En la serenor i havent assolit la teva plenitud, ens has deixat. Sol en el silenci i la pau del bosc, on únicament s’escolta la remor de les fulles sacsejades pel suau vent i el cant d’algun ocell. La decisió ha estat teva, la teva llibertat individual, t0ha dut fins el “cosmos” on la recerca personal es intangible. La teva desaparició física, portarà a molta gent a escriure sobre la teva persona, les teves actituds, la manera de ser, el teu pensament, tot seran elogis, fins hi tot dels enemics o contraris, que fa temps et varen menys tenir.
Jo no ploro la teva marxa, ja que la mort és un element natural inherent a la vida, jo en quedo amb el teu record, d’uns anys viscuts plegats, compartint la lluita per assolir la independència del nostre país, tu ens vas ensenyar un altre manera de fer, en els primers passos del camí democràtic, i ens vas alertar de les traïcions, les rancúnies polítiques i dels interessos personals sobre els col·lectius. Gracies
Jo no ploro la teva marxa, ja que la mort és un element natural inherent a la vida, jo en quedo amb el teu record, d’uns anys viscuts plegats, compartint la lluita per assolir la independència del nostre país, tu ens vas ensenyar un altre manera de fer, en els primers passos del camí democràtic, i ens vas alertar de les traïcions, les rancúnies polítiques i dels interessos personals sobre els col·lectius. Gracies
No hay comentarios:
Publicar un comentario