncs un Departament on tots els seus alts càrrecs tenen una demostrada cultura participativa i assemblearia, no hauria d’actuar d’aquesta manera, ho dic per què la majoria, abans de ser assessors i subdirectors generals eren membres actius del sindicat USTEC, i vet aquí, una cosa és ser sindicalista i un altre és tenir el poder.
El sindicat (USTEC) es mostra contrari a la política educativa,els altres fan seguidisme i amb algunes coses recolzen al Govern i amb altres estan en contra, en fi repicar campanes i estar present en la processó.
Però el que m’ha sobtat més, és la no presencia dels mossos d’esquadra, sé que aquests hi eren, i altres cops, i ara faig referència al govern de CiU, quan hi havia una manifestació estaven presents a l’entrada de l’edifici per poder dissuadir amb la seva presència, qualsevol intent d’entrada del manifestants.
Doncs avui no ha estat així els sindicats de manera espontània han anat avançant i han entrat al vestíbul de l’edifici impedint qualsevol entrada i sortida del personal.
Els guardes jurats han intentat impedir-ho, parlant de manera adequada amb ells, intentant que les càmeres dels mitjans de comunicació no prenguessin imatges, ja que tenen ordres expresses, tot ha esta un desori, no han estat recolzats per ningú, la seva autoritat, poca que en tenen, s’ha esvaït.
Durant 20 minuts el Departament ha estat ocupat, i els mossos no han aparegut, fins que els manifestants han sortit pel seu propi peu. Desprès la nostra policia ha fet acta de presència.
La meva indignació i la de molts companys funcionaris, que veiem de bon grat ara i sempre qualsevol reivindicació del col·lectiu docent, és la tolerància d’aquests actes dins els edificis públics, i la manca de criteri, ja que quan es van manifestar en solitari el sindicat CGT, si que hi eren els cossos de seguretat.

4/5/06

SI HEM PERDUT EL CAMI....



Són les onze de la nit, avui hem sopat tots a casa, això que ha de ser un fet normal, per a mi es motiu d’alegria, no he tingut cap reunió. Ara en la tranquil·litat, tot escoltant música, he obert el llibre de poesia d’en Josep Punsola. El llibre que tinc a les mans es titula “Obra Poètica Completa” va ser editat pel Patronat Municipal de Cultura de Mataró i l’editorial Alta Fulla. (1989),

Quina època, semblava que hi havia un fort batec cultural, que amb el temps s’ha esmorteït, llàstima !!!!

Per això res més adient que reproduir-vos aquest poema.

SI HEM PERDUT EL CAMÍ...

Si hem perdut el camí
brolla avall, brolla avall !
Que el més bo no és sortir
al ras de la vall;
que el més bell és fruit
del clot d’aigua perdut
- per ningú contemplat,
ni entelat, ni mogut –
en el cor encantat
del racó inconegut.

De racó i de racó
que no sap de sender,
n’hi ha molt, i al pitjor,
guarda un ferm esbarzer
una inèdita flor...
Si finí el bell seguir,
no ens trobem, brolla al dret !
I veurem, en fruir,
que el millor que haurem fet
serà perdre el camí.

POTENCIAR LA CIUTAT


Un dels eixos del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social es potenciar la ciutat de Mataró, i per això s’obriran unes oficines de turisme.

Pot esdevenir Mataró, amb l’obertura d’aquestes oficines, un centre turístic?
És evident que amb l’obertura d’aquestes oficines, no. Únicament seran punt de informació ciutadana, i que ja està bé per començar.

La nostra ciutat te potencial per ser un nucli turístic. Per una banda cultural i per un altre de sol i platja. Tenim la sort de viure en una ciutat que pot oferir aquestes dues vessants. La més fàcil, la més natural i evident és el sol i la platja. Actualment tenim unes platges ben conservades, on l’aigua, un dies més i altres menys, sol estar neta. Però gent de fora, poca, turistes d’altres països cap, no tenim Hotels, ni mai s’ha orientat l’economia de la ciutat cap el sector turístic, ànim!! a veure si surten inversors, i els operadors turístics fan una aposta seriosa.

NO! No! sembla ser que això no és el que es vol. El que es vol es potenciar la ciutat en el vessant cultural.

Pensem que tenim: La Basílica de Santa Maria, , La portalada de l’església de Santa Anna, edificis modernistes, El museu i el futur museu, torre Llauder, de l’època romana, cases del s. .XVIII, balcons plens de rajoles que ningú se les mira, per què tothom va amb el cap baix. restes de muralles al centre urbà, de tot això se’n pot fer un pol d’atracció cultural, però no únicament pels de casa sinó pels de fora, per tant, no s'haurien d’obrir oficines de turisme a Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat, per que els turistes no passin de llarg.
No creuen que s’hauria de treballar a nivell comarcal.

Personalment crec en els dos vessants d’atracció de la nostra ciutat, ara cal imaginació i inversió econòmica per poder-ho tirar endavant.

2/5/06

VOTA, VOTA SI


No parem de fer espectacle, uns fen propostes d’allargar dues hores la jornada del dia E (E = Estatut), uns altres dient doncs per què no, fen al·lusions a la seva vocació democràtica participativa (ERC), CiU dient xi, xi xi,xi, ja ens va bé. Per desprès haver-se de quedar amb carona de bocamolls, tots ells quan els serveis jurídics de la Generalitat diuen que hi ha una Llei Orgànica (d’àmbit estatal), que marca la jornada del dia E.
L’altre espectacle ens l’està oferint ERC amb els seus moviments de intent de definició pel que han de votar el dia E. La seva estructura de partit es complexa, les bases i les seves representacions territorials tenen pes en les seves decisions com a partit, però totes tenen el mateix pes?, no ho sé. Però pensar que l’assemblea d’un territori amb pocs militants té el mateix pes que una altre amb el doble, per dir alguna cosa em sembla desmesurat, o bé desprès hi ha el vot de qualitat del seu Consell Nacional ? De fet no me importa massa, però com ells en parlen doncs, pica la curiositat!
Malgrat el que decideixi ERC: no, vot blanc, vot nul, el dia E tindrem estatut per majoria absoluta.
Personalment crec que l’electorat madur d’ERC, amb sentit de la responsabilitat i coneixedors del pragmatisme polític que ens cal en aquest moments votaran SI, el mateix que faran alguns dels dirigents, però no ho poden dir i han de fer el joc, sobre tot els que tenen càrrecs en l’administració, que reconeixen que la política del pancartisme ja ha passat i ara s’ha de manar, però pobres!! Els compadeixo, per haver de reconèixer en privat i amb la boca petita jo votaré SI, però ha de predicar un altre cosa.

