no et deixis atrapar

BARONS

2009-06-20T20:22:00.001+02:00

Els barons de l'independentisme estan revoltats, el Sr. Enric Canela, plega, deixa CDC per què se sent traït. Traït de què? De que el partit no vulgui jugar amb les normes legalment establertes. Un partit com CDC, no pot caure en aventures extraparlamentàries, ha de seguir pas a pas el camí, CDC vol fer la casa gran del catalanisme. Però els personalismes encoberts en la demagògia, donen com ha resultat, que persones com el Sr. Canela abandonin el vaixell. No li desitjo sort. Doncs no tardarem massa temps veure'l donant suport al Reagrupament i potser fins hi tot ocupant un lloc en les seves llistes electorals, temps al temps .
Catalunya i el catalanisme sempre ha patit de personalismes, de salva pàtries, que volen promocionar-se, sinó veiem, la gran quantitat de plataformes. grups, grupets de gent de bona fe que segueixen a un o altre, ara sí, tot en nom de la independència del nostre país.
Dubto que aquest sigui el camí millor, el que cal és una veritable unitat, però ningú sap fer-ho. Cada BARO d'aquest grups i grupets vol tenir la seva hegemonia territorial, volen els seus minuts de glòria. D'aquesta manera el nostre país no arribarà al lloc.

7 DE JUNY

2009-06-05T14:36:00.001+02:00

És cert que estem en el darrer tram de les eleccions al Parlament Europeu, en mig d'una campanya electoral, que el partits d'àmbit estatal, i d'altres partits catalans, etiqueten aquestes jordanes, de baixa intensitat, tots menys Convergència i Unió, que creu i aposta per Europa, per una Europa de les Nacions, i sobre tot per Catalunya, i que aquesta sia reconeguda com a tal en tots el àmbits europeus.

El Parlament d'Europa, cada cop tindrà més protagonisme, en aquelles coses que en afecten a tots i cadascú de nosaltres, i per tant no l¡hem de veure com una cosa llunyana i que no ens toca.

Per exemple legislar amb matèria laboral, en política de preus en intercanvi comercial, en infraestructures de comunicació terrestre, marítima i aèria;en la mobilitat laboral, en ple segle XXI, no podem pensar que únicament trobarem feina a prop de casa, els nostres fills han d'estar preparats per sortir del seu entorn immediat i poder anar ha treballar a França, Alemanya, Itàlia, etc. Per això és important Europa, ja no podem estar pensant únicament en el nostre territori, hem d'estar preparats i oberts a la globalitat d'oportunitats que ens brinda l'espai europeu, del que en formem part i que des de sempre i em estat avocats.

Per això Convergència i Unió, malgrat la crisi econòmica que ens afecta. Crisi produïda per una mala gestió econòmica del Partit Popular i del Partit Socialista, en l'actualitat, aposta per Europa, per que la nostra veu sia escoltada i les nostres propostes acceptades, per que Catalunya, torni ha estar situada en el mapa d'Europa com una comunitat que és. Per què tornem un dels motors econòmics, per aconseguir noves inversions industrials, i els nostres treballadors i treballadores, se'ls hi obrin possibilitats, de poder tornar a tenir feina.

Nosaltres no desqualifiquem a ningú, no pengem fotografies de líders polítics de fora de casa culpant-los de la mala gestió que han tingut els Governs del PP i del PSOE, nosaltres únicament parlem d'allò que creiem que podem fer i farem si tenim un bons resultats, per això som l'únic partit polític que defensa i defensarà Catalunya dins el Parlament d'Europa per aconseguir polítiques socials, econòmiques i ambientals que millorin la nostra situació. Per això cal votar Convergència i Unió.

FA UN ANY

2009-03-09T18:50:00.001+01:00

Fa un any de les darreres eleccions al govern de l’Estat espanyol, el PSOE va ser el clar guanyador, però no per majoria absoluta. El vot nacionalista d’ERC i CiU va significar la pèrdua de 400.000 vots, amb la gran davallada d’ERC i el lleuger retrocés de CiU.

Amb aquesta victòria, el PSOE aconseguia 169 escons, 25 dels quals són del PSC-PSOE de Catalunya. Els resultats donaven força i moral al socialistes, als del centre i com no al seguidors del President Montilla. Però amb un any les coses s’estan transformant. El desencert en política del govern Zapatero que no ha sabut i no sap gestionar l’actual crisi econòmica està portant al país a una situació que ven aviat serà insostenible, doncs ja arribem als 4,5 milions d’aturats, sense comptar amb els milers de persones que estan sense papers i que també estan a l’atur.

I a tot això li hem de sumar des de la visió de Catalunya, el constant frau i engany pel que fa al pacte de financiació.
Com sempre plou sobre mullat, el PSOE un any desprès de la seva victòria està agonitzant, en el Parlament espanyol, perdrà el suport dels bascos del PNB, arran de la postura dels socialistes de voler foragitar del govern basc al PNB.

