29/5/06

Us faig públiques les notes d’acomiat de dos alts càrrecs del Departament d’Educació, com veureu la consellera no ha tingut cap mena de respecte pel President de la Generalitat, arrogància i prepotència d'una consellera que no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, segons la meva opinió i d’un equip de gent jove amb actituds gens gratificants per la gent que treballava amb ells.

La carta del secretari es correcte, autocrítica, però hi ha trampa aquest Sr. no ha marxat del departament segueix com alt càrrec, tot té un preu en aquesta vida.

Donc gràcies al Sr Safont pel seu comentari en el bloci rectifico, alló que es podria considerar com insult.
Sr. Analitzi blogs i Webs properes a ERC i sigui autocritc, que vostè si es correcte i amable, això és una cosa, però n'hi ha d'altres que van massa forts.

Benvolguts,Benvolgudes,
En nom propi i de totes les persones que han estat al capdavant del Departament d’Educació des del desembre de l’any 2003, vull acomiadar-me de vosaltres després del cessament efectuat per Pasqual Maragall.
Durant aquests dos anys hem treballat amb il·lusió i amb la voluntat de millorar la qualitat del sistema educatiu del nostre país. De ben segur que hem tingut encerts i hem comès errades que espero que ens sabreu disculpar.
D’aquesta etapa que ara s’acaba en guardarem els bons records, la il·lusió, el compromís i l’aprenentatge, i estem molt satisfets d’haver pogut comptar en tot moment amb el vostre suport i dedicació, cosa que us agraïm sincerament.
Moltes gràcies i endavant!
Marta Cid i l’Equip

Benvolguts companys,
A l’hora d’escriure el meu comiat intento evitar les frases habituals: la il·lusió d’exercir el càrrec, els agraïments, les disculpes pels errors que hagi comès, etc. M’estimo més expressar un doble sentiment. D’una banda crec que les coses han anat molt millor del que ens han volgut fer creure, especialment en polítiques socials el govern ha fet una bona feina. D’altra banda però us confesso el meu desencís en valorar que els que hem estat en llocs de major responsabilitat no hem sabut tirar endavant amb prou dignitat el primer projecte de l’esquerra catalana al govern. Després de tants anys esperant uns resultats favorables hem malbaratat molts dels projectes i esperances de l’hivern de 2003. Jo, en la mesura que n’he format part, és d’això del que demano disculpes. Amb tot, mantinc intacta la il·lusió de veure i viure un futur govern estable i d’esquerra que faci avançar el nostre país en el progrés social i en el reconeixement complet dels drets nacionals. Caldrà tornar-s’hi a posar en el marc d’un altre escenari, amb altres condicions i amb forces renovades.
Desitjo al govern sorgit d’aquesta darrera crisi que pugui administrar bé i pugui continuar els projectes i les importants actuacions que plegats hem emprès. Des del meu lloc de funcionari el serviré amb lleialtat i amb tot l’esforç que sigui capaç com n’estic segur que farem la immensa majoria d’empleats de l’Administració. Em vaig engrescar en aquesta aventura que avui acabo per unes idees polítiques però també perquè tenia i tinc el convenciment que les persones que integrem la Funció Pública catalana som un col·lectiu ben preparat per fer grans coses per al país.
Permeteu-me, encara que sigui un tòpic, agrair-vos la relació personal que he pogut mantenir amb vosaltres, amb uns més intensament que amb d’altres, però sempre excel·lent. Malgrat aquella paraula tant antipàtica de "Secretari" enlloc de dir-me pel meu nom, entre vosaltres m’he sentit sempre un company més.
Barcelona, 25 de maig de 2006
Ramon Martínez Deu

PRECAMPANYA


El 18 de juny, tothom està convocat a participar en el Referèndum, sobre el nou Estatut. La campanya es preveu dura, per una banda el partidaris del NO, d’aquests uns (PP) inflant aires d’anticatalanisme, de dir-nos el dolent que és aquest Estatut per les persones que vivim i treballem a Catalunya. El seu objectiu es clar, fer propaganda del no, per anar en contra del govern de l’Estat, per tant, el que menys els importa és el nostre país, tot és un tacticisme partidari, que en nom d’España defensa no sé quins valors. Però segur que no són els de respecte, tolerància i llibertat.
Per l’altre banda, en el mateix segment electoral, tenim ERC, buscant raons per justificar-ne el NO, trist paper, per què per cada raó, hi ha la pregunta… Però vostès que negociaven, abans de trencar l’unitat?, per què ERC negociava, per tant es corresponsable de l’estatut que tindrem. No si val dir que el pacte el varen fer dos partits.
He llegit part de l’Estatut i hi ha coses que no m’agraden i coses que les trobo a faltar, sobre tot les que ja sabem tots, però malgrat tot, es un estatut millor del que teníem, per tant és absurd enroscar-se en el No, omplint-nos la boca de Catalunya i de salvapatries suïcides, que el que busquen es mantenir-se en el poder, per què tenen por que les seves bases marxin per la seva esquerra, ves per on!! l’equidistància ha desaparegut.

Hem de votar SI:

Per què és el millor.

Per què Catalunya no pot seguir amb l’Estatut del 79.

Per què hem de demostrar el nostre sentit d’unitat, lluny de les nostres diferències polítiques.

Temps mort

Fa molts dies que no escric en el bolg, perdoneu-me tots aquells que l’heu anat visitant.
Han estat un dies no gaire fàcils, he acabat cansat de tanta picabaralla política, i encara ho estic, hi ha professionals de la política que estarien més be callats, però no, si no fan declaracions o no surten en la fotografia de torn creuen que no existeixen, manera estranya de ser.

Aviat tornaré, avui el més segur.

11/5/06

JA SÓN FORA

imatge e-noticies.com

El President Maragall ha fet el que havia de fer, dut per la incoherència, i, els dubtes sobre la postura d’ERC enfront el proper Estatut. Com ja deia en anteriors articles, la manca d’una direcció forta en aquest partit, els ha portat a prendre una decisió a contra cor, ja que les seves bases, amb més viscelaritat, que sentit de Govern s’han decantat pel No.

El cessament dels consellers i conselleres ja és un fet, ara el Govern s’ha d’equilibrar i mantenir-se fins les properes eleccions de la tardor, evidentment això implica una paralització de l’obra de Govern, preu molt alt pel nostre país, però hem de tirar endavant.

El que no em sembla de rebut és que el Sr. Carod obligui a dimitir a tots els càrrecs del seu partit en els diferents departaments en un intent desesperat de fer el boicot al Govern restant, o, volen demostrar d’aquesta manera que no estan agafats a la poltrona?. D’aquesta manera el que demostren és la manca de sentit de govern, el desconeixement del treball dins la administració i la poca o cap fidelitat institucional que tenen. Una cosa és el partit i l’altra treballar a l’administració. Entenc que pleguin el assessors i secretaris generals, doncs són les persones de confiança màxima dels consellers i conselleres, però la resta, malgrat que siguin càrrecs polítics com els directors generals, són primer administració de Catalunya que militants de partit. Això ho dic per què aquest és el sentiment de molts d’ells. Aquest càrrecs haurien d’esperar a ser cessats pel nou titular i no veure’s obligats a fugir. Tot plegat un trist paper. Però tranquils que l’administració seguirà funcionant, ja que quatre ressentits no la poden parar, i els quadres intermedis i els tècnics farem cap i mànegues per què això no passi i els ciutadans i ciutadanes del nostre país siguin atesos com sempre.

Dit això, passem al món local, i en concret a Mataró, ja que ens governa el tripartit a nivell municipal. És plantejarà el Sr. Barón fer fora als dos regidors de ERC, com podrà des de l’Ajuntament demanar el vot afirmatiu a l’Estatut si hi té regidors que li faran al campanya pel no. Això s’ha de pensar i actuar amb fermesa, ara és l’hora de fer fora a un partit que en nom de Catalunya està buscant la confrontació social, a traves dels constants insults dels seus militants (pocs) i simpatitzants, per veure els insults només cal visitar i llegir els comentaris a: http://www.e-noticies.com/ i els diferents blogs dels seus.

És una llàstima però ells han provocat aquesta situació.

8/5/06

ERC, QUO VADIS?

L’auca ERC és de les mes tristes de tota la historia política del nostre país. Em sap molt de greu, que aquest dirigents que tenen, no hagin fet, el que és més elemental en un partit polític encara, que tingui estructura assemblearia. M’explicaré:

  • Un cop aprovat l’Estatut pel nostre govern, i, amb les expectatives de ser el millor Estatut, els dirigents ERC varen explicar als seus militants que aquest no seria el text definitiu? I per tant en les negociacions hi haurien fortes retallades.
  • No varen explicar en les seves assemblees, que sortís el que sortís lluitarien amb les altres forces, per aconseguir un Estatut molt millor que el que ja tenim? Sembla ser que no.
  • No varen recordar al seus militants que el famós Estatut del 32 va ser podat sense contemplacions pels partits republicans espanyols.
  • Per què actualment ERC, no ha fet una campanya interna dins el seu partit, per fer veure a les seves bases els aspectes positius que té el nou Estatut? Els hi feia por?
    Per què no han treballat amb les seves bases els postulats pragmàtics de la política? Una cosa es la ideologia, el pensament, el concepte i un altre la praxis política de formar d’un govern que vol dirigir la nostre Nació.
  • Han consultat els dirigents polítics d’ERC a les seves bases el que han de votar en el Senat? Si en les assemblees ha sortit dir que no a l’Estatut, per què votaran abstenció? A què juguen?

    Saben que si ho voten el text del Estatut, aquest serà retornat al Congrés, i haurem de començar de nou, que és el que volen les seves bases, tenen un greu problema de credibilitat, dins i fora del partit. Ja s’ho faran.

    Dit això, el Independentisme, el Nacionalisme, el Catalanisme, són per ser una doctrina política? O formen par d’un ideari col·lectiu de les persones, són sentiments, son conceptes referits a un territori, en aquest cas Catalunya.

    Que vol dir ser d’esquerres? És un altre sentiment oposats a les dretes?
    Crec que hi ha manca de definició ideològica, de pensament.
    Tinc molt clar que les persones catalanistes que militen al PSC, tenen un ideari socialista, que ha evolucionat el llarg del temps, però ERC, es socialista, és anarquista? Són lliberals?

    CDC està inscrita al parlament europeu en el grup Lliberal, per tant hi un corpus ideològic en els seus plantejaments, malgrat que jo personalment amb decanto per les tesis social demòcrates, per tant tinc ideologia, pensament, que juntament amb els meus companys amb sentiment Nacionalista lluitem per tenir un país millor, un país amb més autogovern, un país amb el dret a decidir el seu futur, vers l’autodeterminació. Però ERC que té?. Personalment veig indefinicions.

ACTA FEDERACIÓ D'AAVV, CHRIS HILLMAN I BRETOLADES

DIVENDRES 5

Aquest cap de setmana ha estat diferent de la resta, per començar el divendres, vaig assistir a l’acta organitzat per la Federació D’Associacions de Veïns, amb el lema "El creixement de Mataró, al límit". La xerrada va anar a càrrec de l’arquitecte Agàpit Borràs. Els conceptes i visions que dels quals va parlar venen de lluny, provenen de la Teoria General de Sistemes, en aquests cas, aplicades al territori i en concret al creixement urbà. Com sempre el Sr. Borràs va ser crític amb el model urbanístic de la nostra ciutat, amb les actuacions fragmentades que és fan dins el teixit urbà, i on la participació veïnal real, no és el que hauria de ser, els veïns participen en reunions informatives dins els plans territorials, i opinen, però malauradament tot està donat i beneït.
Per més informació podeu llegir l’article d’en Xevi Alomà a
www.capgros.com


