Des de fa uns dies es tornen ha sentir la remor dels sabres dins la Federació de CiU, aquesta remor podria ser una tamborinada típica d’estiu, a la que ja estem acostumats, però arriba un moment que ja cansa, que haurem d’aprendre a dir, prou de remor!!!
Aquest cop, la remor va per la incidència i el protagonisme que vol arribar ha tenir el possible cap de llista de la Federació, en les eleccions a l’Estat espanyol. Protagonisme basat en participar en el Govern, partint de la concepció camboniana de que Catalunya ha d’estar present en dit Govern per així poder influir des de l’Estat en les polítiques de finançament i inversions estatals a casa nostra.
El problema rau en que això hauria de tenir un full de ruta propi de la Federació i no d’una part (Unió). Si som o volem ser, s’ha de partir d’una política conjunta i mai donar aquesta espectacle, per part d’uns i altres. JA N’HI HA PROU !!!
Dit això, per què hem de format part d’un Govern espanyol, amb el PSOE i Zapatero, si ens han enganyat i no tenen cap interès en agilitar les transferències del nostre Estatut ? Per què hem de formar part d’un govern espanyol quan no governem a Catalunya? Aquí pretén enganyar el Sr. Duran?
O és que amb la seva exigència de ser el cap de llista i l’exigència de marcar lliurament la política a Madrid, pactarà amb el PP, en el cas que aquest es fessin amb el poder.
Jo no crec, ni he cregut mai que entrar a formar d’un govern espanyol sense tenir el Govern de Catalunya poguí arribar ha tenir certes avantatges pel nostre país.
Per tant si han discrepàncies, i no tant sols per aquest motiu, sinó per molts altres, ja arribat l’hora de fer un pas endavant, un pas valent, un pas que els nostres dirigents no han de dubtar, ni tenir por. Si cal trencar la Federació la trenquem i prou. CDC te prou capital humà per tirar en davant, tenim implantació territorial, som reconeguts al Parlament Europeu en el grup Liberal , Unió està en el Grup Popular, trenquem d’una vegada. Som un partir de centre, liberal i amb sentiment Sobiranista.
De què hem de tenir por?
Uns pensaments
- Albert
- Mataró, Barcelona
- Fa dies, que pel meu cap volten dos conceptes que darrerament he escoltat i he llegit: renovadors i continuistes, la cosa no té més importància, però em recorda aquells anys d’oposició al franquisme quan uns ens dèiem als altres, amb tot el menyspreu, revolucionaris i revisionistes. Hores d’ara aquest conceptes han quedat absolts, ja no tenen sentit, i el més greu es que tots aquells que volíem canviar el sistema hem quedat engolits per ell. Ara, les paraules són unes altres. Consultat el diccionari podem llegir que: Renovació és l’acció de renovar (fer de nou) o renovar-se, i que continuista és el partidari del continuisme, el continuisme és la doctrina que propugna l’statu quo a les circumstàncies que s’esdevenen en una situació determinada. Particularment no em sento continuista, més aviat renovador, però com cap de les dues paraules em fan basarda prefereixo autodir-me novador, o sia, persona que cerca introduir innovacions. Per això crec que el sopar d’ahir va valer la pena, hem començat tímidament un camí de reflexió que més tard o més ha d’esdevenir en acció, per això i per que crec que ha valgut la pena conèixer-nos us animo a no defallir. Albert
Web d'en Joan Mora
 |
