D'ACTE A ACTE

Ahir dia 22, vàrem fer l’acte central de la campanya, el local es va omplir, tots érem de Mataró, per omplir-lo no va caler mobilitzar als companys d’altres indrets, tal com va fer el PSOE en l’acte de presentació del seu candidat.

En Joan va treure les seves virtuts de líder, amb un llenguatge clar i punyent ni perdonant ni deixant-se perdonar. Be, molt bé.

Els mitjans de comunicació eren presents, TVC en el programa la Nit al Dia va treure un tall de l'acte. On es veuen entrant en Joan Mora i l’Artur Mas a la sala i desprès un tall de veu d’en Mas.

Avui el debat de TVM, promet ser molt interessant, podrem veure les propostes de tots els alcaldables, o no? Ja que ERC i ICV l’únic que fan es seguidisme de l’alcaldable del PSOE, i de tant en tant dir alguna cosa que els hi agradaria poder pactar, si és que poden fer el tripartit.

Realment hi ha dos candidats, el del PSOE i en Joan Mora per CiU.

PER EN BOTARGA

Avui he suprimit del BLOC el comentari d’en Botarga, sàpigues anònim blocaire que amb difamacions no es va a cap lloc.El que va fer el candidat popular a la seva joventut, no va estar bé, i ja ho va pagar, per tant, no hi ha res més ha dir.

O tu covard anònim, que pretens fer gràcia… i no en fas cap. El que pretens és la difamació per la difamació, estil que l’únic que ens mostra es la teva impotència personal i el ser un curt de talla.

Per que tots ho sàpiguen:

Botarga, és una paraula castellana que significa vestit ridícul de molts colors, que és utilitzat en les moixigangues i les festes populars.

Un altre definició és la d’un cert tipus de farciment del embotits.

O sia que botarga en castellà equival ha embuchado, que un dels seus significats en castellà es la de negoci enganyós per amagar alguna cosa més important.

En fi anònim, no ets res, ets tot tu una mentida.

DILLUNS 21 DEBAT A LES ESMANDIES

El proper dia 21 en Joan té un debat junt amb els altres candidats que es presenten a les eleccions municipals a debatre sobre el sistema de vídeo vigilància implantat a la plaça de Granollers, i amb el que un sector important dels veïns no hi està d'acord. El títol de l'acte, obert a tothom, és: Volem un model de democràcia vigilada? Controlar la ciutadania amb cameres: pros i contres.
Aquest debat s'iniciarà a les 8 del vespre al Casal de Barri Les Esmandies. El tema és interessant, defuig de repetir el ventall de propostes de les formacions polítiques i centre el tema en aspecte que preocupa al barri.
Mataró no tant sols té aquestes càmeres sinó que n’hi ha d’altres de repartides per la ciutat, apart un vehicle camuflat que també es dedica a fer reportatges fotogràfics. Totes aquestes imatges recollides, tenen una finalitat sancionadora i recaudatòria per les arques municipals. L’argument de l’ajuntament és de vetllar pel civisme, que els conductors no s’aturin on no deuen, personalment ho veig malament, no cal tant de control, ja que una cosa és estacionar momentàniament el vehicle, per què algú baixí i un altre seria aparcar i deixar el cotxe, fet que no passava ni passa, ara els cotxes s’aturen a les rondes direcció a mar, un cop creuat el pas de vianants, o sia un estacionament en doble fila, molt més perillós per la seguretat de les persones, al temps que dificulta el trànsit.
Però el tema te molta més profunditat, realment el ciutadans de Mataró volem ser vigilats per càmeres? Volem que Mataró sigui un Gran Hermano?
El tema es complexa, i s’ha de partir del concepte, en democràcia volem estat vigilats?, tutelats?, personalment crec que no, les llibertats individuals han de prevaler per a sobre de tot, ningú té dret sobre la meva persona física i molt menys a nivell de pensament. La ciutat ha de ser un espai de llibertat amb uns carrers nets i segurs, on poden viure i conviure amb els nostres iguals. El carrer no ha ser un espai televisiu d’us privats per un cos de seguretat municipal, que el que pretén no és la nostre seguretat ciutadana sinó controlar i sancionar possibles infraccions de vehicles. El debat serà interessant, doncs el veig com un debat ideològic, amb repercussions ciutadanes. Que diran els del PSOE amb el Ramón Bassas, màxim resposable d'aquest control? i els socis ERC, defensora fa molt de temps de les llibertats, i els de Iniciativa, amb la seva equitat, lluitadors de fa anys contra la represió?

DEBAT DARRERA DEBAT

El debat està interessant, les propostes van sorgint i de mica en mica es veu qui te capacitat de gestió per governar la nostra ciutat. Del diferents debats que hi hagut fins ara en Joan Mora i ha estat a tots, donat la cara, presentant propostes clares i fermes de la nostra federació, mentre que el sr. Baron, no va assistir al debat de la Havana menyspreant tot un col·lectiu ciutadà, que ha mostrat ganes de participació, però no tant sols en assistir a les reunions sinó fent propostes de millora reals pel seu barri.
En Joan va tornar ha estar bé, cada dia millor, i els partits del tripartit cada dia més nerviosos, en Joan va estendre la mà a esquerra, per poder pactar un possible govern nacionalista, i en Sergi Penedès ho va deixar clar, ells volen ser crossa, no volen assumir responsabilitats veritables de govern, es conformem amb el que tenen, o amb el que els hi puguin donar, per què en el fons el que es tracte es que el Sr. Teixidó i el Sr. Penedès, tinguin feina o sia poder viure a costa del erari públic, trist i patètic.
Com pot ser que unes persones que es presenten a candidats a l’alcaldia en facin renúncia pública? Aleshores per què votar-los? I el mateix amb en Sr. Graupera. Un altre cop la renúncia per part d’Esquerra Republicana de fer a nivell local pactes per un Govern de progrés nacionalista.
Ahir el debat a TV Mataró, un debat mediatitzat per 10 candidatures i per què el Partit Republicà no va assistir-hi, sinó onze. En Joan progressant i superant en el cos a cos a un Ramón Bassas nerviós, amb insinuacions difamatòries i excloents vers el nostre candidat, un professional de política local que veu perillar el seu lloc de treball, ja que si passa a l’oposició o sia a no governar, de que viurà? ja que no té ofici, fotut ha de ser trobar-se en aquesta situació.

UNA ALTERNATIVA REAL

Fa pocs dies que la campanya electoral ha començat, durant dues setmanes i fins el proper dia 25, sentirem propostes de tota mena. Cada partit vol el millor per la nostra ciutat. Aquest cop són onze les candidatures que es presenten per tenir un lloc de representació ciutadana en el nostre Ajuntament, això és un símptoma de vitalitat democràtica de la nostra ciutat, tant de bo això repercuteixi en un elevat nombre de votants i el fantasma de l’abstenció sigui anecdòtic. Dit això vull dedicar aquesta columna a parlar de les propostes de la federació de Convergència i Unió i del seu candidat el Sr. Joan Mora. En Joan és un home honrat, treballador, emprenedor, que escolta, que està i estarà allà on se’l demani, és un home jove amb il·lusió i compromès en el projecte que encapçala. Totes aquestes virtuts, que des de fa uns dies hi ha gent que vol destruir atacant-lo a ell i no al programa electoral del que és bandera, Aquesta situació, es reflexa perfectament en els comentaris de noticies que apareixen en aquest portal, diu molt de l’estat de nervis i desorientació dels actuals partits en el govern de la ciutat, partits que basen la seva campanya electoral defensant-se d’allò que han fet o com és el cas dels més petits intentant buscar propostes que mai compliran, si l’amo (PSC) no vol.
La Federació de CiU amb en Joan Mora i el seu equip, vol revitalitzar la nostra ciutat, amb propostes clares i fermes sobre l’habitatge, amb propostes clares dins l’àmbit econòmic per millorar el teixit productiu, amb propostes sobre els equipaments culturals i esportius, una política educativa per a tothom, planificant-ne els seus equipaments i no com ha fet el govern socialista a posteriori. Totes i cadascuna de les propostes del programa electoral són reals i es poden dur a terme, són propostes que surten del coneixement real de la ciutat i a partir un profund coneixement de quins són els punts forts i els punts més febles d’aquesta. Per a poder dur-los a terme, per revitalitzar la ciutat, per fer sentir el seu pes com a capital de comarca, per situar a Mataró com una ciutat emprenedora dins l’àmbit Català, per ser millor del que ja és. Per això Convergència i Unió posa al capdavant d’aquest projecte a en Joan Mora un digne representant a l’alcaldia de la nostra ciutat, que vol el millor per a tots els mataronins i mataronines
Aquest cop, més que mai, l’alternativa al govern actual està presentada.
Que tothom participi lliurament el proper dia 27 de maig, Fira de Mataró sense Fira, exceptuant les atraccions.