A tot això, ERC i IC que són grups residuals, al Parlament espanyol li faran el cant de la sirena per allò que formen part del tripartit a casa nostre, fet que farà que encara perdin més credibilitat entre la població.

A tot això li hem de sumar, el clam cada cop més fort de sectors de la societat civil catalana demanat la Independència del nostre país. Però no ens enganyem a nosaltres mateixos, ja que tot aquest moviment, està fragmentat, únicament cal veure el nombre de plataformes, entitats, partits,etc… que conflueixen en manifestacions, com la darrera a Brussel•les, però que no tenen una clara plasmació política, be en n’hi ha una la Casa Gran del Catalanisme impulsada per CDC, però les reticències i els recels encara són grans, i no pel concepte que vol representar, sinó pel personalisme, l’orgull de polítics i personatges sorgits al voltant de les diverses plataformes, que no sabran renunciar a res.

Ara si, tots parlaran d’unitat i de una Catalunya lliure.

Però quina? amb aquestes actituds.

EL RODET MUNICIPAL

2009-02-13T11:29:00.003+01:00

Es una evidència que el Fons Estatal d’Inversió Local, ens porta a la ciutat tot un seguit de reformes que significaran una millora. Projectes i obres amb caràcter d’urgència, que han fet que aquests s’haguessin d’aprovar de manera ràpida, per a poder-los dur a terme dins els terminis exigits per l’Estat, però això ha tingut i té una contrapartida que serveix al Govern Municipal com excusa per d’executar uns projectes i obres sense la real participació ciutadana. Aquest Govern Municipal des de sempre ha entès que la participació és i serà informativa, o sigui informar als veïns d’allò que vol fer i farà, però sense acceptar altres punts de vista i alternatives, i en el cas que ens ocupa argumentant la manca de temps disponible, i a sobre encara se'n sent cofoi de la participació. Estic parlant de la remodelació urbana que es durà ha terme al carrers Ibràn i Balmes. Aquests carrers, segons el Govern Municipal, es convertiran en un espai de prioritat invertida, això vol dir que els vianants tenen prioritat sobre el trànsit rodat. Això que ha primera vista està molt bé, té certes dificultats si analitzem el projecte amb profunditat. El carrer Ibràn, per si mateix, es un carrer que no dur enlloc, però hi ha el tram compres entre St. Antoni i Balmes que serveix actualment per poder accedir als serveis de les oficines de la Seguretat Social, a més de disposar d’una zona blava propera al centre i a les poques botigues, bars restaurant i petits negocis que hi ha ambdós carrers,també hi han de dues places de minusvàlids.
Ara tot això canviarà, es perden les zones blaves i les places de minusvàlid que no estan contemplades en el projecte, es mantenen les zones de carrega i descarrega del carrer Ibràn i possiblement aquestes s’ampliïn a un altre zona al carrer Balmes. Aquí rau el entendre del que escriu aquestes línies,el contrasentit d’aquesta reforma. Els vehicles continuaran accedint, uns per estacionar-se a les zones de carrega i descarrega i altres, per accedir a les zones blaves del carrer Campeny i del tram baix del carrer Balmes, o sigui la prioritat invertida no serà i per tant, tots aquells veïns que majoritàriament els hi agrada aquest projecte veuran com el trànsit rodat no disminueix, això sí, tindran un carrer sense voreres i uns arbrets esquifits com ens té acostumats el Govern Municipal.
L’alternativa presentada pels veïns contraris al projecte, és la de mantenir la vorera de muntanya del carrer Ibràn com a zona blava, respectar les zones de carrega i descarrega i com a mínim una plaça d’aparcament pels minusvàlids, aquest projecte està en concordança amb la reforma feta al tram baix del carrer Balmes, però l’Ajuntament ens va dir que ja estava decidit i estaven contents pel grau de discussió i participació. Però em de recorda-li a l’Ajuntament que aquest participació s’ha dut a terme gràcies a l’AAVV de Mataró Centre que assabentada del projecte va reunir en assemblea amb els veïns dels carrers, on es van constatar els pros o contres aquí escrits i que actualment l’Ajuntament únicament s’ha reunit amb una comissió per explicar el seu projecte i dir que aquest, és el que és, i que no el modificarà. L’Ajuntament te previst reunir-se amb els veïns el proper mes de Març, aquesta es la manera d’entendre la participació ciutadana, la de fets consumats.

FINANÇAMENT?

2008-08-15T01:39:00.003+02:00

El diari AVUI, en la seva versió digital diu.....
“La Generalitat vol fer les paus amb el govern espanyol després de l'escalada dialèctica que els ha enfrontat en les últimes setmanes. El primer a mostrar-se conciliador ha sigut el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. Com a president accidental de la Generalitat, Saura ha demanat aquest dijous al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, obrir una nova etapa en la qual s'intensifiqui la negociació. L'objectiu és que "abans de tres mesos" hi hagi un acord de finançament acceptable per a Catalunya.”

