Des de fa molts de dies està passant quelcom al nostre país. El debat catalanista, sobiranista, independentista o com el vulguem anomenar. És més fluid que mai. Totes les formacions polítiques fan bullir l’olla, els que són militants i el que no en són, és pregunten quin és el camí ha seguir.
Els esdeveniments socials, econòmics, i el mal funcionament de les infrastructures de transport i enllumenat han estat com un detonador immediat, apart del que significa tenir un nou estatut, que s’ha de desenvolupar, però que està mediatitzat, per una part per les properes eleccions generals a l’Estat espanyol i per l’altre de les resolucions del Tribunal Constitucional. A tot això i em de sumar un govern tripartit, que en molts d’aspectes no acaba d’arrencar, i això és nota en el pols polític de cada dia.
Un govern que vol gestionar, però li falta el tremp de la il·lusió col·lectiva, i això el converteix en un govern gris, on la seva gestió ens porta a ser una comunitat de caire regionalista com poden ser Múrcia o la Rioja.
Catalunya és molt més, i no vull desmerèixer aquestes comunitats, Catalunya és una Nació i com a tal han d’actuar els seus gestors, i això no ho fan. I és aquí on crec que ha estat el despertar del debat sobiranista. Com deia en Vocenç Villatoro, és el primer cop, des de la restauració de la democràcia que el catalanisme polític no és present en el govern, i això és fonamental en el nostre país.
Els catalans no som uns regionalistes, ni en la forma ni el fons, Catalunya està acostumada a pensar en forma d’estat, o sia d’una Nació sense Estat, però que aspira a ser-ho.
En aquest panorama apareixen tot un seguit de plataformes, unes dins els partits, com és la Plataforma per la Sobirania dins a CDC, Esquerra independentista i Reagrupament.cat dins a ERC, a part de les plataformes cíviques com són la Plataforma pel dret ha decidir i la darrera anomenada Cercle d’Estudis Sobiranistes. No volem “caldo”, doncs aquí en tenim un perol.
El panorama des del punt de vista històric és interesant, però…¿ on ens durà tanta plataforma, si no hi ha un front polític comú dels partits nacionalistes que les aglutinin? i que, a més a més tornin a donar el tremp de l’ il·lusió i la participació en properes eleccions.
El temps ens. ho dirà. Tot sigui per una Catalunya LLiure
Els esdeveniments socials, econòmics, i el mal funcionament de les infrastructures de transport i enllumenat han estat com un detonador immediat, apart del que significa tenir un nou estatut, que s’ha de desenvolupar, però que està mediatitzat, per una part per les properes eleccions generals a l’Estat espanyol i per l’altre de les resolucions del Tribunal Constitucional. A tot això i em de sumar un govern tripartit, que en molts d’aspectes no acaba d’arrencar, i això és nota en el pols polític de cada dia.
Un govern que vol gestionar, però li falta el tremp de la il·lusió col·lectiva, i això el converteix en un govern gris, on la seva gestió ens porta a ser una comunitat de caire regionalista com poden ser Múrcia o la Rioja.
Catalunya és molt més, i no vull desmerèixer aquestes comunitats, Catalunya és una Nació i com a tal han d’actuar els seus gestors, i això no ho fan. I és aquí on crec que ha estat el despertar del debat sobiranista. Com deia en Vocenç Villatoro, és el primer cop, des de la restauració de la democràcia que el catalanisme polític no és present en el govern, i això és fonamental en el nostre país.
Els catalans no som uns regionalistes, ni en la forma ni el fons, Catalunya està acostumada a pensar en forma d’estat, o sia d’una Nació sense Estat, però que aspira a ser-ho.
En aquest panorama apareixen tot un seguit de plataformes, unes dins els partits, com és la Plataforma per la Sobirania dins a CDC, Esquerra independentista i Reagrupament.cat dins a ERC, a part de les plataformes cíviques com són la Plataforma pel dret ha decidir i la darrera anomenada Cercle d’Estudis Sobiranistes. No volem “caldo”, doncs aquí en tenim un perol.
El panorama des del punt de vista històric és interesant, però…¿ on ens durà tanta plataforma, si no hi ha un front polític comú dels partits nacionalistes que les aglutinin? i que, a més a més tornin a donar el tremp de l’ il·lusió i la participació en properes eleccions.
El temps ens. ho dirà. Tot sigui per una Catalunya LLiure
1 comentario:
malo :( ponlo en español.. mejor dicho en castellano :)
Publicar un comentario