Reflexions postelectorals: El silenci de la majoria./ Gran victoria del SI

El silenci de la majoria
Ahir a la nit vaig defugir el seguiment dels diferents comentaris dels líders polítics del nostre país, volia pair tot sol els resultats electorals.
El silenci de la majoria del cens electoral es preocupant. Joves i no tant joves han passat d’anar ha votar, uns per mandra que n’hi ha agut, uns quants més emprenyats per el caos de govern provocat pel President Maragall i la incompetència en política de Govern d’ERC, altres perquè no tenen cap interès per la política del nostre país, uns altres amb desacord a les picabaralles i desqualificacions entre partits, uns quants més desconcertats pel SÍ però No, No però SÍ, votar o no votar en blanc, tant si val no vaig ha votar. Aquest darrers que intueixo que poden arribar a ser un quants milers entre els joves de 18 a 24 anys, que han estat la clau d’aquesta majoria silenciosa.

Els culpables tots els partits polítics i els seus militants. ERC per dubtar i donar uns missatges confusos per justificar la seva postura política, PSC, CiU i ICV, malgrat defensar el SÍ, han tingut tots plegats urticària en fer un front comú, tots han volgut/hem volgut manifestar el nostre SÍ diferenciat, i, tot això ha tingut un preu, l’abstenció.

Gran victòria del Sí
Malgrat que la participació ha estat ha punt de fregar el 50%, aquesta ha manifestat el seu ampli suport al nou ESTATUT, la victòria es aplacant, indiscutible, els partidaris del no han vist el poc ressò que tenen i a sobra aquest repartit entre les forces polítiques grans, petites i minúscules que apostaven pel NO. Ara toca desenvolupar, aquest nou instrument, però la situació política no està per tirar coets, la crisi govern i la propera convocatòria d’eleccions, ens porta ha perdre sis mesos de construcció Nacional, fracàs del tripartit, desconcert socialista en quin ha de ser el successor del president Maragall, guerres internes i conspiracions a ERC, una Iniciativa que neda i guarda la roba, com ha últim bastió per poder revalidar un futur nou tripartit, i un Partit Popular atrinxerat en un discurs demagògic i de moneda de
canvi amb la seva confrontació política amb el PSOE menyspreant la victòria del SÍ a nivell estatal. I ha CiU estem contents, esperançats, però cautelosos aquesta victòria ha de servir per sumar i no per restar.,