TEMPS ELECTORALS

Queden dos mesos per les eleccions municipals, tos els partits polítics i les agrupacions de independents estan perfilant les seves propostes, que actualment van apareixen com un degoteig constant i que prendran força al llarg del quinze dies, pròpiament dits de campanya electoral. Els socialistes han presentat una llista amb forces novetats, però si analitzem la seva composició ens adonem que és una candidatura de l’aparell de partit, un conjunt de dones i homes, que poc tenen a veure amb aquell PSC de pensament nacionalista, i ni tant sols catalanista, malgrat que alguns dels seus membres, com el cap de llista ho han manifestat algun cop, tot de passada. Les seves propostes, les que coneixem, tornen a ser fosques continuïstes, sense un model clar de ciutat, això sí amb la continuïtat d’un creixement urbanístic i, com ens han demostrat amb “Can Fàbregues” , mancats de fermesa i d’objectius. Els seu socis de govern estan fent un trist paper, ple de contradiccions, governant i deixant veure algunes propostes que es contradiuen amb el que estan fent mentre governen, trist paper de l’auca, per aquells que volen ser protagonistes i no deixen de ser actors secundaris, no, ni això, són uns figurants aferrats al poder, trist per la política. L’oposició del PP i les seves propostes no són de fiar, com poden donar confiança a un partit a nivell municipal, si a nivell estatal està duent a terme una política, d’assetjant al govern de l’Estat, de difamacions, i de tensar la corda, tant que pot provocar una fractura social. Com es pot confiar en aquest partit, ple de corrupcions urbanístiques en les Balears i en el País Valencià, amb aquest partit ni aigua. I per fi la gran esperança, per a molts, nacionalistes o no, CiU es presenta renovada, amb força, amb propostes reals de govern, en ganes de servei a la ciutat i a les seves persones, a tothom, voti el que voti i vingui d’on vingui. El candidat Joan Mora està fent una precampanya excel·lent, amb un programa d’actuació municipal clar i concret, temps al temps, l’alternativa de govern es possible i això preocupa als professionals socialistes de la política, i l’única alternativa que tenen es el desprestigi personal, com algun dels seus ha fet en manifestacions públiques i escrites en els seus blocs. Quina llàstima que no tinguin arguments com a veritables demòcrates que diuen ser.

No anirem bé

Fa temps que segueixo el blogger d’en Ramon Bassas, sempre le trobat interessant i culte, d’aquells que dona goig de llegir, per les seves reflexions i fins ara per la de ser un polític local (que no passarà d’aquí) del PSOE, que explicava els esdeveniments del seu partit i els de l’oposició amb força educació. Però que ha passat amb el seu darrer post, un estil desconegut, malcarat, poc objectiu, fals, mentider de baixa estopa, digne d’un inculte, de persona poc reflexiva que busca l’enfrontament, fen servir la mateixa estratègia que el Partit Popular espanyol. Per què? A qui vol enganyar? vostè no ès així.Torni al seu estil!
Sr. Bassas en aquest joc no hi entrarem.

HIPOCRATES I XIMPLES

Darrerament la política espanyola està prenent uns caires de confrontació dialèctica com mai vistos, en la nostra jove democràcia. PSOE i PP, no paren de desqualificar-se, l’eix de tot això es troba en la política antiterrorista del Govern espanyol, i l’oposició histèrica, radical, violenta i de confrontació constant d’un PP, que per no perdre protagonisme per una banda i per no haver acceptat encara la pèrdua de les eleccions estatals, està revifant els sentiments més rancis de "l’españolisme" .
Però hi ha alguna clau més obscura per entendre la política del PP?
Pot un partit conservador mantenir aquest enfrontament constant, únicament per la política antiterrorista del PSOE?
Vol el PP convertit les eleccions autonòmiques i municipals, amb un referèndum a la política estatal?
Podríem fer-nos més preguntes, les dubtes hi són.
El PP és el partit de referència per a totes aquelles persones que no són d’esquerres i que tampoc són nacionalistes. Amb la seva política actual, aglutina a l’extrema dreta, i potser aquí hi ha una clau amagada. Amb demagògia i hipocresia es posen capdavanters impedint, si més no frenant que la extrema dreta sortí i els prengui protagonisme sota la bandera de les víctimes del terrorisme, per un altre banda tapant i deixant a la foscor el partit de "Ciudadanos" aquesta estratègia, si és! Es molt perillosa doncs el discurs únic de la confrontació els portarà a un cul de sac de difícil sortida.
Per altre banda pretendre manipular les eleccions i convertir-les amb allò que no són diu molt poc a favor seu, i darrera s’amaga la mala gestió amb moltes de les comunitats governades pel PP, com Balears i València.
El PSOE, entra i cau en el joc, ara destapa la política de reducció de penes als presos d’ETA sota els governs del PP dient noms i cognoms, però per demostrar que? La Hipocresia del PP, amb ella, i va la seva. La ximpleria com a normalitat està instal·lada en el congrés.

TEMPS DE PARAULES

Estem a pocs mesos de les eleccions municipals, tothom vigila a tothom, i facis el facis diguis el que diguis, hom és criticat, a voltes amb falsedats o en mitges veritats.

Ara tot són presses, per uns i per altres, doncs apa! Tots a córrer, però sense empentes i amb ordre si realment volem escoltar-nos i que els ciutadans decideixen.

Cal recuperar la participació i les ganes d’anar a votar amb il·lusió.

Ara amb la quaresma és temps de reflexió, en un món ple de formes, envoltats de números i de paraules com…

Edifici - catalogació- memòria-
Història –passat -present-
enderroc- oblit- canvi-
transformació- especulació – construcció.

Ciutat per viure i conviure,
Platja, port, tren…
Per sobre, per sota està per veure.
Ja ho dèiem, ara ho diuen

Participació- democràcia- govern
Eleccions- votacions- valoracions
Alcaldables, regidors, somiadors
Servei…..

Graupera- sol- torna
Barón- comès i educat
Pau, Pablo, Paulí…
No sé com l’hem de dir.

Mora- joventut- renovació
Canvi- ara toca- solució
Per Mataró.

El paisatge urbà

El paisatge és un dels elements del nostre entorn, i aquest al llarg del temps s’ha anat transformant i modificant. Ara ha inicis del segle XXI, Mataró s’enfronta a un llarg procés de canvis urbanístics, que configuraran el nou paisatge urbà de la nostra ciutat. Sense entrar en paral·lelismes la ciutat de Barcelona al segle XIX i a començaments del XX també es va veure transformada, però la seva transformació partia un plantejament i una planificació urbanística global, general, es sabia el que el volia i com és volia, i és va aconseguir una ciutat ordenada i homogènia, malgrat que no es varen seguir filparranda els criteris de planificació d’en Cerdà. Mataró té un Pla General de 1996, però aquest està constantment modificant-se, tinc la sensació que s’actua ha impulsos, sense cap model clar i prou definit i aquestes actuacions fan percebre a la ciutadania que el Govern de la ciutat estigui en mans de promotores urbanístiques. Cosa que no vull creure. El sector del Rengle, el sector Iveco, el Sorrall i el Barri de Cerdanyola, els sectors dels carrers Goya i Torrijos i de l’Illa de Fàbregas i Caralt, entre altres modificaran substancialment el paisatge de la nostra ciutat. La ciutat canviarà la seva fesomia, però, a quin preu? És diu que és vol una locomotra comercial al carrer Biada i lligar-la al centre comercial de tota la vida, tinc els meus dubtes, doncs quan es crea un pol d’atracció aquest deixa en segon terme a un altre. Les persones que vagin al nou centre comercial, on tindran al seu abast places d’aparcament, es traslladaran a peu al centre? Jo crec que no. Això em dur a preguntar-me si aquesta és la veritable política d’un Govern que és diu d’esquerres, o és correspon més a un govern de caire lliberal per tant de dretes, on estan les polítiques socials d’habitatge, hem diran que hi han uns percentatges per la construcció d’habitatges protegits de compra o lloguer, però quin? Un 10 o un 20 per cent, si de cent habitatges agafant el percentatge més alt només en corresponen 20 de protecció, això fa riure! No , és trist. Mataró on vas?

DESPRÈS D'UN TEMPS

Desprès d’un temps de silenci i reflexió tornem a estar entre vosaltres, per a tornar a comentar aquelles coses petites o grans que ens poden afectar o no.
Moltes són les coses que han passat des de el darrer article, no tinc ganes de fer cap valoració de les darreres eleccions al Parlament de la nostra Nació, hom ho ha fet, ara cal mirar el futur, i viure amb intensitat el present.
La nostra ciutat va tirant, tenim projectes com el front marítim, millora de carrers, pàrkings, obres i moltes obres, problemes de circulació pendents, manca d’habitatges, malgrat les construccions noves. Els joves es troben amb lloguers cars, sous baixos, una espiral de difícil solució.
Molts joves que ara tenen 25 anys han crescut amb un govern socialista a la nostra ciutat, no coneixen cap manera més de govern ciutadà, han vist créixer la seva ciutat, amb l’especulació urbanística, la desaparició de cinemes i teatres, el tancament d’empreses del sector tèxtil, la marxa d’empreses cap a pobles del voltant i fins i tot més lluny, el govern socialista deixant perdre ocasions. Coses ben fetes també hi són, però els problemes també hi són.
Aviat d’aquí uns mesos tindrem eleccions municipals, és l’hora de fer canvis, un quart de segle de govern socialista no dona per més, ara toca un govern de progrés, un govern amb un model de ciutat, preocupat per les polítiques socials i amb la intenció de trobar-ne solucions, un govern municipalment compromès, culturalment equitatiu, nacionalment clar. I això ho dic per què Mataró enaMORA.

no et deixis atrapar

no et deixis atrapar

EL CRIT

Fa molts dies que no escric res, i veig que forces companys han entrat en el blog i no hi han trobat res de nou.

La veritat es que fa molts dies que estic emprenyat amb el mon, ja sé que es molt adolescent fer aquesta afirmació, però el que està passant és molt greu i ningú es mou.

