Us faig públiques les notes d’acomiat de dos alts càrrecs del Departament d’Educació, com veureu la consellera no ha tingut cap mena de respecte pel President de la Generalitat, arrogància i prepotència d'una consellera que no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, segons la meva opinió i d’un equip de gent jove amb actituds gens gratificants per la gent que treballava amb ells.

La carta del secretari es correcte, autocrítica, però hi ha trampa aquest Sr. no ha marxat del departament segueix com alt càrrec, tot té un preu en aquesta vida.

Donc gràcies al Sr Safont pel seu comentari en el bloci rectifico, alló que es podria considerar com insult.
Sr. Analitzi blogs i Webs properes a ERC i sigui autocritc, que vostè si es correcte i amable, això és una cosa, però n'hi ha d'altres que van massa forts.

Benvolguts,Benvolgudes,
En nom propi i de totes les persones que han estat al capdavant del Departament d’Educació des del desembre de l’any 2003, vull acomiadar-me de vosaltres després del cessament efectuat per Pasqual Maragall.
Durant aquests dos anys hem treballat amb il·lusió i amb la voluntat de millorar la qualitat del sistema educatiu del nostre país. De ben segur que hem tingut encerts i hem comès errades que espero que ens sabreu disculpar.
D’aquesta etapa que ara s’acaba en guardarem els bons records, la il·lusió, el compromís i l’aprenentatge, i estem molt satisfets d’haver pogut comptar en tot moment amb el vostre suport i dedicació, cosa que us agraïm sincerament.
Moltes gràcies i endavant!
Marta Cid i l’Equip

Benvolguts companys,
A l’hora d’escriure el meu comiat intento evitar les frases habituals: la il·lusió d’exercir el càrrec, els agraïments, les disculpes pels errors que hagi comès, etc. M’estimo més expressar un doble sentiment. D’una banda crec que les coses han anat molt millor del que ens han volgut fer creure, especialment en polítiques socials el govern ha fet una bona feina. D’altra banda però us confesso el meu desencís en valorar que els que hem estat en llocs de major responsabilitat no hem sabut tirar endavant amb prou dignitat el primer projecte de l’esquerra catalana al govern. Després de tants anys esperant uns resultats favorables hem malbaratat molts dels projectes i esperances de l’hivern de 2003. Jo, en la mesura que n’he format part, és d’això del que demano disculpes. Amb tot, mantinc intacta la il·lusió de veure i viure un futur govern estable i d’esquerra que faci avançar el nostre país en el progrés social i en el reconeixement complet dels drets nacionals. Caldrà tornar-s’hi a posar en el marc d’un altre escenari, amb altres condicions i amb forces renovades.
Desitjo al govern sorgit d’aquesta darrera crisi que pugui administrar bé i pugui continuar els projectes i les importants actuacions que plegats hem emprès. Des del meu lloc de funcionari el serviré amb lleialtat i amb tot l’esforç que sigui capaç com n’estic segur que farem la immensa majoria d’empleats de l’Administració. Em vaig engrescar en aquesta aventura que avui acabo per unes idees polítiques però també perquè tenia i tinc el convenciment que les persones que integrem la Funció Pública catalana som un col·lectiu ben preparat per fer grans coses per al país.
Permeteu-me, encara que sigui un tòpic, agrair-vos la relació personal que he pogut mantenir amb vosaltres, amb uns més intensament que amb d’altres, però sempre excel·lent. Malgrat aquella paraula tant antipàtica de "Secretari" enlloc de dir-me pel meu nom, entre vosaltres m’he sentit sempre un company més.
Barcelona, 25 de maig de 2006
Ramon Martínez Deu