FERIA DE ABRIL



Mai havia estat a la "Feria de Abril" de Catalunya, feia temps que tenia ganes d’anar-hi, i amb l’Assun cada any ens fèiem el propòsit de visitar-la i per fi aquest any ho hem aconseguit.
No entraré a discutir els problemes que tenen plantejats sobre la situació econòmica de la Feria ni molts menys del debat entre entitats, a part de que no tinc dades, ni informació suficient.
Vull parlar de les sensacions, si de la sensació que vaig percebre. Era dissabte, al voltant de 2/4 d’onze de la nit,quan vàrem arribar, molts de cotxes i totes les indicacions al seu lloc, per fer-ho fàcil als visitants. La primera imatge és la de poder observar un gran nombre d’atraccions, crec que hi eren totes, les dels menuts i les dels adults valents i en ganes de tenir sensacions fortes, una fira d’atraccions a lo gran. Bullici de gent, de nens i nenes, de pares i avies, de payos i de gitanos, tots amb harmonia i alegria, amb ganes de festa.
Un cop feta la visita a les atraccions, entrem al recinte firal, on hi han "las casetas" de les entitats, moltes, no les anomenaré per no deixar-ne cap.
Les sevillanes sonen per tot arreu, el picar de mans, grups que ballen i canten, cada local té la seva festa i pots entrar-hi lliurement, si vols consumir ho fas, si vols menjar pots fer-ho, si únicament mires tampoc passa res, tot és cordial.
Las "casetas" malgrat tenir certa uniformitat, són diferents, observant-les poden deduir el poder adquisitiu de cada entitat, o l’afany de figurar o sobresortir. La "caseta" que més em va colpir va ser la gitana, plena de gom a gom, amb cants plens de sentiment, i havia alguna cosa més que una festa, un sentit de pertinença, on la rumba desbordava totes les expectatives.
Les úniques "casetes " que vaig trobar fora de lloc varen ser la del PP i la del PSC/PSOE, i l’UGT, la política ha de ser transversal en aquests actes, una cosa és que els diferents líders vagin a visitar La Feria, es prenguin "unos Finos", i un altre es tenir el local instal·lat, no sé si havien altres partits.
El darrer ámbit que vaig visitar va ser la fira comercial, sensa cap pretensió, parades artesanals amb productes d’alimentació, roba, artesania de fusta, etc, tot ben ordenat e indicat.
Ara que encara si és a temps, proposo als responsables de fires de la ciutat de Mataró que hi treguin el cap, potser aprendran alguna cosa.

26/4/06

L’EQUIDISTÀNCIA QUE ENS TRENCA.

Cada cop se’m fa més difícil entendre la situació política del meu país. Tenia entès que l’objectiu bàsic d’aquest govern era sumar esforços per aconseguir un nou Estatut per al nostre país. Aquest ja el tenim únicament cal la seva aprovació pel Senat espanyol i el referèndum.
Però ERC està fent un joc polític, que ens porta a un trencament i a una divisió social que no hauria d’haver-se provocat. Crec que tots els nacionalistes estem d’acord que l’Estatut aprovat pel nostre Parlament, era el que volíem, però també tots sabem que entrats en negociacions, s’han que acceptar renúncies, cedir i fer concessions entre parts, això s’ha fet i s’ha aconseguit un Estatut millor del que tenim, (això ho admet ERC però no ho accepta).
Ara la situació és que el govern farà una campanya informativa vers l’Estatut i demanarà la participació ciutadana, el meu dubte és, el Govern demanarà el SI?, no ho crec, i si ho fa, haurem de sentir dir, que una cosa és el govern i un altre els partits, l’exercici de cinisme està servit.
A tot això la postura d’ERC cada cop sembla estar més clara, és el vot equidistant, vot nul, vot ideològic sentimental, vot blanc, en resultat un vot tàctic de sondeig electoral, que el diferenciarà del vot negatiu de l’entorn del PP.
Aquesta actitud divideix, trenca tots els ponts d’unitat nacionalista que tant ens cal, ja que tindrem un Estatut amb un aprovat justet.

24/4/06

ELPOT DE VIDRE I EL CAFÉ

Aquest article el vaig rebre per correu, va reenviar-me'l l'Assun,la meva dona.
Es un d'aquells articles que circulen de manera anònima per la xarxa. Personalment crec que és digne de llegir.

Quan les coses a la vida et superin, quan 24 hores al dia no et són suficients, recorda el pot de vidre i el cafè.Un professor, davant els seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf.Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord a dir que sí.El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf.El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.Després el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, les coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,... La sorra és la resta de petites coses. Si primer posem la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai notindrem lloc per a les coses realment importants.Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat.Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afecció favorita.Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua,...Ocupa't primer de les pilotes de golf, les coses que realment t'importen.Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra"Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.El professor va somriure i va dir:"Què bé que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic".

RECORDS


Avui, 24 d'abril, fa 55 que vaig nèixer. Són moltes les coses que han passat al llarg d'aquests anys, i avui, dia especial, vull compartir un poema d'una dona, companya de feina a l'Escola de Formació del professorat, que ens va trasmetre sentiments i que malauradament ens va deixar quan tenia moltes per dir-nos. Maria Mercè Marçal.


