L'ANY QUE ACAVA

El l’any 2007 toca a la seva fi, i amb comenta un incert 2008, tant pel que fa al futur polític de l’Estat, com al futur del dia a dia de la nostra ciutat.

Aquest any acaba amb un regals polítics prou importants pel nostre ajuntament, per una banda la vinguda dels Serveis Territorials d’Educació a Mataró, per altre l’oferta del Museu Basat i per fi la resolució del trasllat de la fàbrica.

En tots aquest regals, cal destacar que la seva gestió ha estat mancada d’una gestió eficaç, clara i transparent. Els Serveis Territorials han vingut a Mataró per decisió del Departament d’Educació i per la pressió de l’oposició de CiU, davant d’aquesta oportunitat, ja que el Govern de la nostra ciutat, no hi veia els avantatges del mateix i li mancava la voluntat política, per fi es poden penjar la medalla sense cap mèrit.

El futur Museu Basat, que pot esdevenir un element emblemàtic per la dinamització cultural, artística, social i turística entre d’altres pel futur de la nostra ciutat. Aquí caldrà veure com es desenvolupa la gestió i si l’ajuntament es capaç de fer-hi jugar a totes les forces polítiques i porta el tema als consell de participació ciutadana per què el veïns de la ciutat hi puguin fer les seves aportacions i suggeriments.

I per acabar, el nyap de la Fàbrica, pràcticament està tot dit, però l’últim que hi faltava és que des de l’Ajuntament es gestiones un manifest amb presidents de distintes AAVV que són militants del PSOE o be en son propers, aquesta actitud, es políticament reprovable i a portat enfrontaments entre veïns, fet no gens bo dins l’àmbit participatiu de la nostra ciutat, el mal ja està fet i això és una llàstima.

En aquest panorama us desitjo a tots un bon, millor i feliç any 2008

Can Fàbregas i de Carlt, un despropòsit municipal

Desmuntar i tornar a reconstruir, quin sentit te això? Per a mi personalment cap. Gastar-se prop de dos milions d’euros encara menys.
Aleshores, que cal fer.?
Can Fabregas i de Caralt ha estat un munt d’anys ignorada per la ciutadania, i aquesta va despertar en saber-ne la seva descatalogació i que en seu lloc seria ocupat pel Corte Inglès, d’aquesta oposició ciutadana caldria tenir coneixement si realment es vol salvar l’edifici o hi ha amagat darrera seu una oposició de la construcció de la superfície comercial. En un principi sembla ser, que es vol salvar l’edifici, per tant faig un vot de confiança mentre no es demostri el contrari.
Però l’edifici es podria salvar fent-ne una rehabilitació i construint uns edificis al seu voltant d’acord amb l’arquitectura de l’entorn, i que aquest espai fos ocupat pel Corte Inglès? Tècnicament crec que és possible, i d’aquesta manera tindríem la salvació de l’edifici i una construcció que fugiria dels tons de color gris metal·litzat de dita empresa, la qual cosa li donaria un valor afegit.
No sentit res a ningú sobre aquest aspecte, tothom parla d’enderroc si o no, de trasllat i reconstrucció.
A Mataró tenim el Cafè de Mar, que ha tingut una rehabilitació, i el seu ús serà per instal·lar-hi una entitat privada, hi han naus de fàbriques que s’han rehabilitat per fer-ne habitatges.
Per què no es pot rehabilitar Can Fàbregas per fer-ne el Corte Inglès. El que no vull es que Mataró es converteixi en parc temàtic de la industrialització.

EL TEMPS ENS HO DIRÀ

Des de fa molts de dies està passant quelcom al nostre país. El debat catalanista, sobiranista, independentista o com el vulguem anomenar. És més fluid que mai. Totes les formacions polítiques fan bullir l’olla, els que són militants i el que no en són, és pregunten quin és el camí ha seguir.

Els esdeveniments socials, econòmics, i el mal funcionament de les infrastructures de transport i enllumenat han estat com un detonador immediat, apart del que significa tenir un nou estatut, que s’ha de desenvolupar, però que està mediatitzat, per una part per les properes eleccions generals a l’Estat espanyol i per l’altre de les resolucions del Tribunal Constitucional. A tot això i em de sumar un govern tripartit, que en molts d’aspectes no acaba d’arrencar, i això és nota en el pols polític de cada dia.

Un govern que vol gestionar, però li falta el tremp de la il·lusió col·lectiva, i això el converteix en un govern gris, on la seva gestió ens porta a ser una comunitat de caire regionalista com poden ser Múrcia o la Rioja.

Catalunya és molt més, i no vull desmerèixer aquestes comunitats, Catalunya és una Nació i com a tal han d’actuar els seus gestors, i això no ho fan. I és aquí on crec que ha estat el despertar del debat sobiranista. Com deia en Vocenç Villatoro, és el primer cop, des de la restauració de la democràcia que el catalanisme polític no és present en el govern, i això és fonamental en el nostre país.

Els catalans no som uns regionalistes, ni en la forma ni el fons, Catalunya està acostumada a pensar en forma d’estat, o sia d’una Nació sense Estat, però que aspira a ser-ho.

En aquest panorama apareixen tot un seguit de plataformes, unes dins els partits, com és la Plataforma per la Sobirania dins a CDC, Esquerra independentista i Reagrupament.cat dins a ERC, a part de les plataformes cíviques com són la Plataforma pel dret ha decidir i la darrera anomenada Cercle d’Estudis Sobiranistes. No volem “caldo”, doncs aquí en tenim un perol.

El panorama des del punt de vista històric és interesant, però…¿ on ens durà tanta plataforma, si no hi ha un front polític comú dels partits nacionalistes que les aglutinin? i que, a més a més tornin a donar el tremp de l’ il·lusió i la participació en properes eleccions.

El temps ens. ho dirà. Tot sigui per una Catalunya LLiure

EL PRESIDENT HA ESCRIT....

En tornar a començar, tot sembla possible, una bona manera de fer-ho pot ser per aquells que ens dediquen a l'ensenyament reflexionar al voltant d'un escrit del President Pujol.

L’assignatura d’educació per la ciutadania i l’educació en la responsabilitat

Quan després de deixar la Presidència de la Generalitat vaig decidir que podia mirar de seguir fent un servei al meu país fora de la política estricta vaig decidir fer-ho en el camp del que n’he dit l’IVA, és a dir, les idees, els valors i les actituds. I per això vaig crear la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. La declaració d’intencions de la Fundació la vaig fer en una conferència que vaig donar a ESADE el 14 de febrer de 2005. Sortia i surto de la base que un país no va endavant sense idees clares, valors sòlids i actituds positives. I entre aquestes actituds positives
hi figura el sentit de la responsabilitat, tant individual com col•lectiva.
Transcric uns paràgrafs d’aquesta conferència:

“La moral de la desvinculació, l’encongiment i la por davant dels grans problemes, la moral del
no esforç, la insinceritat, la renúncia a no preocupar-se del futur, el desànim davant dels grans
reptes, tot això ha portat a una crisi del sentit de la responsabilitat, tant personal com col•lectiva.
Hi ha una crisi fonda del concepte del bé comú, hi ha una dificultat gran, com deia, per plantejar
temes crucials de futur. Només compta el present. Hi ha una hipertròfia de reclamació de drets i
un rebuig, un passar d’esquitllentes pel que fa als deures, és a dir, a la contribució de l’interès
general. Tot això posa en perill des de l’estat del benestar fins al futur de les noves generacions
o el paper d’Europa al món, perquè val a dir que molts dels problemes que plantejo no són pas
exclusivament catalans sinó que es donen a molts països d’Europa, de vegades més fins i tot
que a casa nostra”.
“Cal, per tant, una pedagogia de la responsabilitat. Cal reforçar la moral de la responsabilitat, i
cal combatre la moral de la desvinculació, és a dir, del no sentir-se vinculat a res. No sentir-se
deutor de res. No sentir-se obligat a res, excepte envers un mateix”.
“Una societat amb un sentit del bé comú molt afeblit no pot anar bé. Sense això es va creant
una societat en constant protesta, insatisfeta, fins i tot la que viu en un marc de benestar. Amb
més elements materials i més bon posicionament social que mai. Que fins i tot té qualitats ben
positives. Però que ni les persones ni la mateixa societat en trauran un bon profit”.
“Per tant, si val la pena que ens fixem ara algun objectiu és aquest, el de la societat
responsable. Es parla de societat de benestar, i està bé. De societat de progrés. També està
bé. De societat lúdica. Bé, segons com. De societat opulenta. També bé, segons com, però el
que realment necessitem és una societat responsable. L’educació en la responsabilitat amb
totes les seves conseqüències ha de ser un objectiu molt important de la nostra societat, des de
l’escola als mitjans de comunicació, des del món intel•lectual al polític. I no ho fem”.
Com deia, això –reclamar una pedagogia de la moral individual i col•lectiva –va ser i és un
objectiu molt important del CEJP. I em pregunto si potser durant aquests últims temps no hi hem
insistit prou. És per això que avui hi torno. I també perquè justament ara es produeix un fet
important de cara a això, que és la introducció de l’assignatura d’educació per la ciutadania.
És sabut que hi ha una discussió sobre l’oportunitat o no d’una assignatura així. És probable
que en la intenció primera del Govern hi hagués un propòsit poc o molt manipulador. Però ara
sembla que en gran part tot dependrà de com siguin els textos i de com els mestres els utilitzin.
La veritat és que alguns dels textos que he pogut llegir crec que són correctes. Però dependrà
molt de com els utilitzin els mestres. I això serà així en molts punts, també en aquest de la
responsabilitat.
Venim d’uns anys en què s’ha parlat molt dels drets i poc dels deures. Que s’ha fet poc la
pedagogia del respecte. Que no s’ha estimulat l’esforç. Que s’ha considerat que les normes
eren o innecessàries o permissives. I tot plegat –pocs deures, poc respecte, poc esforç, poca
normativa– ha portat a una crisi del sentit de la responsabilitat. I del sentit del bé comú.
Quan vàrem començar a parlar de tot això ens preguntàvem: qui ha d’educar en la
responsabilitat? I dèiem que tothom qui tingués capacitat de magisteri, des dels pares als
mitjans de comunicació. I, òbviament, els professors. No només a través d’una assignatura,
sinó a través de tota la docència i a través, també, del contacte humà. Però ara l’assignatura de
ciutadania ofereix un nou instrument i obliga més. Ara bé, repeteixo, tot dependrà de l’actitud
dels docents. Els llibres de text de l’assignatura –excepte potser algun d’ells– permeten, pel
que he vist, una exposició positiva de la matèria. En la línia de la responsabilitat, de
l’autoexigència, del respecte a les coses i de les persones. Però això requerirà que en conjunt
els mestres i professors s’espolsin de sobre la mentalitat poc exigent i molt laxa que ha estat de
moda, i que, en part, encara ho està. Serà bo que ho facin, perquè aquesta mentalitat porta a
una concepció light, feble, de la persona, de la societat i del país.
La nova assignatura pot significar una oportunitat. És hora que ho fem. Ara ja Espanya, i en
bona part més encara Catalunya, estem quedant desfasats. Amb la dèria de ser avançats,
progressistes, espontanis, etc. acabarem sent antiquats. Ni a França ni a Alemanya ni als
Països Escandinaus ja no està de moda anar contra les normes, contra el respecte de les
coses i de les persones, contra la moral de l’esforç, contra el sentit de responsabilitat i del bé
comú.
Tot allò que el sociòleg Marina en diu la tribu –és a dir, sobretot els pares, l’escola i l’entorn
social– s’ha de mobilitzar en aquest sentit. Serà bo per al país i, sobretot, serà bo per als joves.

EL MÓN HA DE SABER-HO

El món ha de saber-ho, és el títol d’un correu que he rebut del web de Victor Alexandre. El missatge explica que des del bloc de Xavier Mir, on ara fa un any va engegar-se la campanya " Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran, realitzat per Xevi Mató.Xavier Mir proposa que durant l’actual setmana s'escampi la iniciativa mitjançant apunta als blocs i l’enviament de correus. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.
El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que es pretén que sigui visionat massivament és la primera part, tot i que a la dreta d’aquest hi trobareu els altres quatre fragments del documental.Recordem que sobre aquest cas també hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.
Aquest matí, Saül Gordillo, periodista i blocaire, ja es feia ressò de la iniciativa.