Abans de vacances, van començar les accions repressives de l’estat d’Israel contra l’estat del Líban, aquesta agressió desproporcionada, la vaig i vàrem patir una colla de companys, en saber que una companya nostra hi tenia el marit i els fills que com cada any, hi anaven per veure als seus familiars.

Durant aquests primers dies, la sensació de ràbia e impotència va ser molt gran, hores d’ara encara continua, volia escriure i expressar la meva ràbia, però no ho vaig fer. Volia esperar més dies, i observar els aconteixements, veure quina era la reacció dels diferents governs d’Europa, veure com l’esquerra del nostre país opinava, veure com la reacció popular sortia de forma més o menys espontània, i ocupàvem els carrers dient prou, ja n’hi ha prou de guerres i agressions salvatges i assassines, però…… que ha passat? Res.

La dreta espanyolista del partit popular, callada i atorgant legitimitat a les accions de l’exercit israelià, el PSOE amb unes declaracions tèbies d’en Zapatero, amb un mocador que no hi tenia lloc, unes manifestacions verbals d’estar per casa per plaure…. A qui? Els nacionalistes catalans d'ERC, la CUP i CiU, poc soroll, quina pena, quina tristor! de partits.

Mentrestant el poble libanès ha de fugir de les bombes, indiscriminades, morint població civil, destruint un cop més un país, que vol refer la seva identitat.

Els intel·lectuals de torn i especialistes en la matèria dividits, uns justificant l’agressió, altres amb una condemna tèbia, i la reacció popular morta, l’esquerra popular, els joves i no tant joves callats, poca gent vàrem ser els que sortirem al carrer a manifestar nos davant de l’Ajuntament.

Quina pena! Quina tristor que tinc, quina impotència!

És el crit que colpeja el meu pit.

Cada cop el meu desencís és més gran.

Però aquesta manca reacció, aquesta fredor, a que és deu? Aquesta vegada els agressors no han estat els EEUU, han estat els seus aliats, és que córrer sang jueva per les postres venes i per això tenim por? No volia parlar de judaisme e islamisme, però al final quina és l’explicació, que és veu justa la destrucció de Gaza i altres ciutats palestines, i condemnem els atemptats amb persones bombes dels palestins. El cinisme està present.

Personalment estic en contra de tot tipus de violència, per tant des de la meva petita visió, deploro tot el que siguin atemptats terroristes, i l’ús de l’exercit per reprimir-los. Però no voldria desviar l’atenció en el conflicte israelià-palestí, sinó centrar-nos en la qüestió libanesa.

En la meva modesta opinió, aquests atacs desmesurats i la posterior invasió dels territoris, responen a una estratègia més global. On la clau està en provocar la intervenció de Siria i l’Iran, generalitzar el conflicte armat, per exterminar l’islamisme més radical i bel·licós, evidentment això comportaria una nova intervenció dels EEUU, en defensa de l’Estat d’Israel. Aquesta intervenció tindria l’excusa perfecte per poder destruir els mitjans de producció sirians i iranesos. Tant debò estigui en un error.

Un cop destruïda l’economia d’aquest països és podria parlar d’un nou ordre en l’Orient Mitjà. Però, Quin serà el futur? Quina serà la reacció de Rússia i Xina? I Europa? Callada.

NO SÉ PER ON COMENÇAR

No sé per on començar, els pensaments brollen pel meu cap amb una velocitat de vertigen, i tot per una llarga xerrada telefònica amb el meu amic Joan.

De què hem parlat? de moltes coses, però potser una és el seguit de reflexions vers la situació política del nostre país, però no des del punt de vista dels partits i de la seva situació davant les properes eleccions, sinó quelcom que va més enllà. Deixant de banda allò que votem.

Els que em coneixen saben que soc militant de CDC, i que sempre he estat com una mosca vironera dins aquest partit, sí ! el que llegiu, si el nostre país fos normal, per tant un país lliure i independent, de ben segur que jo no estaria amb cap formació que fos nacionalista únicament, el més segur és que estaria en un partit social demòcrata, per tant, d’esquerres.

I..., aquí comença el dilema, les contradiccions, les crítiques i autocrítiques. Doncs malgrat sentir-me d’esquerres, mai he trobat cap referent, dins l’esquerra oficial del nostre país, prou engrescador, i heus aquí la situació, cap on anem? Trobo a faltar una nova esquerra, una alternativa, que motivi als joves del nostre país, que els faci implicar-se.

Tots els partits, estan preocupats pels resultats electorals i per els hipotètics pactes, comencen a discutir i ha desqualificar-se mútuament, tot plegat trist.

I els partits d’esquerra parlen, de models i de no se què de polítiques socials. Però. Tots ells són reproductors del sistema, l’esquerra com agent de transformació social no hi és. I aquí, crec és on ha de començar la reflexió, el debat, de tots aquells que en un, moment vàrem lluitar contra la dictadura, i d’aquells que han nascut en democràcia. Seguiré pensant, però faltem veus, que es sumin en les reflexions.

