Avui és la berbena de sant Joan, molta gent lletra ferida em diuen que de dir revetlla, doncs no! Jo li dic berbena, perquè aquest és el nom de la planta màgica, que és considerada com el tercer símbol d’aquest diada. Diuen els més grans, sí! aquells que per edat ho són de veritat i com ha valor afegit no són de ciutat, que aquesta nit les plantes augmenten les seves propietats remeieres. La planta berbena s'ofrenava antigament als déus i té els atributs de ser una planta afrodisíaca.
El símbol rei és el foc, element purificador que diuen ens allibera de la mala sort, (falta que ens fa) durant aquesta nit alimentarem el foc cremant trastos vells i tota mena de fustes que guardàvem per fer no se què. A casa nostra, Catalunya, la foguera més popular és la Flama del Canigó, que cada any s’estén per diferents poblacions per encendre-hi les fogueres. (acabo de rebre un sms que em diu que a dos quarts de vuit aquesta flama arriba a la porta de l’ajuntament), espero que no en facin foguera.
També es diu que si els enamorats salten set vegades una foguera agafant-se la mà seran feliços plegats la resta de la seva vida. A les nostres edats val més no fer-ne cap intent.
Per acabar direm que l’altre símbol màgic és l’aigua. Diuen que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, menys la de l’aixeta i les embotellades, i, per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb la rosada dels prats a trenc d'alba.
I per acabar un poema d’en Pol Celan
No-res, per mor dels nostres
Noms
-ells en fan u-,
segella
la fi ens creu
principi,
davant
els callats mestres
que ens envolten,
dins l’indivís, es pronuncia
l’estreta
claredat
Dedicat al meu amic Joan Simó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario