Ahir al capvespre, la sala d’actes de l’edifici Calisay d’Arenys de Mar va ser el marc on es va produir, un cop més, el relleu a la presidència de l’executiu comarcal de CDC.
Es va presentar una única candidatura, encapçalada per en Xavier Badia, aquest fet que per l’exterior sembla d’una lògica normal i políticament correcta, te certes mancances, però ja està fet i no cal donar-li més voltes. Ara cal que aquesta presidència amb el seu equip treballi a nivell comarcal per enfortir el partit i preparar-lo per les properes eleccions generals a l’estat espanyol.
L’acte el va iniciar el president sortint, que va fer una valoració de la feina feta, utilitzant les estadístiques, nombres d’actes, conferències rodes de premsa, etc produïdes en tres anys de mandat, trista valoració si agafem els 1095 dies d’existència d’aquest executiu que volia ser renovador, en fi, que hi farem, tothom valora com pot la seva feina.
El seu discurs era ple d’èxits, però li va mancar l’autocrítica, doncs segur que hi han coses que no s’han fet prou bé, va ser un error de joventut o un pecat d’orgull? No ho sé i ara tant si val, doncs hem de treballar pel futur i pel proper congrés del partit, on el debat un cop més serà intens i aquest vindrà marcat pels resultats obtinguts a les eleccions generals.
L’Acte va acabar amb la presentació dels consellers nacionals, en nombre de tres, per les tres vacants existents, discursos de presentació tots correctes políticament, però el de la consellera nacional, va estar fluix, i en cap moment va ser conciliador, va ser l’única candidata que no va demanar el vot pels seus companys, i això es “feo”, però com va l’única que ho llegia, potser no ho tenia escrit. O potser volia unes votacions que no es va atrevir a demanar? Si unes votacions on es veiés el nombre de vots que tenia respecte als altres candidats i d’aquesta manera poder utilitzar-lo davant el partit per dir el molt o el poc que la valoren a nivell comarcal, pobre noia es va quedar amb les ganes, doncs es va fer per aclamació, fet normal quan el nombre d’electors es idèntic al nombres de vacants, ara ja està fet i que cadascú aguanti el que li pertoca.
Es va presentar una única candidatura, encapçalada per en Xavier Badia, aquest fet que per l’exterior sembla d’una lògica normal i políticament correcta, te certes mancances, però ja està fet i no cal donar-li més voltes. Ara cal que aquesta presidència amb el seu equip treballi a nivell comarcal per enfortir el partit i preparar-lo per les properes eleccions generals a l’estat espanyol.
L’acte el va iniciar el president sortint, que va fer una valoració de la feina feta, utilitzant les estadístiques, nombres d’actes, conferències rodes de premsa, etc produïdes en tres anys de mandat, trista valoració si agafem els 1095 dies d’existència d’aquest executiu que volia ser renovador, en fi, que hi farem, tothom valora com pot la seva feina.
El seu discurs era ple d’èxits, però li va mancar l’autocrítica, doncs segur que hi han coses que no s’han fet prou bé, va ser un error de joventut o un pecat d’orgull? No ho sé i ara tant si val, doncs hem de treballar pel futur i pel proper congrés del partit, on el debat un cop més serà intens i aquest vindrà marcat pels resultats obtinguts a les eleccions generals.
L’Acte va acabar amb la presentació dels consellers nacionals, en nombre de tres, per les tres vacants existents, discursos de presentació tots correctes políticament, però el de la consellera nacional, va estar fluix, i en cap moment va ser conciliador, va ser l’única candidata que no va demanar el vot pels seus companys, i això es “feo”, però com va l’única que ho llegia, potser no ho tenia escrit. O potser volia unes votacions que no es va atrevir a demanar? Si unes votacions on es veiés el nombre de vots que tenia respecte als altres candidats i d’aquesta manera poder utilitzar-lo davant el partit per dir el molt o el poc que la valoren a nivell comarcal, pobre noia es va quedar amb les ganes, doncs es va fer per aclamació, fet normal quan el nombre d’electors es idèntic al nombres de vacants, ara ja està fet i que cadascú aguanti el que li pertoca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario