Tot fent un descans, abans de tornar a les feines que estic fent per les tardes, he agafat a l’atzar un llibre de la prestatgeria. És un llibre de poemes d’en Màrius Torres, amb un pròleg d’en Pere Gimferrer. Obro el llibre per la pàgina 46 i en surt un poema anomenat Abril, coincidència?, tota!!, m’agrada tornar-lo a llegir i per això el voldria compartir.

ABRIL

Lliris morats, prada de trèvol,
Núvols de neu, cel matinal.
Fulloles noves s’emmirallen a l’
Estany d’aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms.
Sàvia primavera crea
L’ombra rosa dels arbres de Judea,
L’ombra grisa dels cinomoms.

S’han acabat les violetes.
Cap al tard la boira s’esmuny.
Xopes de blau, arribaren de lluny,
Un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,
Tímid com un infant s’acosta;
I cada tarda, quan se’n va a la posta,
Té una mica més de recança

Maig 1936