Viatge a Galícia I

Ahir a la nit, varem arribar de visitar Galicia, ha estat una setmana fantàstica recorrent un pais molt bonic. on l'únic tros pla que tenen deu ser els camps d'esports.

Hem fet molts km. però ha valgut la pena, malgrat que el viatge amb l'avió, encara que correcta, va ser en alguns moments mogut, per allò de pasar pel mig d'una tormenta.

L'única persona coneguda que varem trobar, va ser en Manel Mas i familia, pels carrers de Santiago, era el vespre tard, i encara ells, no havient sopat per tant tot va ser ràpid, però em va fer il·lusió trobar gent de Matarò.

EL NOU PARC DEL RENGLE

Aquesta imatge es de quan es va inaugurar, ara tot està sec i malmès.

Es ben cert, que ha l’estiu forces persones de Mataró, surten de vacances, desprès de les Santes, la ciutat perd part de la seva activitat durant uns dies.

Però l’activitat de manteniment de la ciutat també s’ha d’aturar ? En aquestes cas faig referència a l’activitat de Parcs i Jardins. Durant aquest més d’agost, estrany pel que fa a la climatologia, he aprofitat els dies ennuvolats i de no massa calor, per anar amb els meus nebots al nou « Parc de Mar », es un indret poc visitat, i a l’estiu encara menys doncs no hi ha una ombra. Però com he dit els dies ennuvolats i amb una mica d’aire, encara si estava prou bé, els nens podien anar en bicicleta i córrer sense perill de molestar, ja que estàvem sols.

La sorpresa ha estat el poder observar les zones ajardinades, totalment abandonades, herbes creixent sota els arbres, canyes tornat a créixer en llocs on hi ha un altre espècia de plantes, arbres sense fulles, secs, en fi una pena.

Allò que es va inaugurar amb bombo i platerets abans de les eleccions, ha estat deixat de la mà. Un cop més amb aquestes petites coses, es veu la ineficàcia dels nous regidors, trist per una ciutat que és diu de “progrés” i que buscar un motiu per ser atracció d’un possible turisme, que ben segur hi és.

L'ACOMIADAMENT

L’acomiadament d’en Lluís Maria ja és un fet, força gent a l’església i sota el plugim, persistent. Jo que no soc amant d’actes plens de gent no hi he volgut anar. No he volgut participar d’aquest acte col·lectiu de memòria posmortem. Els seus records i meus quedaran amb mi.

He reconegut a molta gent en les imatges de TV, i alguns d’ells culpables del fracàs de l’unitat de l’esquerra independentista dels anys 80. Alguns ara militen a ERC altres a CDC i la CUP.

La CUP hauria d’haver estat l’hereva del BEAN, però no estat així, almenys com en Xirinachs pensava, una llàstima!!!

Per això van sorgir les assemblees populars, i un cop més l’independentisme, el sobiranisme o com li vulguem dir queda sota mínims. Trista realitat d’un país que cerca el seu camí.

La mort d’en Lluís Maria esdevindrà un fet històric, es inhabitable, el seu pensament desconegut per a molts, es veurà reduït als seus actes personals de lluita contra el franquisme, les seves vagues de fam els dies davant la “Model”, els seu darrer discurs, i l’escrit del seu comiat, però en Lluís Maria era molt més que això, era un pensador, un pedagog de la VIDA, un home LLIURE, en un país d’esclaus, i per ell esclau era una paraula dirigida a totes les persones que ens aferrem a les nostres actituds i hàbits, que diem sí però no, que ho justifiquem tot dient que la vida es plena de grisos, i per què? Doncs per què no tenim prou valor, almenys jo no el tinc i estic amagat en la grisor, en el pragmatisme polític, del que renego però NO soc capaç de fugir-ne.

ADEU COMPANY, XIRINACHS

En la serenor i havent assolit la teva plenitud, ens has deixat. Sol en el silenci i la pau del bosc, on únicament s’escolta la remor de les fulles sacsejades pel suau vent i el cant d’algun ocell. La decisió ha estat teva, la teva llibertat individual, t0ha dut fins el “cosmos” on la recerca personal es intangible. La teva desaparició física, portarà a molta gent a escriure sobre la teva persona, les teves actituds, la manera de ser, el teu pensament, tot seran elogis, fins hi tot dels enemics o contraris, que fa temps et varen menys tenir.

Jo no ploro la teva marxa, ja que la mort és un element natural inherent a la vida, jo en quedo amb el teu record, d’uns anys viscuts plegats, compartint la lluita per assolir la independència del nostre país, tu ens vas ensenyar un altre manera de fer, en els primers passos del camí democràtic, i ens vas alertar de les traïcions, les rancúnies polítiques i dels interessos personals sobre els col·lectius. Gracies

TOT FENT EL TURISTA

Avui he volgut fer de turista per la nostra ciutat. He anat a l’estació per simular el meu punt d’arribada i com no sabut veure cap punt de informació de turisme ha decidit fer-me passar per francès i he preguntat a unes persones per anar al centre, i si sabien quines coses de interès hi havia per conèixer. La meva sorpresa ha estat escoltar el que dient entre ells aquella parella de persones.
Una deia que a Mataró no hi havia res de res i altre li deia ,
- “ escolta ha aquest home no li podem dir això”, quan s’han posat d’acord, han explicat el camí que havia de fer fins arribar a la Rambla i a la Riera i que puges amunt fins a l’Ajuntament que allà algú hi trobaria per dir-me les coses d’interès, també m’han dit que darrera l’Ajuntament i havia el Museu, i que si volia veure una exposició de pintors hi havia una sala anomenada Caixa Laietana on ho trobaria quadres.

D’aquesta primera trobada, la sensació que he tingut és que amb les persones que trobat el primer ha estat dir-me aquí no tenim res de res , per tant una autoestima baixa de la ciutat, i quan han pensat una mica han tret unes poques coses, però que ja hem servien per fer el meu itinerari com a turista.