Acabat l’acta a sopar i desprès al concert d’en Chris Hillman, a la sala Privat. He de dir, que en un sorteig que fa la revista Capgros en varen tocar dues entrades, és la primera vegada que en toca una cosa en un sorteig, no m’ho podia ni creure!, bé el que deia el concert, íntim, al voltant d’unes dues-centes persones, va ser molt bo. Jo recordava aquest cantant, quan formava part de la banda The Byrds. L’actuació amb guitarra i mandolina va ser excel·lent, el més autèntic del folk rock i country rock.

fOTO DE V.B. CAPGROS


DISSABTE 6
Amb un dia força agradable vàrem poder fer una passejada per la riera, tot observant els quadres del artistes, realment fa goig, però el que no sé, es quina és l’opinió dels artistes, ja que les vendes per comentaris que vaig sentir havien estat fluixes.
Aquesta fira de pintura, va tenir la seva cara fosca, quan altres pintors, gens artístics i molt menys creatius, van dur les seves reivindicacions contra: les entitats bancàries, la seu del PSC i UGT, la façana de Santa Anna, una bretolada més, d’aquests noiets anti-sistema, que en nom de la lluita contra el capital, l’especulació i en defensa del medi ambient, ho embruten tot. Fent aquests actes, que ells creuen heroics, el fan es tenir a la ciutadania en contra, crec que els hi falta més reflexió i menys acció directe d’aquest tipus. Les forces de seguretat que hi eren, no varen intervenir, ho puc entendre, en la riera, però a la plaça de les Tereses podrien haver dissuadit ha aquesta colla de… el que vulgueu, manifestants per ser respectuosos amb el personal.
Espero que, d’aquest actes de manca de civisme, l’Ajuntament prengui nota, i no únicament pretengui fer una nota condemnant l’acta amb la junta de portaveus de tots els partits polítics de la nostra ciutat, sinó que actuï amb bel·ligerància i fermesa.

5/5/06

AVUI MANIFESTACIÓ

Avui, divendres dia 5 de maig, hem tingut a les portes del Departament d’educació una concentració/manifestació de tots els sindicats de l’ensenyament. Aquests estan en contra de començar el proper curs el dia 12 setembre, que és un dimarts, i proposen començar-lo el divendres dia 15. Les raons que donen, es que aquesta data no ha estat pactada i que el Departament après la decisió de manera unilateral.
Mal fet, doncs un Departament on tots els seus alts càrrecs tenen una demostrada cultura participativa i assemblearia, no hauria d’actuar d’aquesta manera, ho dic per què la majoria, abans de ser assessors i subdirectors generals eren membres actius del sindicat USTEC, i vet aquí, una cosa és ser sindicalista i un altre és tenir el poder.
El sindicat (USTEC) es mostra contrari a la política educativa,els altres fan seguidisme i amb algunes coses recolzen al Govern i amb altres estan en contra, en fi repicar campanes i estar present en la processó.
Però el que m’ha sobtat més, és la no presencia dels mossos d’esquadra, sé que aquests hi eren, i altres cops, i ara faig referència al govern de CiU, quan hi havia una manifestació estaven presents a l’entrada de l’edifici per poder dissuadir amb la seva presència, qualsevol intent d’entrada del manifestants.
Doncs avui no ha estat així els sindicats de manera espontània han anat avançant i han entrat al vestíbul de l’edifici impedint qualsevol entrada i sortida del personal.
Els guardes jurats han intentat impedir-ho, parlant de manera adequada amb ells, intentant que les càmeres dels mitjans de comunicació no prenguessin imatges, ja que tenen ordres expresses, tot ha esta un desori, no han estat recolzats per ningú, la seva autoritat, poca que en tenen, s’ha esvaït.
Durant 20 minuts el Departament ha estat ocupat, i els mossos no han aparegut, fins que els manifestants han sortit pel seu propi peu. Desprès la nostra policia ha fet acta de presència.
La meva indignació i la de molts companys funcionaris, que veiem de bon grat ara i sempre qualsevol reivindicació del col·lectiu docent, és la tolerància d’aquests actes dins els edificis públics, i la manca de criteri, ja que quan es van manifestar en solitari el sindicat CGT, si que hi eren els cossos de seguretat.

