BARONS

Els barons de l'independentisme estan revoltats, el Sr. Enric Canela, plega, deixa CDC per què se sent traït. Traït de què? De que el partit no vulgui jugar amb les normes legalment establertes. Un partit com CDC, no pot caure en aventures extraparlamentàries, ha de seguir pas a pas el camí, CDC vol fer la casa gran del catalanisme. Però els personalismes encoberts en la demagògia, donen com ha resultat, que persones com el Sr. Canela abandonin el vaixell. No li desitjo sort. Doncs no tardarem massa temps veure'l donant suport al Reagrupament i potser fins hi tot ocupant un lloc en les seves llistes electorals, temps al temps .
Catalunya i el catalanisme sempre ha patit de personalismes, de salva pàtries, que volen promocionar-se, sinó veiem, la gran quantitat de plataformes. grups, grupets de gent de bona fe que segueixen a un o altre, ara sí, tot en nom de la independència del nostre país.
Dubto que aquest sigui el camí millor, el que cal és una veritable unitat, però ningú sap fer-ho. Cada BARO d'aquest grups i grupets vol tenir la seva hegemonia territorial, volen els seus minuts de glòria. D'aquesta manera el nostre país no arribarà al lloc.

7 DE JUNY

És cert que estem en el darrer tram de les eleccions al Parlament Europeu, en mig d'una campanya electoral, que el partits d'àmbit estatal, i d'altres partits catalans, etiqueten aquestes jordanes, de baixa intensitat, tots menys Convergència i Unió, que creu i aposta per Europa, per una Europa de les Nacions, i sobre tot per Catalunya, i que aquesta sia reconeguda com a tal en tots el àmbits europeus.

El Parlament d'Europa, cada cop tindrà més protagonisme, en aquelles coses que en afecten a tots i cadascú de nosaltres, i per tant no l¡hem de veure com una cosa llunyana i que no ens toca.

Per exemple legislar amb matèria laboral, en política de preus en intercanvi comercial, en infraestructures de comunicació terrestre, marítima i aèria;en la mobilitat laboral, en ple segle XXI, no podem pensar que únicament trobarem feina a prop de casa, els nostres fills han d'estar preparats per sortir del seu entorn immediat i poder anar ha treballar a França, Alemanya, Itàlia, etc. Per això és important Europa, ja no podem estar pensant únicament en el nostre territori, hem d'estar preparats i oberts a la globalitat d'oportunitats que ens brinda l'espai europeu, del que en formem part i que des de sempre i em estat avocats.

Per això Convergència i Unió, malgrat la crisi econòmica que ens afecta. Crisi produïda per una mala gestió econòmica del Partit Popular i del Partit Socialista, en l'actualitat, aposta per Europa, per que la nostra veu sia escoltada i les nostres propostes acceptades, per que Catalunya, torni ha estar situada en el mapa d'Europa com una comunitat que és. Per què tornem un dels motors econòmics, per aconseguir noves inversions industrials, i els nostres treballadors i treballadores, se'ls hi obrin possibilitats, de poder tornar a tenir feina.

Nosaltres no desqualifiquem a ningú, no pengem fotografies de líders polítics de fora de casa culpant-los de la mala gestió que han tingut els Governs del PP i del PSOE, nosaltres únicament parlem d'allò que creiem que podem fer i farem si tenim un bons resultats, per això som l'únic partit polític que defensa i defensarà Catalunya dins el Parlament d'Europa per aconseguir polítiques socials, econòmiques i ambientals que millorin la nostra situació. Per això cal votar Convergència i Unió.

FA UN ANY

Fa un any de les darreres eleccions al govern de l’Estat espanyol, el PSOE va ser el clar guanyador, però no per majoria absoluta. El vot nacionalista d’ERC i CiU va significar la pèrdua de 400.000 vots, amb la gran davallada d’ERC i el lleuger retrocés de CiU.

Amb aquesta victòria, el PSOE aconseguia 169 escons, 25 dels quals són del PSC-PSOE de Catalunya. Els resultats donaven força i moral al socialistes, als del centre i com no al seguidors del President Montilla. Però amb un any les coses s’estan transformant. El desencert en política del govern Zapatero que no ha sabut i no sap gestionar l’actual crisi econòmica està portant al país a una situació que ven aviat serà insostenible, doncs ja arribem als 4,5 milions d’aturats, sense comptar amb els milers de persones que estan sense papers i que també estan a l’atur.

I a tot això li hem de sumar des de la visió de Catalunya, el constant frau i engany pel que fa al pacte de financiació.
Com sempre plou sobre mullat, el PSOE un any desprès de la seva victòria està agonitzant, en el Parlament espanyol, perdrà el suport dels bascos del PNB, arran de la postura dels socialistes de voler foragitar del govern basc al PNB.

A tot això, ERC i IC que són grups residuals, al Parlament espanyol li faran el cant de la sirena per allò que formen part del tripartit a casa nostre, fet que farà que encara perdin més credibilitat entre la població.

A tot això li hem de sumar, el clam cada cop més fort de sectors de la societat civil catalana demanat la Independència del nostre país. Però no ens enganyem a nosaltres mateixos, ja que tot aquest moviment, està fragmentat, únicament cal veure el nombre de plataformes, entitats, partits,etc… que conflueixen en manifestacions, com la darrera a Brussel•les, però que no tenen una clara plasmació política, be en n’hi ha una la Casa Gran del Catalanisme impulsada per CDC, però les reticències i els recels encara són grans, i no pel concepte que vol representar, sinó pel personalisme, l’orgull de polítics i personatges sorgits al voltant de les diverses plataformes, que no sabran renunciar a res.

Ara si, tots parlaran d’unitat i de una Catalunya lliure.

Però quina? amb aquestes actituds.

EL RODET MUNICIPAL

Es una evidència que el Fons Estatal d’Inversió Local, ens porta a la ciutat tot un seguit de reformes que significaran una millora. Projectes i obres amb caràcter d’urgència, que han fet que aquests s’haguessin d’aprovar de manera ràpida, per a poder-los dur a terme dins els terminis exigits per l’Estat, però això ha tingut i té una contrapartida que serveix al Govern Municipal com excusa per d’executar uns projectes i obres sense la real participació ciutadana. Aquest Govern Municipal des de sempre ha entès que la participació és i serà informativa, o sigui informar als veïns d’allò que vol fer i farà, però sense acceptar altres punts de vista i alternatives, i en el cas que ens ocupa argumentant la manca de temps disponible, i a sobre encara se'n sent cofoi de la participació. Estic parlant de la remodelació urbana que es durà ha terme al carrers Ibràn i Balmes. Aquests carrers, segons el Govern Municipal, es convertiran en un espai de prioritat invertida, això vol dir que els vianants tenen prioritat sobre el trànsit rodat. Això que ha primera vista està molt bé, té certes dificultats si analitzem el projecte amb profunditat. El carrer Ibràn, per si mateix, es un carrer que no dur enlloc, però hi ha el tram compres entre St. Antoni i Balmes que serveix actualment per poder accedir als serveis de les oficines de la Seguretat Social, a més de disposar d’una zona blava propera al centre i a les poques botigues, bars restaurant i petits negocis que hi ha ambdós carrers,també hi han de dues places de minusvàlids.
Ara tot això canviarà, es perden les zones blaves i les places de minusvàlid que no estan contemplades en el projecte, es mantenen les zones de carrega i descarrega del carrer Ibràn i possiblement aquestes s’ampliïn a un altre zona al carrer Balmes. Aquí rau el entendre del que escriu aquestes línies,el contrasentit d’aquesta reforma. Els vehicles continuaran accedint, uns per estacionar-se a les zones de carrega i descarrega i altres, per accedir a les zones blaves del carrer Campeny i del tram baix del carrer Balmes, o sigui la prioritat invertida no serà i per tant, tots aquells veïns que majoritàriament els hi agrada aquest projecte veuran com el trànsit rodat no disminueix, això sí, tindran un carrer sense voreres i uns arbrets esquifits com ens té acostumats el Govern Municipal.
L’alternativa presentada pels veïns contraris al projecte, és la de mantenir la vorera de muntanya del carrer Ibràn com a zona blava, respectar les zones de carrega i descarrega i com a mínim una plaça d’aparcament pels minusvàlids, aquest projecte està en concordança amb la reforma feta al tram baix del carrer Balmes, però l’Ajuntament ens va dir que ja estava decidit i estaven contents pel grau de discussió i participació. Però em de recorda-li a l’Ajuntament que aquest participació s’ha dut a terme gràcies a l’AAVV de Mataró Centre que assabentada del projecte va reunir en assemblea amb els veïns dels carrers, on es van constatar els pros o contres aquí escrits i que actualment l’Ajuntament únicament s’ha reunit amb una comissió per explicar el seu projecte i dir que aquest, és el que és, i que no el modificarà. L’Ajuntament te previst reunir-se amb els veïns el proper mes de Març, aquesta es la manera d’entendre la participació ciutadana, la de fets consumats.

FINANÇAMENT?

El diari AVUI, en la seva versió digital diu.....
“La Generalitat vol fer les paus amb el govern espanyol després de l'escalada dialèctica que els ha enfrontat en les últimes setmanes. El primer a mostrar-se conciliador ha sigut el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. Com a president accidental de la Generalitat, Saura ha demanat aquest dijous al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, obrir una nova etapa en la qual s'intensifiqui la negociació. L'objectiu és que "abans de tres mesos" hi hagi un acord de finançament acceptable per a Catalunya.”

Això vol dir que en Joan Saura es desmarca de les declaracions fetes per Inicitiva al Parlament espanyol? Quan demana que el President de l’Executiu espanyol es presenti per a ser interpel·la’t. Les contradiccions de l’esquerra en general estan sent cada cop més grans. La mateixa notícia diu....
“És la reacció del conseller a les declaracions d'avui de Zapatero, que manté que la Moncloa no ha incomplert l'Estatut perquè ha presentat una proposta de model de finançament per intentar arribar a un acord amb la Generalitat. Per Saura, és "obvi que sí que hi ha hagut un incompliment de l'Estatut, i això és una impressió generalitzada que hi ha a Catalunya i no només del govern de la Generalitat, sinó també de la societat civil".

A veure el PSOE, ha fet una proposta al darrer moment, proposta que no agrada perquè incompleix l’esperit de l’ESTATUT, però quina proposta UNITÂRIA hi ha? Que jo sàpiga cap.Convergència, fent un esforç per trobar la unitat d’acció, no ha presentat el seu model . Fet lògic si pretenem tirar endavant una acció unitària de tot l’arc parlamentari, però no seria l’hora que es presentes quin és el model unitari de Catalunya? Així davant de la proposta espanyola hi un altre proposta, la catalana, i a partir d’aquí ha discutir. Però sembla ser que només es discuteixi sobre una d’única, i que no és bona per Catalunya.

Però ull! Les propostes de finançament han d’estar lligades als pressupostos generals de l’Estat, sinó serà el cant de la sirena.

Per altra banda, el cinisme més patètic de tots els temps , amb les declaracions d’en Zapatero que,....
" ha assegurat que no ha incomplert l'Estatut perquè el text, que assegura coneix molt bé, no parla d'aprovar un nou model de finançament en el termini de dos anys sinó d'arribar a un acord en matèria de finançament. Segons ell, el govern espanyol ha complert perquè ha presentat una proposta abans del 9 d'agost i el "matís" està en què l'acord depèn "de dues parts".

"L'Estatut diu que en dos anys hi ha d'haver un acord sobre finançament i quan hi ha un acord intervenen dues voluntats. Per tant el govern ha complert perquè ha presentat una proposta de finançament", ha afirmat. Doncs es clar la proposta catalana no hi era!!!

En fi “ Quién bien te quiere te ara sufrir” al loro!!!! President Montilla

Per acabar i abans d’anar ha dormir, que ja és hora, un poema d’en Josep Punsola.

CANT DELS CIMS

Roda pels cims, la il·lusió,
sobre testes enlairades
que em fan sentir l’emoció
d’aquelles hores passades.

Que, encara que tingui neu,
queda, calenta, una llàqgrima,
per plorar-te, alt Pirineu,
i sentir-te l’ànima,

Tal com ets, sever i noble,
respirant a prop de Déu
amb els pulmons del meu poble,
Pirineu, alt Pirineu!

"QUE EL VENT ES FORT I CATALUNYA ÉS GRAN" (JOAN MARAGALL)

La situació econòmica actual, es preocupant, cada dia hi ha expedients de crisis i de regulació de llocs de treball al nostre país.

A nivell polític les coses tampoc pinten bé, el Govern espanyol, posa pals a les rodes al desenvolupament de l’Estatut, i com no al traspàs de competències. Gran victòria!! ens donen la Inspecció de treball, això vol dir que els treballadors funcionaris adscrits a l’Estat passaran a la Generalitat, per tant increment de personal en la funció pública catalana. Això sí ara li podrem donar forma i estil propi, a més es disposaran de nous llocs de comandament. Espero i desitjo que la partida pressupostària que acompanya aquesta cessió cobreixi el cost. Cost que es veurà incrementat ràpidament per allò de l’estil propi, ja que hi haurà increment de plantilla, com sempre passa a l’administració.

La resta de l’apartat de transferències a l’aigüera, de rodalies res de res, de l’aeroport ni parlar-ne, en fi un Triparit de pena.

I el pressupost de la Generalitat pel que al compliment de Llei Orgànica de l’Estat, o sia del nostre Estatut, res de res la promesa, del dia 9 d’agost, es veurà com un engany més. Complint-se allò que en Montilla li va dir al President Zapatero, “ Quien bien te quiere de hará sufrir” però els que patim i patirem serem els catalans, com sempre.

Davant aquest escenari estiuenc, l’únic que em queda es refugiar-me amb la lectura, i amb ella compartir amb vosaltres uns petits fragments de poetes catalans.

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor.
Jacint Verdaguer

A Catalunya deixi
El dia de ma partida
Mitja vida condormida;
L’altra meitat vingué amb ml
Per no deixar-me sens vida.
Pere Quart

Vós parlau bé o mal de Catalunya, però en parlau sovint.
Joan Alcover

Es pot dir amb foc encara el nom d’aquest país?
Miquel Martí i Pol

Ara us preguem per Catalunya.
Joan Fuster

Llibertat i Catalunya... no cal que digui res més!
Josep María de Segarra

L'ANY QUE ACAVA

El l’any 2007 toca a la seva fi, i amb comenta un incert 2008, tant pel que fa al futur polític de l’Estat, com al futur del dia a dia de la nostra ciutat.

Aquest any acaba amb un regals polítics prou importants pel nostre ajuntament, per una banda la vinguda dels Serveis Territorials d’Educació a Mataró, per altre l’oferta del Museu Basat i per fi la resolució del trasllat de la fàbrica.

En tots aquest regals, cal destacar que la seva gestió ha estat mancada d’una gestió eficaç, clara i transparent. Els Serveis Territorials han vingut a Mataró per decisió del Departament d’Educació i per la pressió de l’oposició de CiU, davant d’aquesta oportunitat, ja que el Govern de la nostra ciutat, no hi veia els avantatges del mateix i li mancava la voluntat política, per fi es poden penjar la medalla sense cap mèrit.

El futur Museu Basat, que pot esdevenir un element emblemàtic per la dinamització cultural, artística, social i turística entre d’altres pel futur de la nostra ciutat. Aquí caldrà veure com es desenvolupa la gestió i si l’ajuntament es capaç de fer-hi jugar a totes les forces polítiques i porta el tema als consell de participació ciutadana per què el veïns de la ciutat hi puguin fer les seves aportacions i suggeriments.

I per acabar, el nyap de la Fàbrica, pràcticament està tot dit, però l’últim que hi faltava és que des de l’Ajuntament es gestiones un manifest amb presidents de distintes AAVV que són militants del PSOE o be en son propers, aquesta actitud, es políticament reprovable i a portat enfrontaments entre veïns, fet no gens bo dins l’àmbit participatiu de la nostra ciutat, el mal ja està fet i això és una llàstima.

En aquest panorama us desitjo a tots un bon, millor i feliç any 2008