30/8/07

EL MÓN HA DE SABER-HO

El món ha de saber-ho, és el títol d’un correu que he rebut del web de Victor Alexandre. El missatge explica que des del bloc de Xavier Mir, on ara fa un any va engegar-se la campanya " Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran, realitzat per Xevi Mató.Xavier Mir proposa que durant l’actual setmana s'escampi la iniciativa mitjançant apunta als blocs i l’enviament de correus. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.
El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que es pretén que sigui visionat massivament és la primera part, tot i que a la dreta d’aquest hi trobareu els altres quatre fragments del documental.Recordem que sobre aquest cas també hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.
Aquest matí, Saül Gordillo, periodista i blocaire, ja es feia ressò de la iniciativa.

28/8/07

Viatge a Galícia I



Ahir a la nit, varem arribar de visitar Galicia, ha estat una setmana fantàstica recorrent un pais molt bonic. on l'únic tros pla que tenen deu ser els camps d'esports.
Hem fet molts km. però ha valgut la pena, malgrat que el viatge amb l'avió, encara que correcta, va ser en alguns moments mogut, per allò de pasar pel mig d'una tormenta.
L'única persona coneguda que varem trobar, va ser en Manel Mas i familia, pels carrers de Santiago, era el vespre tard, i encara ells, no havient sopat per tant tot va ser ràpid, però em va fer il·lusió trobar gent de Matarò.

19/8/07

EL NOU PARC DEL RENGLE


Aquesta imatge es de quan es va inaugurar, ara tot està sec i malmès.

Es ben cert, que ha l’estiu forces persones de Mataró, surten de vacances, desprès de les Santes, la ciutat perd part de la seva activitat durant uns dies.

Però l’activitat de manteniment de la ciutat també s’ha d’aturar ? En aquestes cas faig referència a l’activitat de Parcs i Jardins. Durant aquest més d’agost, estrany pel que fa a la climatologia, he aprofitat els dies ennuvolats i de no massa calor, per anar amb els meus nebots al nou « Parc de Mar », es un indret poc visitat, i a l’estiu encara menys doncs no hi ha una ombra. Però com he dit els dies ennuvolats i amb una mica d’aire, encara si estava prou bé, els nens podien anar en bicicleta i córrer sense perill de molestar, ja que estàvem sols.

La sorpresa ha estat el poder observar les zones ajardinades, totalment abandonades, herbes creixent sota els arbres, canyes tornat a créixer en llocs on hi ha un altre espècia de plantes, arbres sense fulles, secs, en fi una pena.

Allò que es va inaugurar amb bombo i platerets abans de les eleccions, ha estat deixat de la mà. Un cop més amb aquestes petites coses, es veu la ineficàcia dels nous regidors, trist per una ciutat que és diu de “progrés” i que buscar un motiu per ser atracció d’un possible turisme, que ben segur hi és.

16/8/07

L'ACOMIADAMENT

L’acomiadament d’en Lluís Maria ja és un fet, força gent a l’església i sota el plugim, persistent. Jo que no soc amant d’actes plens de gent no hi he volgut anar. No he volgut participar d’aquest acte col·lectiu de memòria posmortem. Els seus records i meus quedaran amb mi.

He reconegut a molta gent en les imatges de TV, i alguns d’ells culpables del fracàs de l’unitat de l’esquerra independentista dels anys 80. Alguns ara militen a ERC altres a CDC i la CUP.

La CUP hauria d’haver estat l’hereva del BEAN, però no estat així, almenys com en Xirinachs pensava, una llàstima!!!

Per això van sorgir les assemblees populars, i un cop més l’independentisme, el sobiranisme o com li vulguem dir queda sota mínims. Trista realitat d’un país que cerca el seu camí.