He pujat pel carrer Lepanto fins la Rambla i la Riera, he arribat a l’Ajuntament com que aquella parella m’havien explicat que darrera de la casa de la vila hi havia el museu i fet cames fins a trobar-lo, la sorpresa ha estat que ha dos quarts de dotze estava tancat, he pogut llegir que a l’estiu estava obert per les tardes.

Tot seguir he anat cap a l’Ajuntament (oficina de turisme) allà una noia m’ha donat un mapa de la ciutat I jo seguint sent turista li he preguntat per que el museu estava tancat, la resposta es que era horari d’estiu, I desprès de insistir ha dit que són pocs el turistes que hi tenen interès i que era una llàstima, li he preguntat pel Clos arqueològic i també estava tancat, l’única alternativa que m’ha donat ha estat indicar-me les cases modernistes visibles per fora i que proves d’anar a Santa Maria, per si estava oberta l’església.

Tot plegat una mica trist, si jo realment fos estranger, als meus companys els hi diria, a Mataró hi ha coses per visitar però estant tancades i les obren gairebé quan hem de tornar a l’hotel a sopar, per tant, l’únic que poden fer es mirar les botigues doncs totes estant de “soldes”.

SALVEM MONTSERRAT

Aquest article es de la Plataforma Salvem Montserrat

L’Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l’aprovació inicial del projecte d’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L’equip de govern està tirant endavant l’ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d’entitats i veïns, també s’ha manifestat en contra del projecte d’ampliació. En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al•legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d’una “petita ampliació”. En realitat, es tracta d’un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d’alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d’energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d’altres. Tot plegat, un "pelotazo" més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris "amics del partit" amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros. Si vols fer pressió per aturar-lo, si vols que Montserrat segueixi sent el que coneixes, adhereix-te al manifest.

http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat/

ELECCIONS A L' EXECUTIU COMARCAL

Ahir al capvespre, la sala d’actes de l’edifici Calisay d’Arenys de Mar va ser el marc on es va produir, un cop més, el relleu a la presidència de l’executiu comarcal de CDC.

Es va presentar una única candidatura, encapçalada per en Xavier Badia, aquest fet que per l’exterior sembla d’una lògica normal i políticament correcta, te certes mancances, però ja està fet i no cal donar-li més voltes. Ara cal que aquesta presidència amb el seu equip treballi a nivell comarcal per enfortir el partit i preparar-lo per les properes eleccions generals a l’estat espanyol.

L’acte el va iniciar el president sortint, que va fer una valoració de la feina feta, utilitzant les estadístiques, nombres d’actes, conferències rodes de premsa, etc produïdes en tres anys de mandat, trista valoració si agafem els 1095 dies d’existència d’aquest executiu que volia ser renovador, en fi, que hi farem, tothom valora com pot la seva feina.

El seu discurs era ple d’èxits, però li va mancar l’autocrítica, doncs segur que hi han coses que no s’han fet prou bé, va ser un error de joventut o un pecat d’orgull? No ho sé i ara tant si val, doncs hem de treballar pel futur i pel proper congrés del partit, on el debat un cop més serà intens i aquest vindrà marcat pels resultats obtinguts a les eleccions generals.

L’Acte va acabar amb la presentació dels consellers nacionals, en nombre de tres, per les tres vacants existents, discursos de presentació tots correctes políticament, però el de la consellera nacional, va estar fluix, i en cap moment va ser conciliador, va ser l’única candidata que no va demanar el vot pels seus companys, i això es “feo”, però com va l’única que ho llegia, potser no ho tenia escrit. O potser volia unes votacions que no es va atrevir a demanar? Si unes votacions on es veiés el nombre de vots que tenia respecte als altres candidats i d’aquesta manera poder utilitzar-lo davant el partit per dir el molt o el poc que la valoren a nivell comarcal, pobre noia es va quedar amb les ganes, doncs es va fer per aclamació, fet normal quan el nombre d’electors es idèntic al nombres de vacants, ara ja està fet i que cadascú aguanti el que li pertoca.

BANDERA

La Bandera multicolor que simbolitza el mon Gay va aparèixer ahir en el rebedor del Departament d’Educació, és el primer cop que el Govern tripartit pren part de manera institucional en la commemoració del dia Gay.
Personalment crec que cap govern hauria de prendre part en commemoracions i menys posar-hi banderes, doncs si ho fa una vegada haurà de repetir-ho, quan es celebri el dia mundial contra: la fam, la guerra, el dia del medi ambient, contra l’especulació i un habitatge digne, etc. També el Govern i possarà banderes?
Un govern ha de governar i legislar, ha de procurar pels drets i deures de tothom i pel col·lectiu gay ja s’està fent des de fa anys, ara cal que la societat superi prejudicis i per això no cal que l’administració s’ompli de banderes.
La bandera d’ahir a l’entrada del Departament d’educació, va servir per fer s’hi fotos de record, sobre tot per les persones que pertanyen ha aquest col·lectiu.
Pels visitants estrangers va ser tota una nota de color.

SOL DE MITJA NIT

La política educativa del nostre país continua sent un desgavell, aquest dies el Conseller Maragall ha visitat Finlàndia, juntament amb un grup d’empresaris, el conseller Huguet i el conseller de no se què Carod Rovira.
Espero i desitjo que el grup d’empresaris hagin pogut obrir mercats i establir unes bones relacions comercials.
Però pel que fa referència a l’ensenyament, crec que ha estat una pèrdua de temps i de diners. Els que ens dediquem a l’ensenyament i educació dels nens i nenes de la nostra Nació. Ja sabíem des de fa temps, com és i com funciona els sistema educatiu de Finlàndia, ja coneixem la qualitat i els resultats dels aprenentatges dels seus alumnes, saben que és un estat amb dues llengües oficials, i que l’aprenentatge de l’anglès és d’un alt nivell. El Conseller haurà pensat que era millor veure tot el que ha pogut llegir en informes, "in personam". Un viatge pagat no fa mal a ningú. D’aquest viatge les primeres declaracions, que el Conseller fa, són les de demanar televisió en anglès subtitulada en Català, per tal d’afavorir-ne el seu aprenentatge. Això es una maragallada, no té cap sentit, és començar la casa per la teulada.
Cert és, que l’aprenentatge de les llengües en les nostres escoles (públiques i privades concertades) és un fracàs, potser en trobaríem alguna que no, però la majoria guanya. Un dels motius del fracàs rau en el professorat de primària i en les poques hores setmanals que tenen. Aquest professorat que ha fet els seus estudis de formació del professorat, no surt ben preparat, molt d’ells no tenen cap titulació de les escoles oficials de idiomes, i fan un estudis on la tendència formativa és ensenyar com ensenyar allò que no se sap en ple domini, en aquest cas l’anglès. Aquesta afirmació és valida per a totes les especialitats de les escoles del professorat, d’elles surten bastants analfabets funcionals, que desprès seran mestres i això és primer que s’ha de solucionar. De que ens serveix una tele amb una programació parcial en angles i els seus espectadors són desconeixedors de la llengua de comunicació.
De què serveix fer un pla de l’aprenentatge d’aquesta llengua si no hi ha professors qualificats? Professors que hauran de fer classe d’una assignatura, com poden ser les ciències naturals, sense saber-ne. S’ha de fer tot d’un altre manera. Trist panorama. El sol de mitja nit ha encegat encara més ha aquest mediocres que ens governen.

JUNTS O SEPARATS

Des de fa uns dies es tornen ha sentir la remor dels sabres dins la Federació de CiU, aquesta remor podria ser una tamborinada típica d’estiu, a la que ja estem acostumats, però arriba un moment que ja cansa, que haurem d’aprendre a dir, prou de remor!!!
Aquest cop, la remor va per la incidència i el protagonisme que vol arribar ha tenir el possible cap de llista de la Federació, en les eleccions a l’Estat espanyol. Protagonisme basat en participar en el Govern, partint de la concepció camboniana de que Catalunya ha d’estar present en dit Govern per així poder influir des de l’Estat en les polítiques de finançament i inversions estatals a casa nostra.

El problema rau en que això hauria de tenir un full de ruta propi de la Federació i no d’una part (Unió). Si som o volem ser, s’ha de partir d’una política conjunta i mai donar aquesta espectacle, per part d’uns i altres. JA N’HI HA PROU !!!

Dit això, per què hem de format part d’un Govern espanyol, amb el PSOE i Zapatero, si ens han enganyat i no tenen cap interès en agilitar les transferències del nostre Estatut ? Per què hem de formar part d’un govern espanyol quan no governem a Catalunya? Aquí pretén enganyar el Sr. Duran?

O és que amb la seva exigència de ser el cap de llista i l’exigència de marcar lliurament la política a Madrid, pactarà amb el PP, en el cas que aquest es fessin amb el poder.

Jo no crec, ni he cregut mai que entrar a formar d’un govern espanyol sense tenir el Govern de Catalunya poguí arribar ha tenir certes avantatges pel nostre país.

Per tant si han discrepàncies, i no tant sols per aquest motiu, sinó per molts altres, ja arribat l’hora de fer un pas endavant, un pas valent, un pas que els nostres dirigents no han de dubtar, ni tenir por. Si cal trencar la Federació la trenquem i prou. CDC te prou capital humà per tirar en davant, tenim implantació territorial, som reconeguts al Parlament Europeu en el grup Liberal , Unió està en el Grup Popular, trenquem d’una vegada. Som un partir de centre, liberal i amb sentiment Sobiranista.
De què hem de tenir por?

LA TERCERA HORA

Aquest article d’avui es una resposta a l’article d’en Ricard Aymerich, en la seva columna del cap-gros digital.

Essencialment estic d’acord amb tu, però no estic gens cofoi ni optimista. Malament comencem una certa autonomia de centre, quan aquesta surt d’un pacte polític entre PSC i ERC, l’autonomia dels centres educatius públics ha d’estar al marge d’aquests pactes.
És un fet i com a tal no cal celebrar res, que des de l’escola tenim autonomia curricular des de fa temps, i que aquesta en alguns centres s’ha dut a terme i en altres potser no tant. E l problema des de el meu punt de vista, i potser estic equivocat, és que la negociació de la LOE amb el Departament Educació governat per ERC, no es va fer bé, en les discussions vers els continguts de les assignatures i les seves assignacions horàries, debats i lluites que ja es van fer, en el seu moment, el la implantació de LOGSE.
La diferència que els tècnics ( que no polítics) que hi havia aleshores sabien el que feien. Per tant la criatura ja es presenta amb un defecte d’origen.
El govern tripartit aprova la llei, no sap negociar, be, el decret de mínims i ara ens queixem, amb raó, però el nyap estava provocat per ERC amb Marta Cid com a responsable i els seus tècnics ineptes, sortits d’un sindicat.

Dit això i tornant a l’autonomia de centres, sembla ser que els centres en el seu projecte lingüístic (que ja tenen fet ) podran optar per les hores de llengua.
Perills que venen, possible increment del castellà en les zones de situacions familiars castellà parlant, amb més immigració no comunitària. Les escoles d’aquestes zones que optin pel castellà posaran les hores de català en cert perill marginal. Si això estén entrarem en el camí d’una possible doble via d’escola pública, la catalana i la castellana, no ha de passar però es un gran risc, caldrà veure com queda redactat el decret i a partir d’aquí tornar a parlar-ne amb més profunditat

EL CINISME D'EN SAURA

Fotografia Web e-notícies
Hi han declaracions, que més valdria que no es fessin mai, i aquestes són les que fa el conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. Aquest Sr. que representa ha un partit totalment absolet i que la seva única existència és la de vincular-se i fer de crossa al PSOE, s’ha atrevit a dir que l’abstenció es culpa de les declaracions de l’expresident Maragall. Malament anem quan no es respecte a les persones i menys a la figura controvertida d’en Maragall, el conseller hauria de reflexionar amb les paraules que el mateix va dir en un míting de campanya, "la gent que no volguí votar a ICV val més que no voti", això sí que va ser una crida a l’abstenció.
Abstenció que ha provocat una davallada a tots els partits i sobre tot ICV i ERC,
que comencen a pagar el seu peatge de suport al PSOE. La baixa participació hauria de ser un motiu de reflexió dels consellers de Govern, doncs és aquest el que ha de buscar mecanismes adients amb polítiques clarament participatives per motivar al electorat, i com això no ha passat, si més no tot el contrari, s’haurien de demanar responsabilitats polítiques, començant per el responsable institucional Sr. Saura.

TORNEM A COMENÇAR

El proper dia 16 es constituiran els nous governs municipals, be això de nous és un eufemisme, doncs sembla ser, que a Marató es repetirà la formula del tripartit. Aquest cop el PSOE necessita la concurrència d’ERC i ICV, ja que sinó hauran de governar en minoria, que passarà? Doncs sembla ser que repetiran la formula de govern però d’una manera molt trista, els tres partits han perdut molts de vots, malgrat que PSOE i ERC aguanten el nombre de regidors, ICV per un regidor. I aquí no tant sols entren les estratègies polítiques de cada partit, sinó també els interessos personals, i, això ho dic per ERC, ja que els seus regidors no tindran la valentia i el coratge necessari per renunciar al govern i passar a l’oposició, doncs al nombre dos li va la nòmina. Això es trist i lamentable, al mateix temps que legal, però ho hauran d’explicar molt bé.

D'ACTE A ACTE

Ahir dia 22, vàrem fer l’acte central de la campanya, el local es va omplir, tots érem de Mataró, per omplir-lo no va caler mobilitzar als companys d’altres indrets, tal com va fer el PSOE en l’acte de presentació del seu candidat.

En Joan va treure les seves virtuts de líder, amb un llenguatge clar i punyent ni perdonant ni deixant-se perdonar. Be, molt bé.

Els mitjans de comunicació eren presents, TVC en el programa la Nit al Dia va treure un tall de l'acte. On es veuen entrant en Joan Mora i l’Artur Mas a la sala i desprès un tall de veu d’en Mas.

Avui el debat de TVM, promet ser molt interessant, podrem veure les propostes de tots els alcaldables, o no? Ja que ERC i ICV l’únic que fan es seguidisme de l’alcaldable del PSOE, i de tant en tant dir alguna cosa que els hi agradaria poder pactar, si és que poden fer el tripartit.

Realment hi ha dos candidats, el del PSOE i en Joan Mora per CiU.

PER EN BOTARGA

Avui he suprimit del BLOC el comentari d’en Botarga, sàpigues anònim blocaire que amb difamacions no es va a cap lloc.El que va fer el candidat popular a la seva joventut, no va estar bé, i ja ho va pagar, per tant, no hi ha res més ha dir.

O tu covard anònim, que pretens fer gràcia… i no en fas cap. El que pretens és la difamació per la difamació, estil que l’únic que ens mostra es la teva impotència personal i el ser un curt de talla.

Per que tots ho sàpiguen:

Botarga, és una paraula castellana que significa vestit ridícul de molts colors, que és utilitzat en les moixigangues i les festes populars.

Un altre definició és la d’un cert tipus de farciment del embotits.

O sia que botarga en castellà equival ha embuchado, que un dels seus significats en castellà es la de negoci enganyós per amagar alguna cosa més important.

En fi anònim, no ets res, ets tot tu una mentida.

DILLUNS 21 DEBAT A LES ESMANDIES

El proper dia 21 en Joan té un debat junt amb els altres candidats que es presenten a les eleccions municipals a debatre sobre el sistema de vídeo vigilància implantat a la plaça de Granollers, i amb el que un sector important dels veïns no hi està d'acord. El títol de l'acte, obert a tothom, és: Volem un model de democràcia vigilada? Controlar la ciutadania amb cameres: pros i contres.
Aquest debat s'iniciarà a les 8 del vespre al Casal de Barri Les Esmandies. El tema és interessant, defuig de repetir el ventall de propostes de les formacions polítiques i centre el tema en aspecte que preocupa al barri.
Mataró no tant sols té aquestes càmeres sinó que n’hi ha d’altres de repartides per la ciutat, apart un vehicle camuflat que també es dedica a fer reportatges fotogràfics. Totes aquestes imatges recollides, tenen una finalitat sancionadora i recaudatòria per les arques municipals. L’argument de l’ajuntament és de vetllar pel civisme, que els conductors no s’aturin on no deuen, personalment ho veig malament, no cal tant de control, ja que una cosa és estacionar momentàniament el vehicle, per què algú baixí i un altre seria aparcar i deixar el cotxe, fet que no passava ni passa, ara els cotxes s’aturen a les rondes direcció a mar, un cop creuat el pas de vianants, o sia un estacionament en doble fila, molt més perillós per la seguretat de les persones, al temps que dificulta el trànsit.
Però el tema te molta més profunditat, realment el ciutadans de Mataró volem ser vigilats per càmeres? Volem que Mataró sigui un Gran Hermano?
El tema es complexa, i s’ha de partir del concepte, en democràcia volem estat vigilats?, tutelats?, personalment crec que no, les llibertats individuals han de prevaler per a sobre de tot, ningú té dret sobre la meva persona física i molt menys a nivell de pensament. La ciutat ha de ser un espai de llibertat amb uns carrers nets i segurs, on poden viure i conviure amb els nostres iguals. El carrer no ha ser un espai televisiu d’us privats per un cos de seguretat municipal, que el que pretén no és la nostre seguretat ciutadana sinó controlar i sancionar possibles infraccions de vehicles. El debat serà interessant, doncs el veig com un debat ideològic, amb repercussions ciutadanes. Que diran els del PSOE amb el Ramón Bassas, màxim resposable d'aquest control? i els socis ERC, defensora fa molt de temps de les llibertats, i els de Iniciativa, amb la seva equitat, lluitadors de fa anys contra la represió?

DEBAT DARRERA DEBAT

El debat està interessant, les propostes van sorgint i de mica en mica es veu qui te capacitat de gestió per governar la nostra ciutat. Del diferents debats que hi hagut fins ara en Joan Mora i ha estat a tots, donat la cara, presentant propostes clares i fermes de la nostra federació, mentre que el sr. Baron, no va assistir al debat de la Havana menyspreant tot un col·lectiu ciutadà, que ha mostrat ganes de participació, però no tant sols en assistir a les reunions sinó fent propostes de millora reals pel seu barri.
En Joan va tornar ha estar bé, cada dia millor, i els partits del tripartit cada dia més nerviosos, en Joan va estendre la mà a esquerra, per poder pactar un possible govern nacionalista, i en Sergi Penedès ho va deixar clar, ells volen ser crossa, no volen assumir responsabilitats veritables de govern, es conformem amb el que tenen, o amb el que els hi puguin donar, per què en el fons el que es tracte es que el Sr. Teixidó i el Sr. Penedès, tinguin feina o sia poder viure a costa del erari públic, trist i patètic.
Com pot ser que unes persones que es presenten a candidats a l’alcaldia en facin renúncia pública? Aleshores per què votar-los? I el mateix amb en Sr. Graupera. Un altre cop la renúncia per part d’Esquerra Republicana de fer a nivell local pactes per un Govern de progrés nacionalista.
Ahir el debat a TV Mataró, un debat mediatitzat per 10 candidatures i per què el Partit Republicà no va assistir-hi, sinó onze. En Joan progressant i superant en el cos a cos a un Ramón Bassas nerviós, amb insinuacions difamatòries i excloents vers el nostre candidat, un professional de política local que veu perillar el seu lloc de treball, ja que si passa a l’oposició o sia a no governar, de que viurà? ja que no té ofici, fotut ha de ser trobar-se en aquesta situació.

UNA ALTERNATIVA REAL

Fa pocs dies que la campanya electoral ha començat, durant dues setmanes i fins el proper dia 25, sentirem propostes de tota mena. Cada partit vol el millor per la nostra ciutat. Aquest cop són onze les candidatures que es presenten per tenir un lloc de representació ciutadana en el nostre Ajuntament, això és un símptoma de vitalitat democràtica de la nostra ciutat, tant de bo això repercuteixi en un elevat nombre de votants i el fantasma de l’abstenció sigui anecdòtic. Dit això vull dedicar aquesta columna a parlar de les propostes de la federació de Convergència i Unió i del seu candidat el Sr. Joan Mora. En Joan és un home honrat, treballador, emprenedor, que escolta, que està i estarà allà on se’l demani, és un home jove amb il·lusió i compromès en el projecte que encapçala. Totes aquestes virtuts, que des de fa uns dies hi ha gent que vol destruir atacant-lo a ell i no al programa electoral del que és bandera, Aquesta situació, es reflexa perfectament en els comentaris de noticies que apareixen en aquest portal, diu molt de l’estat de nervis i desorientació dels actuals partits en el govern de la ciutat, partits que basen la seva campanya electoral defensant-se d’allò que han fet o com és el cas dels més petits intentant buscar propostes que mai compliran, si l’amo (PSC) no vol.
La Federació de CiU amb en Joan Mora i el seu equip, vol revitalitzar la nostra ciutat, amb propostes clares i fermes sobre l’habitatge, amb propostes clares dins l’àmbit econòmic per millorar el teixit productiu, amb propostes sobre els equipaments culturals i esportius, una política educativa per a tothom, planificant-ne els seus equipaments i no com ha fet el govern socialista a posteriori. Totes i cadascuna de les propostes del programa electoral són reals i es poden dur a terme, són propostes que surten del coneixement real de la ciutat i a partir un profund coneixement de quins són els punts forts i els punts més febles d’aquesta. Per a poder dur-los a terme, per revitalitzar la ciutat, per fer sentir el seu pes com a capital de comarca, per situar a Mataró com una ciutat emprenedora dins l’àmbit Català, per ser millor del que ja és. Per això Convergència i Unió posa al capdavant d’aquest projecte a en Joan Mora un digne representant a l’alcaldia de la nostra ciutat, que vol el millor per a tots els mataronins i mataronines
Aquest cop, més que mai, l’alternativa al govern actual està presentada.
Que tothom participi lliurament el proper dia 27 de maig, Fira de Mataró sense Fira, exceptuant les atraccions.

TEMPS ELECTORALS

Queden dos mesos per les eleccions municipals, tos els partits polítics i les agrupacions de independents estan perfilant les seves propostes, que actualment van apareixen com un degoteig constant i que prendran força al llarg del quinze dies, pròpiament dits de campanya electoral. Els socialistes han presentat una llista amb forces novetats, però si analitzem la seva composició ens adonem que és una candidatura de l’aparell de partit, un conjunt de dones i homes, que poc tenen a veure amb aquell PSC de pensament nacionalista, i ni tant sols catalanista, malgrat que alguns dels seus membres, com el cap de llista ho han manifestat algun cop, tot de passada. Les seves propostes, les que coneixem, tornen a ser fosques continuïstes, sense un model clar de ciutat, això sí amb la continuïtat d’un creixement urbanístic i, com ens han demostrat amb “Can Fàbregues” , mancats de fermesa i d’objectius. Els seu socis de govern estan fent un trist paper, ple de contradiccions, governant i deixant veure algunes propostes que es contradiuen amb el que estan fent mentre governen, trist paper de l’auca, per aquells que volen ser protagonistes i no deixen de ser actors secundaris, no, ni això, són uns figurants aferrats al poder, trist per la política. L’oposició del PP i les seves propostes no són de fiar, com poden donar confiança a un partit a nivell municipal, si a nivell estatal està duent a terme una política, d’assetjant al govern de l’Estat, de difamacions, i de tensar la corda, tant que pot provocar una fractura social. Com es pot confiar en aquest partit, ple de corrupcions urbanístiques en les Balears i en el País Valencià, amb aquest partit ni aigua. I per fi la gran esperança, per a molts, nacionalistes o no, CiU es presenta renovada, amb força, amb propostes reals de govern, en ganes de servei a la ciutat i a les seves persones, a tothom, voti el que voti i vingui d’on vingui. El candidat Joan Mora està fent una precampanya excel·lent, amb un programa d’actuació municipal clar i concret, temps al temps, l’alternativa de govern es possible i això preocupa als professionals socialistes de la política, i l’única alternativa que tenen es el desprestigi personal, com algun dels seus ha fet en manifestacions públiques i escrites en els seus blocs. Quina llàstima que no tinguin arguments com a veritables demòcrates que diuen ser.

