29/3/07

TEMPS ELECTORALS

Queden dos mesos per les eleccions municipals, tos els partits polítics i les agrupacions de independents estan perfilant les seves propostes, que actualment van apareixen com un degoteig constant i que prendran força al llarg del quinze dies, pròpiament dits de campanya electoral.
Els socialistes han presentat una llista amb forces novetats, però si analitzem la seva composició ens adonem que és una candidatura de l’aparell de partit, un conjunt de dones i homes, que poc tenen a veure amb aquell PSC de pensament nacionalista, i ni tant sols catalanista, malgrat que alguns dels seus membres, com el cap de llista ho han manifestat algun cop, tot de passada. Les seves propostes, les que coneixem, tornen a ser fosques continuïstes, sense un model clar de ciutat, això sí amb la continuïtat d’un creixement urbanístic i, com ens han demostrat amb “Can Fàbregues” , mancats de fermesa i d’objectius.
Els seu socis de govern estan fent un trist paper, ple de contradiccions, governant i deixant veure algunes propostes que es contradiuen amb el que estan fent mentre governen, trist paper de l’auca, per aquells que volen ser protagonistes i no deixen de ser actors secundaris, no, ni això, són uns figurants aferrats al poder, trist per la política.
L’oposició del PP i les seves propostes no són de fiar, com poden donar confiança a un partit a nivell municipal, si a nivell estatal està duent a terme una política, d’assetjant al govern de l’Estat, de difamacions, i de tensar la corda, tant que pot provocar una fractura social. Com es pot confiar en aquest partit, ple de corrupcions urbanístiques en les Balears i en el País Valencià, amb aquest partit ni aigua.
I per fi la gran esperança, per a molts, nacionalistes o no, CiU es presenta renovada, amb força, amb propostes reals de govern, en ganes de servei a la ciutat i a les seves persones, a tothom, voti el que voti i vingui d’on vingui.
El candidat Joan Mora està fent una precampanya excel·lent, amb un programa d’actuació municipal clar i concret, temps al temps, l’alternativa de govern es possible i això preocupa als professionals socialistes de la política, i l’única alternativa que tenen es el desprestigi personal, com algun dels seus ha fet en manifestacions públiques i escrites en els seus blocs.
Quina llàstima que no tinguin arguments com a veritables demòcrates que diuen ser.

13/3/07

No anirem bé

Fa temps que segueixo el blogger d’en Ramon Bassas, sempre le trobat interessant i culte, d’aquells que dona goig de llegir, per les seves reflexions i fins ara per la de ser un polític local (que no passarà d’aquí) del PSOE, que explicava els esdeveniments del seu partit i els de l’oposició amb força educació. Però que ha passat amb el seu darrer post, un estil desconegut, malcarat, poc objectiu, fals, mentider de baixa estopa, digne d’un inculte, de persona poc reflexiva que busca l’enfrontament, fen servir la mateixa estratègia que el Partit Popular espanyol. Per què? A qui vol enganyar? vostè no ès així.Torni al seu estil!
Sr. Bassas en aquest joc no hi entrarem.

7/3/07

HIPOCRATES I XIMPLES

Darrerament la política espanyola està prenent uns caires de confrontació dialèctica com mai vistos, en la nostra jove democràcia. PSOE i PP, no paren de desqualificar-se, l’eix de tot això es troba en la política antiterrorista del Govern espanyol, i l’oposició histèrica, radical, violenta i de confrontació constant d’un PP, que per no perdre protagonisme per una banda i per no haver acceptat encara la pèrdua de les eleccions estatals, està revifant els sentiments més rancis de "l’españolisme" .
Però hi ha alguna clau més obscura per entendre la política del PP?
Pot un partit conservador mantenir aquest enfrontament constant, únicament per la política antiterrorista del PSOE?
Vol el PP convertit les eleccions autonòmiques i municipals, amb un referèndum a la política estatal?
Podríem fer-nos més preguntes, les dubtes hi són.
El PP és el partit de referència per a totes aquelles persones que no són d’esquerres i que tampoc són nacionalistes. Amb la seva política actual, aglutina a l’extrema dreta, i potser aquí hi ha una clau amagada. Amb demagògia i hipocresia es posen capdavanters impedint, si més no frenant que la extrema dreta sortí i els prengui protagonisme sota la bandera de les víctimes del terrorisme, per un altre banda tapant i deixant a la foscor el partit de "Ciudadanos" aquesta estratègia, si és! Es molt perillosa doncs el discurs únic de la confrontació els portarà a un cul de sac de difícil sortida.
Per altre banda pretendre manipular les eleccions i convertir-les amb allò que no són diu molt poc a favor seu, i darrera s’amaga la mala gestió amb moltes de les comunitats governades pel PP, com Balears i València.
El PSOE, entra i cau en el joc, ara destapa la política de reducció de penes als presos d’ETA sota els governs del PP dient noms i cognoms, però per demostrar que? La Hipocresia del PP, amb ella, i va la seva. La ximpleria com a normalitat està instal·lada en el congrés.