29/6/07

BANDERA


La Bandera multicolor que simbolitza el mon Gay va aparèixer ahir en el rebedor del Departament d’Educació, és el primer cop que el Govern tripartit pren part de manera institucional en la commemoració del dia Gay.
Personalment crec que cap govern hauria de prendre part en commemoracions i menys posar-hi banderes, doncs si ho fa una vegada haurà de repetir-ho, quan es celebri el dia mundial contra: la fam, la guerra, el dia del medi ambient, contra l’especulació i un habitatge digne, etc. També el Govern i possarà banderes?
Un govern ha de governar i legislar, ha de procurar pels drets i deures de tothom i pel col·lectiu gay ja s’està fent des de fa anys, ara cal que la societat superi prejudicis i per això no cal que l’administració s’ompli de banderes.
La bandera d’ahir a l’entrada del Departament d’educació, va servir per fer s’hi fotos de record, sobre tot per les persones que pertanyen ha aquest col·lectiu.
Pels visitants estrangers va ser tota una nota de color.

21/6/07

SOL DE MITJA NIT



La política educativa del nostre país continua sent un desgavell, aquest dies el Conseller Maragall ha visitat Finlàndia, juntament amb un grup d’empresaris, el conseller Huguet i el conseller de no se què Carod Rovira.
Espero i desitjo que el grup d’empresaris hagin pogut obrir mercats i establir unes bones relacions comercials.
Però pel que fa referència a l’ensenyament, crec que ha estat una pèrdua de temps i de diners. Els que ens dediquem a l’ensenyament i educació dels nens i nenes de la nostra Nació. Ja sabíem des de fa temps, com és i com funciona els sistema educatiu de Finlàndia, ja coneixem la qualitat i els resultats dels aprenentatges dels seus alumnes, saben que és un estat amb dues llengües oficials, i que l’aprenentatge de l’anglès és d’un alt nivell. El Conseller haurà pensat que era millor veure tot el que ha pogut llegir en informes, "in personam". Un viatge pagat no fa mal a ningú. D’aquest viatge les primeres declaracions, que el Conseller fa, són les de demanar televisió en anglès subtitulada en Català, per tal d’afavorir-ne el seu aprenentatge. Això es una maragallada, no té cap sentit, és començar la casa per la teulada.
Cert és, que l’aprenentatge de les llengües en les nostres escoles (públiques i privades concertades) és un fracàs, potser en trobaríem alguna que no, però la majoria guanya. Un dels motius del fracàs rau en el professorat de primària i en les poques hores setmanals que tenen. Aquest professorat que ha fet els seus estudis de formació del professorat, no surt ben preparat, molt d’ells no tenen cap titulació de les escoles oficials de idiomes, i fan un estudis on la tendència formativa és ensenyar com ensenyar allò que no se sap en ple domini, en aquest cas l’anglès. Aquesta afirmació és valida per a totes les especialitats de les escoles del professorat, d’elles surten bastants analfabets funcionals, que desprès seran mestres i això és primer que s’ha de solucionar. De que ens serveix una tele amb una programació parcial en angles i els seus espectadors són desconeixedors de la llengua de comunicació.
De què serveix fer un pla de l’aprenentatge d’aquesta llengua si no hi ha professors qualificats? Professors que hauran de fer classe d’una assignatura, com poden ser les ciències naturals, sense saber-ne. S’ha de fer tot d’un altre manera. Trist panorama. El sol de mitja nit ha encegat encara més ha aquest mediocres que ens governen.

19/6/07

JUNTS O SEPARATS

Des de fa uns dies es tornen ha sentir la remor dels sabres dins la Federació de CiU, aquesta remor podria ser una tamborinada típica d’estiu, a la que ja estem acostumats, però arriba un moment que ja cansa, que haurem d’aprendre a dir, prou de remor!!!
Aquest cop, la remor va per la incidència i el protagonisme que vol arribar ha tenir el possible cap de llista de la Federació, en les eleccions a l’Estat espanyol. Protagonisme basat en participar en el Govern, partint de la concepció camboniana de que Catalunya ha d’estar present en dit Govern per així poder influir des de l’Estat en les polítiques de finançament i inversions estatals a casa nostra.

El problema rau en que això hauria de tenir un full de ruta propi de la Federació i no d’una part (Unió). Si som o volem ser, s’ha de partir d’una política conjunta i mai donar aquesta espectacle, per part d’uns i altres. JA N’HI HA PROU !!!

Dit això, per què hem de format part d’un Govern espanyol, amb el PSOE i Zapatero, si ens han enganyat i no tenen cap interès en agilitar les transferències del nostre Estatut ? Per què hem de formar part d’un govern espanyol quan no governem a Catalunya? Aquí pretén enganyar el Sr. Duran?

O és que amb la seva exigència de ser el cap de llista i l’exigència de marcar lliurament la política a Madrid, pactarà amb el PP, en el cas que aquest es fessin amb el poder.

Jo no crec, ni he cregut mai que entrar a formar d’un govern espanyol sense tenir el Govern de Catalunya poguí arribar ha tenir certes avantatges pel nostre país.

Per tant si han discrepàncies, i no tant sols per aquest motiu, sinó per molts altres, ja arribat l’hora de fer un pas endavant, un pas valent, un pas que els nostres dirigents no han de dubtar, ni tenir por. Si cal trencar la Federació la trenquem i prou. CDC te prou capital humà per tirar en davant, tenim implantació territorial, som reconeguts al Parlament Europeu en el grup Liberal , Unió està en el Grup Popular, trenquem d’una vegada. Som un partir de centre, liberal i amb sentiment Sobiranista.
De què hem de tenir por?

13/6/07

LA TERCERA HORA



Aquest article d’avui es una resposta a l’article d’en Ricard Aymerich, en la seva columna del cap-gros digital.

Essencialment estic d’acord amb tu, però no estic gens cofoi ni optimista. Malament comencem una certa autonomia de centre, quan aquesta surt d’un pacte polític entre PSC i ERC, l’autonomia dels centres educatius públics ha d’estar al marge d’aquests pactes.
És un fet i com a tal no cal celebrar res, que des de l’escola tenim autonomia curricular des de fa temps, i que aquesta en alguns centres s’ha dut a terme i en altres potser no tant. E l problema des de el meu punt de vista, i potser estic equivocat, és que la negociació de la LOE amb el Departament Educació governat per ERC, no es va fer bé, en les discussions vers els continguts de les assignatures i les seves assignacions horàries, debats i lluites que ja es van fer, en el seu moment, el la implantació de LOGSE.
La diferència que els tècnics ( que no polítics) que hi havia aleshores sabien el que feien. Per tant la criatura ja es presenta amb un defecte d’origen.
El govern tripartit aprova la llei, no sap negociar, be, el decret de mínims i ara ens queixem, amb raó, però el nyap estava provocat per ERC amb Marta Cid com a responsable i els seus tècnics ineptes, sortits d’un sindicat.

Dit això i tornant a l’autonomia de centres, sembla ser que els centres en el seu projecte lingüístic (que ja tenen fet ) podran optar per les hores de llengua.
Perills que venen, possible increment del castellà en les zones de situacions familiars castellà parlant, amb més immigració no comunitària. Les escoles d’aquestes zones que optin pel castellà posaran les hores de català en cert perill marginal. Si això estén entrarem en el camí d’una possible doble via d’escola pública, la catalana i la castellana, no ha de passar però es un gran risc, caldrà veure com queda redactat el decret i a partir d’aquí tornar a parlar-ne amb més profunditat

1/6/07

EL CINISME D'EN SAURA

Fotografia Web e-notícies
Hi han declaracions, que més valdria que no es fessin mai, i aquestes són les que fa el conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. Aquest Sr. que representa ha un partit totalment absolet i que la seva única existència és la de vincular-se i fer de crossa al PSOE, s’ha atrevit a dir que l’abstenció es culpa de les declaracions de l’expresident Maragall. Malament anem quan no es respecte a les persones i menys a la figura controvertida d’en Maragall, el conseller hauria de reflexionar amb les paraules que el mateix va dir en un míting de campanya, "la gent que no volguí votar a ICV val més que no voti", això sí que va ser una crida a l’abstenció.
Abstenció que ha provocat una davallada a tots els partits i sobre tot ICV i ERC,
que comencen a pagar el seu peatge de suport al PSOE. La baixa participació hauria de ser un motiu de reflexió dels consellers de Govern, doncs és aquest el que ha de buscar mecanismes adients amb polítiques clarament participatives per motivar al electorat, i com això no ha passat, si més no tot el contrari, s’haurien de demanar responsabilitats polítiques, començant per el responsable institucional Sr. Saura.