4/5/06

SI HEM PERDUT EL CAMI....



Són les onze de la nit, avui hem sopat tots a casa, això que ha de ser un fet normal, per a mi es motiu d’alegria, no he tingut cap reunió. Ara en la tranquil·litat, tot escoltant música, he obert el llibre de poesia d’en Josep Punsola. El llibre que tinc a les mans es titula “Obra Poètica Completa” va ser editat pel Patronat Municipal de Cultura de Mataró i l’editorial Alta Fulla. (1989),

Quina època, semblava que hi havia un fort batec cultural, que amb el temps s’ha esmorteït, llàstima !!!!

Per això res més adient que reproduir-vos aquest poema.

SI HEM PERDUT EL CAMÍ...

Si hem perdut el camí
brolla avall, brolla avall !
Que el més bo no és sortir
al ras de la vall;
que el més bell és fruit
del clot d’aigua perdut
- per ningú contemplat,
ni entelat, ni mogut –
en el cor encantat
del racó inconegut.

De racó i de racó
que no sap de sender,
n’hi ha molt, i al pitjor,
guarda un ferm esbarzer
una inèdita flor...
Si finí el bell seguir,
no ens trobem, brolla al dret !
I veurem, en fruir,
que el millor que haurem fet
serà perdre el camí.

POTENCIAR LA CIUTAT


Un dels eixos del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social es potenciar la ciutat de Mataró, i per això s’obriran unes oficines de turisme.

Pot esdevenir Mataró, amb l’obertura d’aquestes oficines, un centre turístic?
És evident que amb l’obertura d’aquestes oficines, no. Únicament seran punt de informació ciutadana, i que ja està bé per començar.

La nostra ciutat te potencial per ser un nucli turístic. Per una banda cultural i per un altre de sol i platja. Tenim la sort de viure en una ciutat que pot oferir aquestes dues vessants. La més fàcil, la més natural i evident és el sol i la platja. Actualment tenim unes platges ben conservades, on l’aigua, un dies més i altres menys, sol estar neta. Però gent de fora, poca, turistes d’altres països cap, no tenim Hotels, ni mai s’ha orientat l’economia de la ciutat cap el sector turístic, ànim!! a veure si surten inversors, i els operadors turístics fan una aposta seriosa.

NO! No! sembla ser que això no és el que es vol. El que es vol es potenciar la ciutat en el vessant cultural.

Pensem que tenim: La Basílica de Santa Maria, , La portalada de l’església de Santa Anna, edificis modernistes, El museu i el futur museu, torre Llauder, de l’època romana, cases del s. .XVIII, balcons plens de rajoles que ningú se les mira, per què tothom va amb el cap baix. restes de muralles al centre urbà, de tot això se’n pot fer un pol d’atracció cultural, però no únicament pels de casa sinó pels de fora, per tant, no s'haurien d’obrir oficines de turisme a Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat, per que els turistes no passin de llarg.
No creuen que s’hauria de treballar a nivell comarcal.

Personalment crec en els dos vessants d’atracció de la nostra ciutat, ara cal imaginació i inversió econòmica per poder-ho tirar endavant.

