HIPOCRATES I XIMPLES

Darrerament la política espanyola està prenent uns caires de confrontació dialèctica com mai vistos, en la nostra jove democràcia. PSOE i PP, no paren de desqualificar-se, l’eix de tot això es troba en la política antiterrorista del Govern espanyol, i l’oposició histèrica, radical, violenta i de confrontació constant d’un PP, que per no perdre protagonisme per una banda i per no haver acceptat encara la pèrdua de les eleccions estatals, està revifant els sentiments més rancis de "l’españolisme" .
Però hi ha alguna clau més obscura per entendre la política del PP?
Pot un partit conservador mantenir aquest enfrontament constant, únicament per la política antiterrorista del PSOE?
Vol el PP convertit les eleccions autonòmiques i municipals, amb un referèndum a la política estatal?
Podríem fer-nos més preguntes, les dubtes hi són.
El PP és el partit de referència per a totes aquelles persones que no són d’esquerres i que tampoc són nacionalistes. Amb la seva política actual, aglutina a l’extrema dreta, i potser aquí hi ha una clau amagada. Amb demagògia i hipocresia es posen capdavanters impedint, si més no frenant que la extrema dreta sortí i els prengui protagonisme sota la bandera de les víctimes del terrorisme, per un altre banda tapant i deixant a la foscor el partit de "Ciudadanos" aquesta estratègia, si és! Es molt perillosa doncs el discurs únic de la confrontació els portarà a un cul de sac de difícil sortida.
Per altre banda pretendre manipular les eleccions i convertir-les amb allò que no són diu molt poc a favor seu, i darrera s’amaga la mala gestió amb moltes de les comunitats governades pel PP, com Balears i València.
El PSOE, entra i cau en el joc, ara destapa la política de reducció de penes als presos d’ETA sota els governs del PP dient noms i cognoms, però per demostrar que? La Hipocresia del PP, amb ella, i va la seva. La ximpleria com a normalitat està instal·lada en el congrés.