No anirem bé

Fa temps que segueixo el blogger d’en Ramon Bassas, sempre le trobat interessant i culte, d’aquells que dona goig de llegir, per les seves reflexions i fins ara per la de ser un polític local (que no passarà d’aquí) del PSOE, que explicava els esdeveniments del seu partit i els de l’oposició amb força educació. Però que ha passat amb el seu darrer post, un estil desconegut, malcarat, poc objectiu, fals, mentider de baixa estopa, digne d’un inculte, de persona poc reflexiva que busca l’enfrontament, fen servir la mateixa estratègia que el Partit Popular espanyol. Per què? A qui vol enganyar? vostè no ès així.Torni al seu estil!
Sr. Bassas en aquest joc no hi entrarem.

HIPOCRATES I XIMPLES

Darrerament la política espanyola està prenent uns caires de confrontació dialèctica com mai vistos, en la nostra jove democràcia. PSOE i PP, no paren de desqualificar-se, l’eix de tot això es troba en la política antiterrorista del Govern espanyol, i l’oposició histèrica, radical, violenta i de confrontació constant d’un PP, que per no perdre protagonisme per una banda i per no haver acceptat encara la pèrdua de les eleccions estatals, està revifant els sentiments més rancis de "l’españolisme" .
Però hi ha alguna clau més obscura per entendre la política del PP?
Pot un partit conservador mantenir aquest enfrontament constant, únicament per la política antiterrorista del PSOE?
Vol el PP convertit les eleccions autonòmiques i municipals, amb un referèndum a la política estatal?
Podríem fer-nos més preguntes, les dubtes hi són.
El PP és el partit de referència per a totes aquelles persones que no són d’esquerres i que tampoc són nacionalistes. Amb la seva política actual, aglutina a l’extrema dreta, i potser aquí hi ha una clau amagada. Amb demagògia i hipocresia es posen capdavanters impedint, si més no frenant que la extrema dreta sortí i els prengui protagonisme sota la bandera de les víctimes del terrorisme, per un altre banda tapant i deixant a la foscor el partit de "Ciudadanos" aquesta estratègia, si és! Es molt perillosa doncs el discurs únic de la confrontació els portarà a un cul de sac de difícil sortida.
Per altre banda pretendre manipular les eleccions i convertir-les amb allò que no són diu molt poc a favor seu, i darrera s’amaga la mala gestió amb moltes de les comunitats governades pel PP, com Balears i València.
El PSOE, entra i cau en el joc, ara destapa la política de reducció de penes als presos d’ETA sota els governs del PP dient noms i cognoms, però per demostrar que? La Hipocresia del PP, amb ella, i va la seva. La ximpleria com a normalitat està instal·lada en el congrés.

TEMPS DE PARAULES

Estem a pocs mesos de les eleccions municipals, tothom vigila a tothom, i facis el facis diguis el que diguis, hom és criticat, a voltes amb falsedats o en mitges veritats.

Ara tot són presses, per uns i per altres, doncs apa! Tots a córrer, però sense empentes i amb ordre si realment volem escoltar-nos i que els ciutadans decideixen.

Cal recuperar la participació i les ganes d’anar a votar amb il·lusió.

Ara amb la quaresma és temps de reflexió, en un món ple de formes, envoltats de números i de paraules com…

Edifici - catalogació- memòria-
Història –passat -present-
enderroc- oblit- canvi-
transformació- especulació – construcció.

Ciutat per viure i conviure,
Platja, port, tren…
Per sobre, per sota està per veure.
Ja ho dèiem, ara ho diuen

Participació- democràcia- govern
Eleccions- votacions- valoracions
Alcaldables, regidors, somiadors
Servei…..

Graupera- sol- torna
Barón- comès i educat
Pau, Pablo, Paulí…
No sé com l’hem de dir.

Mora- joventut- renovació
Canvi- ara toca- solució
Per Mataró.

El paisatge urbà

El paisatge és un dels elements del nostre entorn, i aquest al llarg del temps s’ha anat transformant i modificant. Ara ha inicis del segle XXI, Mataró s’enfronta a un llarg procés de canvis urbanístics, que configuraran el nou paisatge urbà de la nostra ciutat. Sense entrar en paral·lelismes la ciutat de Barcelona al segle XIX i a començaments del XX també es va veure transformada, però la seva transformació partia un plantejament i una planificació urbanística global, general, es sabia el que el volia i com és volia, i és va aconseguir una ciutat ordenada i homogènia, malgrat que no es varen seguir filparranda els criteris de planificació d’en Cerdà. Mataró té un Pla General de 1996, però aquest està constantment modificant-se, tinc la sensació que s’actua ha impulsos, sense cap model clar i prou definit i aquestes actuacions fan percebre a la ciutadania que el Govern de la ciutat estigui en mans de promotores urbanístiques. Cosa que no vull creure. El sector del Rengle, el sector Iveco, el Sorrall i el Barri de Cerdanyola, els sectors dels carrers Goya i Torrijos i de l’Illa de Fàbregas i Caralt, entre altres modificaran substancialment el paisatge de la nostra ciutat. La ciutat canviarà la seva fesomia, però, a quin preu? És diu que és vol una locomotra comercial al carrer Biada i lligar-la al centre comercial de tota la vida, tinc els meus dubtes, doncs quan es crea un pol d’atracció aquest deixa en segon terme a un altre. Les persones que vagin al nou centre comercial, on tindran al seu abast places d’aparcament, es traslladaran a peu al centre? Jo crec que no. Això em dur a preguntar-me si aquesta és la veritable política d’un Govern que és diu d’esquerres, o és correspon més a un govern de caire lliberal per tant de dretes, on estan les polítiques socials d’habitatge, hem diran que hi han uns percentatges per la construcció d’habitatges protegits de compra o lloguer, però quin? Un 10 o un 20 per cent, si de cent habitatges agafant el percentatge més alt només en corresponen 20 de protecció, això fa riure! No , és trist. Mataró on vas?