2/5/06

VOTA, VOTA SI


No parem de fer espectacle, uns fen propostes d’allargar dues hores la jornada del dia E (E = Estatut), uns altres dient doncs per què no, fen al·lusions a la seva vocació democràtica participativa (ERC), CiU dient xi, xi xi,xi, ja ens va bé. Per desprès haver-se de quedar amb carona de bocamolls, tots ells quan els serveis jurídics de la Generalitat diuen que hi ha una Llei Orgànica (d’àmbit estatal), que marca la jornada del dia E.
L’altre espectacle ens l’està oferint ERC amb els seus moviments de intent de definició pel que han de votar el dia E. La seva estructura de partit es complexa, les bases i les seves representacions territorials tenen pes en les seves decisions com a partit, però totes tenen el mateix pes?, no ho sé. Però pensar que l’assemblea d’un territori amb pocs militants té el mateix pes que una altre amb el doble, per dir alguna cosa em sembla desmesurat, o bé desprès hi ha el vot de qualitat del seu Consell Nacional ? De fet no me importa massa, però com ells en parlen doncs, pica la curiositat!
Malgrat el que decideixi ERC: no, vot blanc, vot nul, el dia E tindrem estatut per majoria absoluta.
Personalment crec que l’electorat madur d’ERC, amb sentit de la responsabilitat i coneixedors del pragmatisme polític que ens cal en aquest moments votaran SI, el mateix que faran alguns dels dirigents, però no ho poden dir i han de fer el joc, sobre tot els que tenen càrrecs en l’administració, que reconeixen que la política del pancartisme ja ha passat i ara s’ha de manar, però pobres!! Els compadeixo, per haver de reconèixer en privat i amb la boca petita jo votaré SI, però ha de predicar un altre cosa.

FERIA DE ABRIL



Mai havia estat a la "Feria de Abril" de Catalunya, feia temps que tenia ganes d’anar-hi, i amb l’Assun cada any ens fèiem el propòsit de visitar-la i per fi aquest any ho hem aconseguit.
No entraré a discutir els problemes que tenen plantejats sobre la situació econòmica de la Feria ni molts menys del debat entre entitats, a part de que no tinc dades, ni informació suficient.
Vull parlar de les sensacions, si de la sensació que vaig percebre. Era dissabte, al voltant de 2/4 d’onze de la nit,quan vàrem arribar, molts de cotxes i totes les indicacions al seu lloc, per fer-ho fàcil als visitants. La primera imatge és la de poder observar un gran nombre d’atraccions, crec que hi eren totes, les dels menuts i les dels adults valents i en ganes de tenir sensacions fortes, una fira d’atraccions a lo gran. Bullici de gent, de nens i nenes, de pares i avies, de payos i de gitanos, tots amb harmonia i alegria, amb ganes de festa.
Un cop feta la visita a les atraccions, entrem al recinte firal, on hi han "las casetas" de les entitats, moltes, no les anomenaré per no deixar-ne cap.
Les sevillanes sonen per tot arreu, el picar de mans, grups que ballen i canten, cada local té la seva festa i pots entrar-hi lliurement, si vols consumir ho fas, si vols menjar pots fer-ho, si únicament mires tampoc passa res, tot és cordial.
Las "casetas" malgrat tenir certa uniformitat, són diferents, observant-les poden deduir el poder adquisitiu de cada entitat, o l’afany de figurar o sobresortir. La "caseta" que més em va colpir va ser la gitana, plena de gom a gom, amb cants plens de sentiment, i havia alguna cosa més que una festa, un sentit de pertinença, on la rumba desbordava totes les expectatives.
Les úniques "casetes " que vaig trobar fora de lloc varen ser la del PP i la del PSC/PSOE, i l’UGT, la política ha de ser transversal en aquests actes, una cosa és que els diferents líders vagin a visitar La Feria, es prenguin "unos Finos", i un altre es tenir el local instal·lat, no sé si havien altres partits.
El darrer ámbit que vaig visitar va ser la fira comercial, sensa cap pretensió, parades artesanals amb productes d’alimentació, roba, artesania de fusta, etc, tot ben ordenat e indicat.
Ara que encara si és a temps, proposo als responsables de fires de la ciutat de Mataró que hi treguin el cap, potser aprendran alguna cosa.