FA UN ANY

Fa un any de les darreres eleccions al govern de l’Estat espanyol, el PSOE va ser el clar guanyador, però no per majoria absoluta. El vot nacionalista d’ERC i CiU va significar la pèrdua de 400.000 vots, amb la gran davallada d’ERC i el lleuger retrocés de CiU.

Amb aquesta victòria, el PSOE aconseguia 169 escons, 25 dels quals són del PSC-PSOE de Catalunya. Els resultats donaven força i moral al socialistes, als del centre i com no al seguidors del President Montilla. Però amb un any les coses s’estan transformant. El desencert en política del govern Zapatero que no ha sabut i no sap gestionar l’actual crisi econòmica està portant al país a una situació que ven aviat serà insostenible, doncs ja arribem als 4,5 milions d’aturats, sense comptar amb els milers de persones que estan sense papers i que també estan a l’atur.

I a tot això li hem de sumar des de la visió de Catalunya, el constant frau i engany pel que fa al pacte de financiació.
Com sempre plou sobre mullat, el PSOE un any desprès de la seva victòria està agonitzant, en el Parlament espanyol, perdrà el suport dels bascos del PNB, arran de la postura dels socialistes de voler foragitar del govern basc al PNB.

A tot això, ERC i IC que són grups residuals, al Parlament espanyol li faran el cant de la sirena per allò que formen part del tripartit a casa nostre, fet que farà que encara perdin més credibilitat entre la població.

A tot això li hem de sumar, el clam cada cop més fort de sectors de la societat civil catalana demanat la Independència del nostre país. Però no ens enganyem a nosaltres mateixos, ja que tot aquest moviment, està fragmentat, únicament cal veure el nombre de plataformes, entitats, partits,etc… que conflueixen en manifestacions, com la darrera a Brussel•les, però que no tenen una clara plasmació política, be en n’hi ha una la Casa Gran del Catalanisme impulsada per CDC, però les reticències i els recels encara són grans, i no pel concepte que vol representar, sinó pel personalisme, l’orgull de polítics i personatges sorgits al voltant de les diverses plataformes, que no sabran renunciar a res.

Ara si, tots parlaran d’unitat i de una Catalunya lliure.

Però quina? amb aquestes actituds.