TURISME ! A QUI VOLEN ENGANYAR?

Sempre he cregut que la nostra ciutat, té un cert potencial turístic, però encara estem lluny de potenciar-lo. L’intent d’aquest estiu, es atractiu, però no massa original. No es pot parlar de turisme, quan el que es farà són activitats d’oci nocturn, que aquestes puguin atreure més o menys gent de fora, ja en parlarem. Però sí que podem dir, que no podem quantificar com a turistes, a les persones dels pobles de les rodalies que van a les activitats nocturnes.És evident que les Santes són un atractiu i que fen una promoció adequada, en aquells llocs on hi ha turistes passant les seves vacances, aquest podrien venir a la nostra ciutat, però això es fa?… Els elements culturals dels museus encara estan per desenvolupar, falta xispa i imaginació i sobretot coordinació entre el Patronat de cultural i L’IMPEM, si aquests establissin unes línies estratègiques pel desenvolupament turístic, a lo millor els hi sortiria bé. Però en seran o estan capacitats per fer-ho? Està per veure?Si volem tenir residents turístics de temporada, cal buscar inversors i operadors d’aquests camp, dubto que això estigui plantejat, i si ho han fet, no en saben més i tot està quiet.Almenys, l’oci nocturn està garantit, desprès de Santes, Mataró podrà gaudir d’uns locals a la platja, on sentir música i parlar amb els amics, però això no es nou d’aquest any.

SANT JOAN

Avui és la berbena de sant Joan, molta gent lletra ferida em diuen que de dir revetlla, doncs no! Jo li dic berbena, perquè aquest és el nom de la planta màgica, que és considerada com el tercer símbol d’aquest diada. Diuen els més grans, sí! aquells que per edat ho són de veritat i com ha valor afegit no són de ciutat, que aquesta nit les plantes augmenten les seves propietats remeieres. La planta berbena s'ofrenava antigament als déus i té els atributs de ser una planta afrodisíaca.
El símbol rei és el foc, element purificador que diuen ens allibera de la mala sort, (falta que ens fa) durant aquesta nit alimentarem el foc cremant trastos vells i tota mena de fustes que guardàvem per fer no se què. A casa nostra, Catalunya, la foguera més popular és la Flama del Canigó, que cada any s’estén per diferents poblacions per encendre-hi les fogueres. (acabo de rebre un sms que em diu que a dos quarts de vuit aquesta flama arriba a la porta de l’ajuntament), espero que no en facin foguera.
També es diu que si els enamorats salten set vegades una foguera agafant-se la mà seran feliços plegats la resta de la seva vida. A les nostres edats val més no fer-ne cap intent.
Per acabar direm que l’altre símbol màgic és l’aigua. Diuen que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, menys la de l’aixeta i les embotellades, i, per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb la rosada dels prats a trenc d'alba.
I per acabar un poema d’en Pol Celan
No-res, per mor dels nostres
Noms
-ells en fan u-,
segella
la fi ens creu
principi,
davant
els callats mestres
que ens envolten,
dins l’indivís, es pronuncia
l’estreta
claredat

Dedicat al meu amic Joan Simó.

UNA PLAÇA PER L'HAVANA

Ahir a la tarda en la Comissió de territori del Centre-Eixample-Havana Ens varen presentar el desenvolupament urbanístic de l’espai comprès entre els carrers Colón, Toló, Floridablanca i Camí Ral.
El barri de l'Havana guanyarà una plaça pública a l’interior de l’illa i uns 700 metres quadrats per equipaments socials.

Aquesta actuació urbanística, millora la imatge d’una de les zones més antigues del barri. Dins d’aquesta actuació, cal destacar la conservació de la façana neoclàssica de l’antiga fàbrica Martorell Batlle i Cia. I la remodelació de l’edifici que es destinarà a 16 habitatges de protecció pública.

Sí d’aquests habitatges, que et toquen per sorteig, els tens en lloguer duran cinc anys i desprès al carrer. Imagino.


Bé d’això ja en parlarem un altre dia, ara seguim amb el que he començat.

Tot sembla correcte, es dignifica un espai, es guanyen equipaments i tenim un espai verd més, però, hi haurà alguna trampa? Això ho pensava mentre el tècnic municipal que acompanyava a la regidora ho estava explicant.

De cop, el tècnic ens parla del volum del edificis i de la seva alçada, diu que el pla d’ordenació permet una alçada de planta més quatre pisos, però que ells, modificaran la normativa, per permetre un pis més, i que aquest sigui un àtic o sigui per la façana del carrers es veuran quatre pisos i per l’interior, en la plaça en veurem cinc. Modestament crec que aquí està la trampa, el tècnic ens parla de la dignitat dels habitatges, de la qualitat de vida, del bònic que són els àtics.
Fins que jo, ja no puc més i els hi planto que estan afavorint l’especulació, que estan modificant les regles del joc, segons sia el seu interlocutor,(en aquest cas propietari del solar).

