23/6/06

SANT JOAN


Avui és la berbena de sant Joan, molta gent lletra ferida em diuen que de dir revetlla, doncs no! Jo li dic berbena, perquè aquest és el nom de la planta màgica, que és considerada com el tercer símbol d’aquest diada. Diuen els més grans, sí! aquells que per edat ho són de veritat i com ha valor afegit no són de ciutat, que aquesta nit les plantes augmenten les seves propietats remeieres. La planta berbena s'ofrenava antigament als déus i té els atributs de ser una planta afrodisíaca.
El símbol rei és el foc, element purificador que diuen ens allibera de la mala sort, (falta que ens fa) durant aquesta nit alimentarem el foc cremant trastos vells i tota mena de fustes que guardàvem per fer no se què. A casa nostra, Catalunya, la foguera més popular és la Flama del Canigó, que cada any s’estén per diferents poblacions per encendre-hi les fogueres. (acabo de rebre un sms que em diu que a dos quarts de vuit aquesta flama arriba a la porta de l’ajuntament), espero que no en facin foguera.
També es diu que si els enamorats salten set vegades una foguera agafant-se la mà seran feliços plegats la resta de la seva vida. A les nostres edats val més no fer-ne cap intent.
Per acabar direm que l’altre símbol màgic és l’aigua. Diuen que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, menys la de l’aixeta i les embotellades, i, per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb la rosada dels prats a trenc d'alba.
I per acabar un poema d’en Pol Celan
No-res, per mor dels nostres
Noms
-ells en fan u-,
segella
la fi ens creu
principi,
davant
els callats mestres
que ens envolten,
dins l’indivís, es pronuncia
l’estreta
claredat

Dedicat al meu amic Joan Simó.

22/6/06

UNA PLAÇA PER L'HAVANA



Ahir a la tarda en la Comissió de territori del Centre-Eixample-Havana Ens varen presentar el desenvolupament urbanístic de l’espai comprès entre els carrers Colón, Toló, Floridablanca i Camí Ral.
El barri de l'Havana guanyarà una plaça pública a l’interior de l’illa i uns 700 metres quadrats per equipaments socials.

Aquesta actuació urbanística, millora la imatge d’una de les zones més antigues del barri. Dins d’aquesta actuació, cal destacar la conservació de la façana neoclàssica de l’antiga fàbrica Martorell Batlle i Cia. I la remodelació de l’edifici que es destinarà a 16 habitatges de protecció pública.

Sí d’aquests habitatges, que et toquen per sorteig, els tens en lloguer duran cinc anys i desprès al carrer. Imagino.


Bé d’això ja en parlarem un altre dia, ara seguim amb el que he començat.

Tot sembla correcte, es dignifica un espai, es guanyen equipaments i tenim un espai verd més, però, hi haurà alguna trampa? Això ho pensava mentre el tècnic municipal que acompanyava a la regidora ho estava explicant.

De cop, el tècnic ens parla del volum del edificis i de la seva alçada, diu que el pla d’ordenació permet una alçada de planta més quatre pisos, però que ells, modificaran la normativa, per permetre un pis més, i que aquest sigui un àtic o sigui per la façana del carrers es veuran quatre pisos i per l’interior, en la plaça en veurem cinc. Modestament crec que aquí està la trampa, el tècnic ens parla de la dignitat dels habitatges, de la qualitat de vida, del bònic que són els àtics.
Fins que jo, ja no puc més i els hi planto que estan afavorint l’especulació, que estan modificant les regles del joc, segons sia el seu interlocutor,(en aquest cas propietari del solar).

La regidora diu que sempre estic amb la mateixa cançó de l’especulació, i que en aquesta comissió em de valorar l’actuació general. Li contesto que d’acord i que estic d’acord en el plantejament, però que des de l’ajuntament s’està afavorint l’especulació també.

Atenció inversors, nous pisos i places d’aparcament ben aviat en aquest barri.

