26/4/06

L’EQUIDISTÀNCIA QUE ENS TRENCA.

Cada cop se’m fa més difícil entendre la situació política del meu país. Tenia entès que l’objectiu bàsic d’aquest govern era sumar esforços per aconseguir un nou Estatut per al nostre país. Aquest ja el tenim únicament cal la seva aprovació pel Senat espanyol i el referèndum.
Però ERC està fent un joc polític, que ens porta a un trencament i a una divisió social que no hauria d’haver-se provocat. Crec que tots els nacionalistes estem d’acord que l’Estatut aprovat pel nostre Parlament, era el que volíem, però també tots sabem que entrats en negociacions, s’han que acceptar renúncies, cedir i fer concessions entre parts, això s’ha fet i s’ha aconseguit un Estatut millor del que tenim, (això ho admet ERC però no ho accepta).
Ara la situació és que el govern farà una campanya informativa vers l’Estatut i demanarà la participació ciutadana, el meu dubte és, el Govern demanarà el SI?, no ho crec, i si ho fa, haurem de sentir dir, que una cosa és el govern i un altre els partits, l’exercici de cinisme està servit.
A tot això la postura d’ERC cada cop sembla estar més clara, és el vot equidistant, vot nul, vot ideològic sentimental, vot blanc, en resultat un vot tàctic de sondeig electoral, que el diferenciarà del vot negatiu de l’entorn del PP.
Aquesta actitud divideix, trenca tots els ponts d’unitat nacionalista que tant ens cal, ja que tindrem un Estatut amb un aprovat justet.