La regidora diu que sempre estic amb la mateixa cançó de l’especulació, i que en aquesta comissió em de valorar l’actuació general. Li contesto que d’acord i que estic d’acord en el plantejament, però que des de l’ajuntament s’està afavorint l’especulació també.

Atenció inversors, nous pisos i places d’aparcament ben aviat en aquest barri.

Reflexions postelectorals: El silenci de la majoria./ Gran victoria del SI

El silenci de la majoria
Ahir a la nit vaig defugir el seguiment dels diferents comentaris dels líders polítics del nostre país, volia pair tot sol els resultats electorals.
El silenci de la majoria del cens electoral es preocupant. Joves i no tant joves han passat d’anar ha votar, uns per mandra que n’hi ha agut, uns quants més emprenyats per el caos de govern provocat pel President Maragall i la incompetència en política de Govern d’ERC, altres perquè no tenen cap interès per la política del nostre país, uns altres amb desacord a les picabaralles i desqualificacions entre partits, uns quants més desconcertats pel SÍ però No, No però SÍ, votar o no votar en blanc, tant si val no vaig ha votar. Aquest darrers que intueixo que poden arribar a ser un quants milers entre els joves de 18 a 24 anys, que han estat la clau d’aquesta majoria silenciosa.

Els culpables tots els partits polítics i els seus militants. ERC per dubtar i donar uns missatges confusos per justificar la seva postura política, PSC, CiU i ICV, malgrat defensar el SÍ, han tingut tots plegats urticària en fer un front comú, tots han volgut/hem volgut manifestar el nostre SÍ diferenciat, i, tot això ha tingut un preu, l’abstenció.

Gran victòria del Sí
Malgrat que la participació ha estat ha punt de fregar el 50%, aquesta ha manifestat el seu ampli suport al nou ESTATUT, la victòria es aplacant, indiscutible, els partidaris del no han vist el poc ressò que tenen i a sobra aquest repartit entre les forces polítiques grans, petites i minúscules que apostaven pel NO. Ara toca desenvolupar, aquest nou instrument, però la situació política no està per tirar coets, la crisi govern i la propera convocatòria d’eleccions, ens porta ha perdre sis mesos de construcció Nacional, fracàs del tripartit, desconcert socialista en quin ha de ser el successor del president Maragall, guerres internes i conspiracions a ERC, una Iniciativa que neda i guarda la roba, com ha últim bastió per poder revalidar un futur nou tripartit, i un Partit Popular atrinxerat en un discurs demagògic i de moneda de
canvi amb la seva confrontació política amb el PSOE menyspreant la victòria del SÍ a nivell estatal. I ha CiU estem contents, esperançats, però cautelosos aquesta victòria ha de servir per sumar i no per restar.,

MANIFEST PEL SI I EL QUE VAIG DIR PUBLICAMENT

Manifest pel ‘SÍ’ a l’Estatut Nosaltres, dones i homes de Catalunya, davant la convocatòria del referèndum per aprovar el nou Estatut d'Autonomia volem expressar la nostra decisió de participar-hi i de votar-hi afirmativament. Creiem que el text aprovat per les Corts Generals, a iniciativa del Parlament de Catalunya, és un pas important en el reconeixement de les aspiracions nacionals catalanes. El nou Estatut enforteix les institucions, la capacitat financera de la Generalitat i els instruments d’autogovern per assegurar que Catalunya es pugui desenvolupar com a societat de benestar i com a país creador de riquesa. Institucions, partits, entitats, experts i agents de tots els sectors han treballat intensament i llargament per portar a bon port aquesta reforma. El nou Estatut, amb voluntat i ambició de futur, recull la realitat present i els canvis socials, econòmics, culturals i polítics que Catalunya ha experimentat d’ençà de l’aprovació de l’Estatut de 1979. Valorem positivament, per tant, la millora en la capacitat competencial de la Generalitat de Catalunya, l’avenç substancial en el finançament, l’encaix amb Europa i el món i la incorporació d'un títol de drets, deures i principis rectors que amplia els drets de ciutadania. Catalunya ha guanyat prestigi i autoritat sempre que ha defensat amb claredat i fermesa les seves aspiracions de progrés, llibertat i solidaritat. És per això, per refermar el prestigi del nostre país, que invitem a tota la ciutadania a participar massivament en aquesta decisiva consulta popular. Avui donem el nostre "SÍ" a aquest nou Estatut per responsabilitat i amb sentit constructiu, d’acord amb la millor i més compromesa tradició del catalanisme, amb voluntat d’assegurar el futur de Catalunya. Des de la convicció que hem d’avançar tots junts i sense renunciar a les legítimes aspiracions democràtiques dels catalans, considerem que refusar el nou Estatut portaria el país a un estancament i a la pèrdua d’oportunitats i horitzons de progrés. Així doncs, convençuts que ara és l'hora de mirar endavant, ens adrecem als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya per demanar-los que s'afegeixin a la Campanya cívica pel SÍ al nou Estatut de Catalunya.


