Aquest article d’avui es una resposta a l’article d’en Ricard Aymerich, en la seva columna del cap-gros digital.
Essencialment estic d’acord amb tu, però no estic gens cofoi ni optimista. Malament comencem una certa autonomia de centre, quan aquesta surt d’un pacte polític entre PSC i ERC, l’autonomia dels centres educatius públics ha d’estar al marge d’aquests pactes.
És un fet i com a tal no cal celebrar res, que des de l’escola tenim autonomia curricular des de fa temps, i que aquesta en alguns centres s’ha dut a terme i en altres potser no tant. E l problema des de el meu punt de vista, i potser estic equivocat, és que la negociació de la LOE amb el Departament Educació governat per ERC, no es va fer bé, en les discussions vers els continguts de les assignatures i les seves assignacions horàries, debats i lluites que ja es van fer, en el seu moment, el la implantació de LOGSE.
La diferència que els tècnics ( que no polítics) que hi havia aleshores sabien el que feien. Per tant la criatura ja es presenta amb un defecte d’origen.
El govern tripartit aprova la llei, no sap negociar, be, el decret de mínims i ara ens queixem, amb raó, però el nyap estava provocat per ERC amb Marta Cid com a responsable i els seus tècnics ineptes, sortits d’un sindicat.
Dit això i tornant a l’autonomia de centres, sembla ser que els centres en el seu projecte lingüístic (que ja tenen fet ) podran optar per les hores de llengua.
Perills que venen, possible increment del castellà en les zones de situacions familiars castellà parlant, amb més immigració no comunitària. Les escoles d’aquestes zones que optin pel castellà posaran les hores de català en cert perill marginal. Si això estén entrarem en el camí d’una possible doble via d’escola pública, la catalana i la castellana, no ha de passar però es un gran risc, caldrà veure com queda redactat el decret i a partir d’aquí tornar a parlar-ne amb més profunditat
Essencialment estic d’acord amb tu, però no estic gens cofoi ni optimista. Malament comencem una certa autonomia de centre, quan aquesta surt d’un pacte polític entre PSC i ERC, l’autonomia dels centres educatius públics ha d’estar al marge d’aquests pactes.
És un fet i com a tal no cal celebrar res, que des de l’escola tenim autonomia curricular des de fa temps, i que aquesta en alguns centres s’ha dut a terme i en altres potser no tant. E l problema des de el meu punt de vista, i potser estic equivocat, és que la negociació de la LOE amb el Departament Educació governat per ERC, no es va fer bé, en les discussions vers els continguts de les assignatures i les seves assignacions horàries, debats i lluites que ja es van fer, en el seu moment, el la implantació de LOGSE.
La diferència que els tècnics ( que no polítics) que hi havia aleshores sabien el que feien. Per tant la criatura ja es presenta amb un defecte d’origen.
El govern tripartit aprova la llei, no sap negociar, be, el decret de mínims i ara ens queixem, amb raó, però el nyap estava provocat per ERC amb Marta Cid com a responsable i els seus tècnics ineptes, sortits d’un sindicat.
Dit això i tornant a l’autonomia de centres, sembla ser que els centres en el seu projecte lingüístic (que ja tenen fet ) podran optar per les hores de llengua.
Perills que venen, possible increment del castellà en les zones de situacions familiars castellà parlant, amb més immigració no comunitària. Les escoles d’aquestes zones que optin pel castellà posaran les hores de català en cert perill marginal. Si això estén entrarem en el camí d’una possible doble via d’escola pública, la catalana i la castellana, no ha de passar però es un gran risc, caldrà veure com queda redactat el decret i a partir d’aquí tornar a parlar-ne amb més profunditat
No hay comentarios:
Publicar un comentario