Llengua abolida
Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.

Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
- oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca -
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!
En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.
Cada tombant del teu cos m'alimenta
d'altres paisatges que l'oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu els dónes sentit.
No esborraria cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:
Prenc el camí que m'ha portat a tu.
Per als vençuts l'amor és un pa amarg,
arrabassat a contrallei dels sécs
d'un país devastat, sembrat de sal
per l'enemic sense rostre.
I la sang, aliment per a l'incendi
que esborri serramostres de collita,
cremi rostolls, calcini llei i culpa.

23/4/06

SANT JORDI


Avui ha estat un diumenge especial, Sant Jordi, el nostre patró, el patró de Catalunya.

Sant Jordi també és patró d’Anglaterra, d’Aragó, de la ciutat de Gènova, Georgia, Grècia, Lituània, Portugal, Rússia i Sèrbia.

Com diu la tradició va ser un màrtir cristià nascut a la Capadòcia, fill d’uns familia rural i que va morir, possiblement a Lydda (Palestina). La seva tomba, però és en un lloc incert. D’una banda assenyala Tirra (actual Turquia), un indret molt visitat pels almogàvers en la seva expedició a l’Orient i d’altra Lydda, l’indret mateix on. Segons la tradició, va ser martiritzat sota el regnar de Dioclecià.

A la seva vida se li han atribuït fets llegendaris, entre els quals destaca l’alliberament d’una donzella de les urpes del drac. La veu popular mundial ha localitzat aquests fet pels voltants de la ciutat de Silene. A Catalunya, aquests episodi s’ha localitzat pels voltants de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

A Catalunya, el seu culte és documentat al segle X, i el 1022, l’abat Oliba va erigir un altar en honor seu.

L’extensió del culte a sant Jordi arreu d’Europa va produir-se a partir del segle XI, amb les Croades, el sant era invocat pels guerres croats en les seves lluites contra els musulmans per recuperar Terra Santa.

21/4/06

REMODELACIÓ DE GOVERN



La remodelació del Govern ja s’ha produït, no és per saltar d’alegria, doncs els canvis no responen a una veritable necessitat, al menys en algunes conselleries.

Cultura necessitava un canvi, la consellera tenis bones intencions, crec!!, però amb aquestes no n’hi ha prou per desenvolupar la política cultural del nostre país.

Agricultura també, el món de la pagesia, està desconcertat, la política agrària del Triparit fins ara ha estat molt precària, només cal repassar els conflictes plantejats.

El DURSI, no ho crec, calia deixar-li més temps per què desenvolupes les iniciatives plantejades, ara el nou conseller és una incògnita, doncs que jo sàpiga no te cap vincle amb el món universitari. Els temes pendents, són molts, com són l’encaix dels estudis universitaris dins el context europeu.
Tindrà això alguna repercussió en el projecte universitari de la ciutat de Mataró?
Medi Ambient i Habitatge tampoc calia, això de fer canvis per quota de pacte, en sembla molt trist. Particularment sempre he vist als companys de "Iniciativa"
amb molt d’afecte, gent preparada i amb constància, malgrat que hi ha excepcions, que ara no cal citar. Del successor d’en Milà, en Francesc Baltassar, en tinc grats records personals, vàrem estar junts en el primers anys de la nostre escolarització a Barcelona, més tard a la universitat, en plena lluita contra el franquisme, el tinc per un bon polític, espero no haver de canviar d’opinió.
Del canvi de Treball. No tinc elements, el conseller Valls potser serà més polític, no estarà influït per tesis sindicalistes com el conseller cessat.
El departament de Governació, uy!! Aquest si que té tots els ets i uts que vulguem, el Carretero era un personatge no gaire còmode pel President i menys amb les declaracions que va fer vers el president de l’Estat espanyol. Però el seu recanvi clama al cel.
Com es pot anomenar una persona que està sota sospita? "sospita per una suposada extorsió en benefici dels interessos financers del seu partit" (frase treta d’un article d’opinió del e-noticies).
No hi havia ningú més a les files d’ERC?, ha estat una provocació, a una remodelació que no volien?
Quina autoritat té el President en front de les voluntats d’ERC?
Malgrat que no m’agradi el President, ho és de Catalunya i ho és de tots simbòlicament, però vinga! Una vegada que pren una decisió per marcar la seva autoritat, aquesta torna a quedar tocada.
El temps dirà, mentrestant el preu del petroli es va encarint i la inflació pujant.