La mort d’en Lluís Maria esdevindrà un fet històric, es inhabitable, el seu pensament desconegut per a molts, es veurà reduït als seus actes personals de lluita contra el franquisme, les seves vagues de fam els dies davant la “Model”, els seu darrer discurs, i l’escrit del seu comiat, però en Lluís Maria era molt més que això, era un pensador, un pedagog de la VIDA, un home LLIURE, en un país d’esclaus, i per ell esclau era una paraula dirigida a totes les persones que ens aferrem a les nostres actituds i hàbits, que diem sí però no, que ho justifiquem tot dient que la vida es plena de grisos, i per què? Doncs per què no tenim prou valor, almenys jo no el tinc i estic amagat en la grisor, en el pragmatisme polític, del que renego però NO soc capaç de fugir-ne.

12/8/07

ADEU COMPANY, XIRINACHS


En la serenor i havent assolit la teva plenitud, ens has deixat. Sol en el silenci i la pau del bosc, on únicament s’escolta la remor de les fulles sacsejades pel suau vent i el cant d’algun ocell. La decisió ha estat teva, la teva llibertat individual, t0ha dut fins el “cosmos” on la recerca personal es intangible. La teva desaparició física, portarà a molta gent a escriure sobre la teva persona, les teves actituds, la manera de ser, el teu pensament, tot seran elogis, fins hi tot dels enemics o contraris, que fa temps et varen menys tenir.

Jo no ploro la teva marxa, ja que la mort és un element natural inherent a la vida, jo en quedo amb el teu record, d’uns anys viscuts plegats, compartint la lluita per assolir la independència del nostre país, tu ens vas ensenyar un altre manera de fer, en els primers passos del camí democràtic, i ens vas alertar de les traïcions, les rancúnies polítiques i dels interessos personals sobre els col·lectius. Gracies

8/8/07

TOT FENT EL TURISTA


Avui he volgut fer de turista per la nostra ciutat. He anat a l’estació per simular el meu punt d’arribada i com no sabut veure cap punt de informació de turisme ha decidit fer-me passar per francès i he preguntat a unes persones per anar al centre, i si sabien quines coses de interès hi havia per conèixer. La meva sorpresa ha estat escoltar el que dient entre ells aquella parella de persones.
Una deia que a Mataró no hi havia res de res i altre li deia ,
- “ escolta ha aquest home no li podem dir això”, quan s’han posat d’acord, han explicat el camí que havia de fer fins arribar a la Rambla i a la Riera i que puges amunt fins a l’Ajuntament que allà algú hi trobaria per dir-me les coses d’interès, també m’han dit que darrera l’Ajuntament i havia el Museu, i que si volia veure una exposició de pintors hi havia una sala anomenada Caixa Laietana on ho trobaria quadres.

D’aquesta primera trobada, la sensació que he tingut és que amb les persones que trobat el primer ha estat dir-me aquí no tenim res de res , per tant una autoestima baixa de la ciutat, i quan han pensat una mica han tret unes poques coses, però que ja hem servien per fer el meu itinerari com a turista.

He pujat pel carrer Lepanto fins la Rambla i la Riera, he arribat a l’Ajuntament com que aquella parella m’havien explicat que darrera de la casa de la vila hi havia el museu i fet cames fins a trobar-lo, la sorpresa ha estat que ha dos quarts de dotze estava tancat, he pogut llegir que a l’estiu estava obert per les tardes.

Tot seguir he anat cap a l’Ajuntament (oficina de turisme) allà una noia m’ha donat un mapa de la ciutat I jo seguint sent turista li he preguntat per que el museu estava tancat, la resposta es que era horari d’estiu, I desprès de insistir ha dit que són pocs el turistes que hi tenen interès i que era una llàstima, li he preguntat pel Clos arqueològic i també estava tancat, l’única alternativa que m’ha donat ha estat indicar-me les cases modernistes visibles per fora i que proves d’anar a Santa Maria, per si estava oberta l’església.

Tot plegat una mica trist, si jo realment fos estranger, als meus companys els hi diria, a Mataró hi ha coses per visitar però estant tancades i les obren gairebé quan hem de tornar a l’hotel a sopar, per tant, l’únic que poden fer es mirar les botigues doncs totes estant de “soldes”.