NO SÉ PER ON COMENÇAR

No sé per on començar, els pensaments brollen pel meu cap amb una velocitat de vertigen, i tot per una llarga xerrada telefònica amb el meu amic Joan.

De què hem parlat? de moltes coses, però potser una és el seguit de reflexions vers la situació política del nostre país, però no des del punt de vista dels partits i de la seva situació davant les properes eleccions, sinó quelcom que va més enllà. Deixant de banda allò que votem.

Els que em coneixen saben que soc militant de CDC, i que sempre he estat com una mosca vironera dins aquest partit, sí ! el que llegiu, si el nostre país fos normal, per tant un país lliure i independent, de ben segur que jo no estaria amb cap formació que fos nacionalista únicament, el més segur és que estaria en un partit social demòcrata, per tant, d’esquerres.

I..., aquí comença el dilema, les contradiccions, les crítiques i autocrítiques. Doncs malgrat sentir-me d’esquerres, mai he trobat cap referent, dins l’esquerra oficial del nostre país, prou engrescador, i heus aquí la situació, cap on anem? Trobo a faltar una nova esquerra, una alternativa, que motivi als joves del nostre país, que els faci implicar-se.

Tots els partits, estan preocupats pels resultats electorals i per els hipotètics pactes, comencen a discutir i ha desqualificar-se mútuament, tot plegat trist.

I els partits d’esquerra parlen, de models i de no se què de polítiques socials. Però. Tots ells són reproductors del sistema, l’esquerra com agent de transformació social no hi és. I aquí, crec és on ha de començar la reflexió, el debat, de tots aquells que en un, moment vàrem lluitar contra la dictadura, i d’aquells que han nascut en democràcia. Seguiré pensant, però faltem veus, que es sumin en les reflexions.