19/4/06


Tot fent un descans, abans de tornar a les feines que estic fent per les tardes, he agafat a l’atzar un llibre de la prestatgeria. És un llibre de poemes d’en Màrius Torres, amb un pròleg d’en Pere Gimferrer. Obro el llibre per la pàgina 46 i en surt un poema anomenat Abril, coincidència?, tota!!, m’agrada tornar-lo a llegir i per això el voldria compartir.

ABRIL

Lliris morats, prada de trèvol,
Núvols de neu, cel matinal.
Fulloles noves s’emmirallen a l’
Estany d’aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms.
Sàvia primavera crea
L’ombra rosa dels arbres de Judea,
L’ombra grisa dels cinomoms.

S’han acabat les violetes.
Cap al tard la boira s’esmuny.
Xopes de blau, arribaren de lluny,
Un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,
Tímid com un infant s’acosta;
I cada tarda, quan se’n va a la posta,
Té una mica més de recança

Maig 1936

18/4/06

Uns comentaris lligats


Avui tot llegint el diari El Periódico, en versió catalana, he trobat un article que fa referència al descobriment d’un paradís submarí, al mar de Bohol, a prop de l’illa filipina de Panglao.
Aquesta notícia, és reconfortant, desprès d’uns dies de vacances, sense maragallades, el que científics de diferents països del món hagin trobat en aquest indret 62 noves espècies de mol·luscos sense closca. Sembla que aquest planeta encara té indrets per descobrir dins el seu espai natural.
Malauradament, no hi ha res per descobrir en l’espècie humana, els atemptats a Israel, el desgovern a Palestina, la destrucció de l’Iraq… tenim l’atlas mundial ple de conflictes bèl·lics, no hi ha cap continent en Pau, be l’Antàrtida; i en els països que estan amb una pau relativa, hi ha gent entestada en cercar el conflicte, com és cas de l’Estat espanyol.
La dreta espanyola està força encesa i el seu fogoner està en una emissora de ràdio que té un gran ventall. La flama de l’Espanya trencada, la desaparició de la Nació espanyola, nascuda el 2 de maig de 1808, treu de polleguera al fogoner. Però en el fons, des de la seva òptica, poden dir que té la visió de predir certs esdeveniments, va dir que darrera de Catalunya, amb un reconeixement tebi de NACIÖ, altres comunitats autònomes reclamarien en els seus estatuts el ser reconegudes com a Nació, i això sembla que succeeix amb Andalusia, passarà el mateix amb Extremadura, Múrcia o la Rioja? Passarem de ser un Estat d’autonomies a ser un Estat de nacions? Serem un Regne de nacions?. El fogoner de la dreta de la Nació espanyola, te feina assegurada.

16/4/06

Respostes al meu article

Com encara no sé com funcionen això dels vincles us recomano que llegiu els comentaris apareguts al meu article 14 d'abril a Mataró, Capgros.com, evidentment he respost.

