2/5/06

FERIA DE ABRIL



Mai havia estat a la "Feria de Abril" de Catalunya, feia temps que tenia ganes d’anar-hi, i amb l’Assun cada any ens fèiem el propòsit de visitar-la i per fi aquest any ho hem aconseguit.
No entraré a discutir els problemes que tenen plantejats sobre la situació econòmica de la Feria ni molts menys del debat entre entitats, a part de que no tinc dades, ni informació suficient.
Vull parlar de les sensacions, si de la sensació que vaig percebre. Era dissabte, al voltant de 2/4 d’onze de la nit,quan vàrem arribar, molts de cotxes i totes les indicacions al seu lloc, per fer-ho fàcil als visitants. La primera imatge és la de poder observar un gran nombre d’atraccions, crec que hi eren totes, les dels menuts i les dels adults valents i en ganes de tenir sensacions fortes, una fira d’atraccions a lo gran. Bullici de gent, de nens i nenes, de pares i avies, de payos i de gitanos, tots amb harmonia i alegria, amb ganes de festa.
Un cop feta la visita a les atraccions, entrem al recinte firal, on hi han "las casetas" de les entitats, moltes, no les anomenaré per no deixar-ne cap.
Les sevillanes sonen per tot arreu, el picar de mans, grups que ballen i canten, cada local té la seva festa i pots entrar-hi lliurement, si vols consumir ho fas, si vols menjar pots fer-ho, si únicament mires tampoc passa res, tot és cordial.
Las "casetas" malgrat tenir certa uniformitat, són diferents, observant-les poden deduir el poder adquisitiu de cada entitat, o l’afany de figurar o sobresortir. La "caseta" que més em va colpir va ser la gitana, plena de gom a gom, amb cants plens de sentiment, i havia alguna cosa més que una festa, un sentit de pertinença, on la rumba desbordava totes les expectatives.
Les úniques "casetes " que vaig trobar fora de lloc varen ser la del PP i la del PSC/PSOE, i l’UGT, la política ha de ser transversal en aquests actes, una cosa és que els diferents líders vagin a visitar La Feria, es prenguin "unos Finos", i un altre es tenir el local instal·lat, no sé si havien altres partits.
El darrer ámbit que vaig visitar va ser la fira comercial, sensa cap pretensió, parades artesanals amb productes d’alimentació, roba, artesania de fusta, etc, tot ben ordenat e indicat.
Ara que encara si és a temps, proposo als responsables de fires de la ciutat de Mataró que hi treguin el cap, potser aprendran alguna cosa.