EL DESALLOTJAMENT

imatge de Lluisa Julia ( Capgros )

L’aparició del moviment okupa a Mataró es pot convertir en un tema polític sensible, per la seva incomoditat i per les reticències que alguns sectors de la població de la nostra ciutat hi poden tenir. L’aparició d’aquest moviment ha originat un nou mal de cap a l'equip de govern municipal. Malgrat que aquest intenti no donar-li la importància que es mereix.
Aquest fenomen ens ha de dur ha obrir un debat sobre fins a quin punt les accions del moviment okupa són simples delictes contra la propietat privada o es poden considerar accions legítimes, i si es possible trobar vies de diàleg per arribar a un desenllaç negociat del conflicte.
A Mataró el moviment okupa no ha tingut fins ara ni un arrelament ni una activitat continuada, fet que, probablement, hagi comportat un cert desconeixement del moviment i no es disposi del discurs polític adequat per afrontar-lo.
A Europa el moviment okupa neix als inicis dels anys 70, quan els esquàters van iniciar la reivindicació del dret a l'habitatge, les seves accions l'han convertit en una manera de viure força estesa i socialment acceptada en algunes ciutats on hi ha experiències realment reeixides.
A Catalunya podem dir aquest moviment està a les beceroles, les primeres ocupacions que es varen produir a Barcelona, tenien com a objectiu la creació de Centres Socials, com a espais alternatius de desenvolupament cultural i social, on es realitzen activitats com ara teatre, música, tallers, debats, concerts, etc. en segon terme hi havia el problema de l'habitatge. Actualment podem dir que aquests objectius van junts.
El desconeixement per molts de nosaltres d’aquest joves, fa que els mirem en certa reticència, que els estigmatitzem com a ganduls, bruts, drogats i violents, això passa perquè no en saben res o ben poc.
Des del punt de vista ideològic, el moviment okupa s'emmarca dins dels anomenats «nous moviments socials» o moviments antisistema com són també l'antimilitarisme i l'antiglobalització. Tots ells es qüestionen del sistema econòmic, polític i social dominant, actitud tanmateix completament legítima en un sistema democràtic.
Aquests tipus de moviment, utilitzen l’acció directa per intentar portar els seus objectius a la pràctica. Totes les seves ocupacions tenen com objectiu denunciar l’abandonament de certs espais de la ciutat, que en moltes ocasions representen casos de total i absoluta especulació urbanística, com és el cas del carrer Lepanto (front marítim) i l’lla de Can Cruzate. Les accions directes d’aquests joves són un mitjà per iniciar un projecte d’un espai alternatiu, no tenen com ha finalitat dir que ja tenen casa on viure.
El desallotjament d'ahir de la Drogueria amb un desplegament de forces desproporcionat em fa pensar que l’equip de govern de la nostra ciutat, no està per buscar solucions imaginatives per arribar a punts de trobada amb un col·lectiu que planteja maneres d'organitzar-se i d'actuar diferents a les convencionals. Cal que els poders públics tinguin voluntat d'entendre les noves maneres d'associar-se, nous llenguatges, noves formes de cultura o de contracultura, noves formes i noves ganes de viure si es vol comprendre i representar les generacions del demà.