13/4/06

REURBANITZACIÓ DEL CARRER SANT ANTONI

El proper dia 18 d’abril comencen les obres en un dels carrers clau de la nostra ciutat, clau per que afectarà la circulació de tots aquells vehicles que busquen la sortida cap la N II.Al llarg de vuit mesos els veïns patiran unes obres necessàries, com és la reconstrucció del nou col·lector, i tot seguit la reurbanització del carrer Sant Antoni. A més de la tant esperada obertura del carrer Campeny.Els veïns han estat informats, i d’aquesta informació se’n diu participació ciutadana. Ens varen explicar el que es volia fer, el tipus d’arbrat, i la desaparició de les places d’estacionament de vehicles, i així amb tot el que es farà properament al centre-eixample. La culpa de que la participació no funcioni no és del tot de l’equip de govern de la nostra ciutat, també ho és de AAVV del centre, que no té la capacitat de gestionar i proporcionar alternatives, es una pena, però és la trista realitat.

UN COMENTARI

En l'apartat on hi ha el meu perfil hi ha un article anomenat PENSAMENTS, aquest va ser escrit despres de les eleccions a l'executiu comarcal de CDC, eleccions que varem perdre, el que està escrit ho continuo pensant.

HE FET UNS CANVIS

Avui que disposo d'una mica de temps, he fet uns canvis en el blog, el que feia servir fins anomenat Punt de trobada, deixa d'existir degut a uns problemes tecnics, ara procuraré que aquest, que en un principi va ser el primer que vaig tenir, es mantingui vui i molt més dinàmic. Reconec que no soc cap maravella de les vones tecnologies, costa tirar endavant i compendre tot el lexic de les instruccions. Intentaré fer-ho el millor possible, gràcies per la paciència dels pocs que esteu al meu voltant

14 D'ABRIL A MATARÓ

Dimecres 12 d' abril de 2006


La recuperació de la memòria històrica s’està convertint darrerament o millor dit ja és un paradigma per justificar tota mena d’accions que tinguin quelcom a veure amb el nostre passat, ja sigui ben llunyà o relativament proper.Fet que no qüestiono en si mateix, doncs recuperar la memòria històrica és important, i, com em deia la meva filla tots tenim un passat, que ens ha de permetre viure el present per millorar-ne el futur. Però el de celebrar els 75 anys de la proclamació de la República Espanyola i programar tot un seguit d’actes al llarg del 2006, ( que encara no estan programats) vincular-lo als representants municipals i a les persones mortes en la guerra civil, ja en sembla una mica forçat. Sobre tot pensant en tancar la TRANSICIÓ de la DICTADURA a la DEMOCRÀCIA.Parlem de memòria i volem treure tots aquells símbols de la dictadura., Si els trèiem, no deixarem rastre del que va passar i al explicar la nostra historia local als que ara són menuts, seran poques les proves documentals físiques al carrer que hi trobaran, be a no ser que en un futur, a un nou museu hi hagués una sala on s’expliques i es recollís tot el que es vol retirar del carrer, a part de les coses que ja ho han estat.Personalment no celebro ni vull celebrar el dia de la República Española, doncs aquesta República ens va trair, no ens va reconèixer ni com a Nació, i poques varen ser les competències que ens va reconèixer. Va ser el govern i els partits d’aquesta república els que varen començar una campanya contra Catalunya i el seu estatut. (campanya que ha estat actualment, reproduïda en part, pel partit Popular).Com a nacionalista em pregunto que farà a la porta de l’Ajuntament la Bandera de la República espanyola. Res, perque dubto que aquest sigui el seu lloc, quan als partits nacionalistes se’ls hi negat any darrera any poder onejar la nostra Senyera, l’Onze de setembre de forma única al balcó.Hi ha formacions polítiques que, al meu parer, fiquen la pota. Cal homenatjar la bandera republicana espanyola per sentir-se republicà?