EL QUE VAIG DIR

Ahir i va haver la presentació publica del manifest pel sí, a Can Palauet, la sala estava plena de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat, i també i havien tots els representants del govern municipal, varen demanar-me que expliques quines eren les meves raons per votar sí, i aquestes són les que vaig dir.

" Malgrat que l’Estatut que jo voldria votar és el del 30 de setembre, crec que l’Estatut que ha sortit en les negociacions amb el Govern de l’Estat és el nou puny de sortida pel reconeixement de les nostres aspiracions nacionals. Estatut que els futurs governs i parlaments de la nostra Nació hauran d’anar desenvolupant i pactant amb fermesa.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT és el futur de tots els ciutadans i ciutadanes joves i no tant joves del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ha de representar l’estabilitat política del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT representa una millora i progrés econòmic.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ens permet pujar un graó més en el camí del reconeixement de la nostre Sobirania Nacional i el dret de l’autodeterminació del nostre poble.

També vaig dir que en l’apartat d’Ensenyament podríem disposar un millor autofinançament i que aquest repercutirà en una millora del sistema educatiu.

EL DESALLOTJAMENT

imatge de Lluisa Julia ( Capgros )

L’aparició del moviment okupa a Mataró es pot convertir en un tema polític sensible, per la seva incomoditat i per les reticències que alguns sectors de la població de la nostra ciutat hi poden tenir. L’aparició d’aquest moviment ha originat un nou mal de cap a l'equip de govern municipal. Malgrat que aquest intenti no donar-li la importància que es mereix.
Aquest fenomen ens ha de dur ha obrir un debat sobre fins a quin punt les accions del moviment okupa són simples delictes contra la propietat privada o es poden considerar accions legítimes, i si es possible trobar vies de diàleg per arribar a un desenllaç negociat del conflicte.
A Mataró el moviment okupa no ha tingut fins ara ni un arrelament ni una activitat continuada, fet que, probablement, hagi comportat un cert desconeixement del moviment i no es disposi del discurs polític adequat per afrontar-lo.
A Europa el moviment okupa neix als inicis dels anys 70, quan els esquàters van iniciar la reivindicació del dret a l'habitatge, les seves accions l'han convertit en una manera de viure força estesa i socialment acceptada en algunes ciutats on hi ha experiències realment reeixides.
A Catalunya podem dir aquest moviment està a les beceroles, les primeres ocupacions que es varen produir a Barcelona, tenien com a objectiu la creació de Centres Socials, com a espais alternatius de desenvolupament cultural i social, on es realitzen activitats com ara teatre, música, tallers, debats, concerts, etc. en segon terme hi havia el problema de l'habitatge. Actualment podem dir que aquests objectius van junts.
El desconeixement per molts de nosaltres d’aquest joves, fa que els mirem en certa reticència, que els estigmatitzem com a ganduls, bruts, drogats i violents, això passa perquè no en saben res o ben poc.
Des del punt de vista ideològic, el moviment okupa s'emmarca dins dels anomenats «nous moviments socials» o moviments antisistema com són també l'antimilitarisme i l'antiglobalització. Tots ells es qüestionen del sistema econòmic, polític i social dominant, actitud tanmateix completament legítima en un sistema democràtic.
Aquests tipus de moviment, utilitzen l’acció directa per intentar portar els seus objectius a la pràctica. Totes les seves ocupacions tenen com objectiu denunciar l’abandonament de certs espais de la ciutat, que en moltes ocasions representen casos de total i absoluta especulació urbanística, com és el cas del carrer Lepanto (front marítim) i l’lla de Can Cruzate. Les accions directes d’aquests joves són un mitjà per iniciar un projecte d’un espai alternatiu, no tenen com ha finalitat dir que ja tenen casa on viure.
El desallotjament d'ahir de la Drogueria amb un desplegament de forces desproporcionat em fa pensar que l’equip de govern de la nostra ciutat, no està per buscar solucions imaginatives per arribar a punts de trobada amb un col·lectiu que planteja maneres d'organitzar-se i d'actuar diferents a les convencionals. Cal que els poders públics tinguin voluntat d'entendre les noves maneres d'associar-se, nous llenguatges, noves formes de cultura o de contracultura, noves formes i noves ganes de viure si es vol comprendre i representar les generacions del demà.