19/6/06

Reflexions postelectorals: El silenci de la majoria./ Gran victoria del SI

El silenci de la majoria
Ahir a la nit vaig defugir el seguiment dels diferents comentaris dels líders polítics del nostre país, volia pair tot sol els resultats electorals.
El silenci de la majoria del cens electoral es preocupant. Joves i no tant joves han passat d’anar ha votar, uns per mandra que n’hi ha agut, uns quants més emprenyats per el caos de govern provocat pel President Maragall i la incompetència en política de Govern d’ERC, altres perquè no tenen cap interès per la política del nostre país, uns altres amb desacord a les picabaralles i desqualificacions entre partits, uns quants més desconcertats pel SÍ però No, No però SÍ, votar o no votar en blanc, tant si val no vaig ha votar. Aquest darrers que intueixo que poden arribar a ser un quants milers entre els joves de 18 a 24 anys, que han estat la clau d’aquesta majoria silenciosa.

Els culpables tots els partits polítics i els seus militants. ERC per dubtar i donar uns missatges confusos per justificar la seva postura política, PSC, CiU i ICV, malgrat defensar el SÍ, han tingut tots plegats urticària en fer un front comú, tots han volgut/hem volgut manifestar el nostre SÍ diferenciat, i, tot això ha tingut un preu, l’abstenció.

Gran victòria del Sí
Malgrat que la participació ha estat ha punt de fregar el 50%, aquesta ha manifestat el seu ampli suport al nou ESTATUT, la victòria es aplacant, indiscutible, els partidaris del no han vist el poc ressò que tenen i a sobra aquest repartit entre les forces polítiques grans, petites i minúscules que apostaven pel NO. Ara toca desenvolupar, aquest nou instrument, però la situació política no està per tirar coets, la crisi govern i la propera convocatòria d’eleccions, ens porta ha perdre sis mesos de construcció Nacional, fracàs del tripartit, desconcert socialista en quin ha de ser el successor del president Maragall, guerres internes i conspiracions a ERC, una Iniciativa que neda i guarda la roba, com ha últim bastió per poder revalidar un futur nou tripartit, i un Partit Popular atrinxerat en un discurs demagògic i de moneda de
canvi amb la seva confrontació política amb el PSOE menyspreant la victòria del SÍ a nivell estatal. I ha CiU estem contents, esperançats, però cautelosos aquesta victòria ha de servir per sumar i no per restar.,

15/6/06

MANIFEST PEL SI I EL QUE VAIG DIR PUBLICAMENT



Manifest pel ‘SÍ’ a l’Estatut Nosaltres, dones i homes de Catalunya, davant la convocatòria del referèndum per aprovar el nou Estatut d'Autonomia volem expressar la nostra decisió de participar-hi i de votar-hi afirmativament. Creiem que el text aprovat per les Corts Generals, a iniciativa del Parlament de Catalunya, és un pas important en el reconeixement de les aspiracions nacionals catalanes. El nou Estatut enforteix les institucions, la capacitat financera de la Generalitat i els instruments d’autogovern per assegurar que Catalunya es pugui desenvolupar com a societat de benestar i com a país creador de riquesa. Institucions, partits, entitats, experts i agents de tots els sectors han treballat intensament i llargament per portar a bon port aquesta reforma. El nou Estatut, amb voluntat i ambició de futur, recull la realitat present i els canvis socials, econòmics, culturals i polítics que Catalunya ha experimentat d’ençà de l’aprovació de l’Estatut de 1979. Valorem positivament, per tant, la millora en la capacitat competencial de la Generalitat de Catalunya, l’avenç substancial en el finançament, l’encaix amb Europa i el món i la incorporació d'un títol de drets, deures i principis rectors que amplia els drets de ciutadania. Catalunya ha guanyat prestigi i autoritat sempre que ha defensat amb claredat i fermesa les seves aspiracions de progrés, llibertat i solidaritat. És per això, per refermar el prestigi del nostre país, que invitem a tota la ciutadania a participar massivament en aquesta decisiva consulta popular. Avui donem el nostre "SÍ" a aquest nou Estatut per responsabilitat i amb sentit constructiu, d’acord amb la millor i més compromesa tradició del catalanisme, amb voluntat d’assegurar el futur de Catalunya. Des de la convicció que hem d’avançar tots junts i sense renunciar a les legítimes aspiracions democràtiques dels catalans, considerem que refusar el nou Estatut portaria el país a un estancament i a la pèrdua d’oportunitats i horitzons de progrés. Així doncs, convençuts que ara és l'hora de mirar endavant, ens adrecem als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya per demanar-los que s'afegeixin a la Campanya cívica pel SÍ al nou Estatut de Catalunya.


EL QUE VAIG DIR

Ahir i va haver la presentació publica del manifest pel sí, a Can Palauet, la sala estava plena de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat, i també i havien tots els representants del govern municipal, varen demanar-me que expliques quines eren les meves raons per votar sí, i aquestes són les que vaig dir.


" Malgrat que l’Estatut que jo voldria votar és el del 30 de setembre, crec que l’Estatut que ha sortit en les negociacions amb el Govern de l’Estat és el nou puny de sortida pel reconeixement de les nostres aspiracions nacionals. Estatut que els futurs governs i parlaments de la nostra Nació hauran d’anar desenvolupant i pactant amb fermesa.


Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT és el futur de tots els ciutadans i ciutadanes joves i no tant joves del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ha de representar l’estabilitat política del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT representa una millora i progrés econòmic.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ens permet pujar un graó més en el camí del reconeixement de la nostre Sobirania Nacional i el dret de l’autodeterminació del nostre poble.

També vaig dir que en l’apartat d’Ensenyament podríem disposar un millor autofinançament i que aquest repercutirà en una millora del sistema educatiu.

13/6/06

EL DESALLOTJAMENT

imatge de Lluisa Julia ( Capgros )

L’aparició del moviment okupa a Mataró es pot convertir en un tema polític sensible, per la seva incomoditat i per les reticències que alguns sectors de la població de la nostra ciutat hi poden tenir. L’aparició d’aquest moviment ha originat un nou mal de cap a l'equip de govern municipal. Malgrat que aquest intenti no donar-li la importància que es mereix.
Aquest fenomen ens ha de dur ha obrir un debat sobre fins a quin punt les accions del moviment okupa són simples delictes contra la propietat privada o es poden considerar accions legítimes, i si es possible trobar vies de diàleg per arribar a un desenllaç negociat del conflicte.
A Mataró el moviment okupa no ha tingut fins ara ni un arrelament ni una activitat continuada, fet que, probablement, hagi comportat un cert desconeixement del moviment i no es disposi del discurs polític adequat per afrontar-lo.
A Europa el moviment okupa neix als inicis dels anys 70, quan els esquàters van iniciar la reivindicació del dret a l'habitatge, les seves accions l'han convertit en una manera de viure força estesa i socialment acceptada en algunes ciutats on hi ha experiències realment reeixides.
A Catalunya podem dir aquest moviment està a les beceroles, les primeres ocupacions que es varen produir a Barcelona, tenien com a objectiu la creació de Centres Socials, com a espais alternatius de desenvolupament cultural i social, on es realitzen activitats com ara teatre, música, tallers, debats, concerts, etc. en segon terme hi havia el problema de l'habitatge. Actualment podem dir que aquests objectius van junts.
El desconeixement per molts de nosaltres d’aquest joves, fa que els mirem en certa reticència, que els estigmatitzem com a ganduls, bruts, drogats i violents, això passa perquè no en saben res o ben poc.
Des del punt de vista ideològic, el moviment okupa s'emmarca dins dels anomenats «nous moviments socials» o moviments antisistema com són també l'antimilitarisme i l'antiglobalització. Tots ells es qüestionen del sistema econòmic, polític i social dominant, actitud tanmateix completament legítima en un sistema democràtic.
Aquests tipus de moviment, utilitzen l’acció directa per intentar portar els seus objectius a la pràctica. Totes les seves ocupacions tenen com objectiu denunciar l’abandonament de certs espais de la ciutat, que en moltes ocasions representen casos de total i absoluta especulació urbanística, com és el cas del carrer Lepanto (front marítim) i l’lla de Can Cruzate. Les accions directes d’aquests joves són un mitjà per iniciar un projecte d’un espai alternatiu, no tenen com ha finalitat dir que ja tenen casa on viure.
El desallotjament d'ahir de la Drogueria amb un desplegament de forces desproporcionat em fa pensar que l’equip de govern de la nostra ciutat, no està per buscar solucions imaginatives per arribar a punts de trobada amb un col·lectiu que planteja maneres d'organitzar-se i d'actuar diferents a les convencionals. Cal que els poders públics tinguin voluntat d'entendre les noves maneres d'associar-se, nous llenguatges, noves formes de cultura o de contracultura, noves formes i noves ganes de viure si es vol comprendre i representar les generacions del demà.