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

Dissabte 18 de març de 2006

Acabo de llegir en el Cap Gros d’avui que el president i la junta de l’associació de veïns de la Llàntia ha dimitit per desavinences internes. Aquest fet no tindria més importància, si no fos, pel debat ocult que hi ha darrera de cada associació fins arribar a la mateixa Federació d’AAVV.
El debat és, el control polític de les AAVV, hom nega que existeixi, però la realitat es un altre, i be de molt lluny. Els partits polítics, tots, sempre han estat preocupats pel teixit associatiu de la societat, i en aquesta preocupació han entrat a formar-hi part, sempre a títol individual dels seus militants. El problema neix quan el partit polític, dona consignes, recomanacions i maneres de fer als militants, que participen en una entitat veïnal, aleshores comença la confusió, les reticències entre persones, avalades per les actuacions i les relacions dels ajuntaments amb aquestes entitats.
Tot això amenitzat per un procés de participació preocupant, doncs poques són les AAVV que van sobrades de persones i moltes vegades són qüestionades pel seu grau de representativitat, en fi la realitat és una, únicament cal ser conscients de quines són les limitacions de cadascú.

MIRAR ENRERA PERPROYECTAR UN NOU FUTUR

Diumenge, 5 de març de 2006


Tots sabem, perquè ho hem estudiat, que un cop guanyades les eleccions municipals de l’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar el Govern de la República Catalana. Aquest va durar tres dies, ja que hi va haver de renunciar a canvi d’obtenir un autogovern provisional i el compromís de redactar i aprovar un Estatut d’Autonomia, per part de les Corts espanyoles. Va ser la primera de les grans claudicacions d’Esquerra Republicana, partit majoritari en aquell moment.L’Estatut d’Autonomia també conegut com l’Estatut de Núria, va ser redactat per els polítics del moment. El text original era ambiciós. Afirmava el dret de l’autodeterminació de Catalunya dins la República federal espanyola, definia Catalunya com un estat dins la República, amb sobirania popular, la possibilitat d’agregacions territorials autònoms, l’oficialitat del Català, competències polítiques, econòmiques, jurídiques, socials i educatives. Aquests plantejaments varen desencadenar una campanya anticatalanista molt agressiva generant un clima de desconfiança, ja que s’acusava als catalans de posar en perill “la integridad nacional”. El text que van aprovat les Corts espanyoles va suposar una rebaixa respecte al text original. Era la segona gran claudicació, en els seus principis d’Esquerra Republicana de Catalunya. Catalunya passà de ser un Estat de la República a una regió autònoma, dins l’Estat espanyol, les competències econòmiques són retallades i molt limitades, ja que tot depenia de negociacions amb el Govern espanyol, el castellà és llengua cooficial juntament amb el català, no es reconeix la possibilitat de federació de regions, l’ensenyament continua en mans de l’Estat malgrat que la generalitat podia crear els seus centres propis. Es reconeixen competències en règim local, obres públiques, ordre públic, policia interna, serveis socials, no és reconeix la sobirania, però si es va reconèixer la personalitat pròpia de Catalunya. Tot això ens demostra el grau històric de claudicació dels nostres governats, evidentment la situació social, política i econòmica, no es pot comparar. El bàsic i més important d’aquell moment, és que es recuperaven les institucions per el nostre autogovern, la Generalitat Catalana. A partir d’aquí podem començar a mirar el nostre present i futur immediat. La redacció del nou Estatut, ha superat amb escreix a l’anterior, però a portat tensions en els diferents grups polítics, debats socials, defensors i detractors. I malauradament el revifar del sentiment anticatalanista en terres espanyoles. Per majoria absoluta, es va aconseguir consens en els continguts de l’Estatut, però tots els partits eren conscients que aquell no seria l’Estatut. Per poder negociar calia sortir de màxims, ja que els nostres polítics sabien que hi haurien rebaixes substancials, però que aquestes, no podien servir per anul·lar-nos com a poble sinó, com a millora del que ja teníem. Així ha estat, les negociacions arriben a port, però uns hem claudicat massa, per altres estem provocant el trencament d’Espanya, els més pragmàtics ens podem donar per satisfets. Ara cal que Esquerra Republicana recuperi la seva memòria històrica, i entengui que en tota negociació s’ha de renunciar, però no claudicar.