Això vol dir que en Joan Saura es desmarca de les declaracions fetes per Inicitiva al Parlament espanyol? Quan demana que el President de l’Executiu espanyol es presenti per a ser interpel·la’t. Les contradiccions de l’esquerra en general estan sent cada cop més grans. La mateixa notícia diu....
“És la reacció del conseller a les declaracions d'avui de Zapatero, que manté que la Moncloa no ha incomplert l'Estatut perquè ha presentat una proposta de model de finançament per intentar arribar a un acord amb la Generalitat. Per Saura, és "obvi que sí que hi ha hagut un incompliment de l'Estatut, i això és una impressió generalitzada que hi ha a Catalunya i no només del govern de la Generalitat, sinó també de la societat civil".

A veure el PSOE, ha fet una proposta al darrer moment, proposta que no agrada perquè incompleix l’esperit de l’ESTATUT, però quina proposta UNITÂRIA hi ha? Que jo sàpiga cap.Convergència, fent un esforç per trobar la unitat d’acció, no ha presentat el seu model . Fet lògic si pretenem tirar endavant una acció unitària de tot l’arc parlamentari, però no seria l’hora que es presentes quin és el model unitari de Catalunya? Així davant de la proposta espanyola hi un altre proposta, la catalana, i a partir d’aquí ha discutir. Però sembla ser que només es discuteixi sobre una d’única, i que no és bona per Catalunya.

Però ull! Les propostes de finançament han d’estar lligades als pressupostos generals de l’Estat, sinó serà el cant de la sirena.

Per altra banda, el cinisme més patètic de tots els temps , amb les declaracions d’en Zapatero que,....
" ha assegurat que no ha incomplert l'Estatut perquè el text, que assegura coneix molt bé, no parla d'aprovar un nou model de finançament en el termini de dos anys sinó d'arribar a un acord en matèria de finançament. Segons ell, el govern espanyol ha complert perquè ha presentat una proposta abans del 9 d'agost i el "matís" està en què l'acord depèn "de dues parts".

"L'Estatut diu que en dos anys hi ha d'haver un acord sobre finançament i quan hi ha un acord intervenen dues voluntats. Per tant el govern ha complert perquè ha presentat una proposta de finançament", ha afirmat. Doncs es clar la proposta catalana no hi era!!!

En fi “ Quién bien te quiere te ara sufrir” al loro!!!! President Montilla

Per acabar i abans d’anar ha dormir, que ja és hora, un poema d’en Josep Punsola.

CANT DELS CIMS

Roda pels cims, la il·lusió,
sobre testes enlairades
que em fan sentir l’emoció
d’aquelles hores passades.

Que, encara que tingui neu,
queda, calenta, una llàqgrima,
per plorar-te, alt Pirineu,
i sentir-te l’ànima,

Tal com ets, sever i noble,
respirant a prop de Déu
amb els pulmons del meu poble,
Pirineu, alt Pirineu!

"QUE EL VENT ES FORT I CATALUNYA ÉS GRAN" (JOAN MARAGALL)

2008-08-01T09:08:00.002+02:00

La situació econòmica actual, es preocupant, cada dia hi ha expedients de crisis i de regulació de llocs de treball al nostre país.

A nivell polític les coses tampoc pinten bé, el Govern espanyol, posa pals a les rodes al desenvolupament de l’Estatut, i com no al traspàs de competències. Gran victòria!! ens donen la Inspecció de treball, això vol dir que els treballadors funcionaris adscrits a l’Estat passaran a la Generalitat, per tant increment de personal en la funció pública catalana. Això sí ara li podrem donar forma i estil propi, a més es disposaran de nous llocs de comandament. Espero i desitjo que la partida pressupostària que acompanya aquesta cessió cobreixi el cost. Cost que es veurà incrementat ràpidament per allò de l’estil propi, ja que hi haurà increment de plantilla, com sempre passa a l’administració.

La resta de l’apartat de transferències a l’aigüera, de rodalies res de res, de l’aeroport ni parlar-ne, en fi un Triparit de pena.

I el pressupost de la Generalitat pel que al compliment de Llei Orgànica de l’Estat, o sia del nostre Estatut, res de res la promesa, del dia 9 d’agost, es veurà com un engany més. Complint-se allò que en Montilla li va dir al President Zapatero, “ Quien bien te quiere de hará sufrir” però els que patim i patirem serem els catalans, com sempre.

Davant aquest escenari estiuenc, l’únic que em queda es refugiar-me amb la lectura, i amb ella compartir amb vosaltres uns petits fragments de poetes catalans.

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor.
Jacint Verdaguer

A Catalunya deixi
El dia de ma partida
Mitja vida condormida;
L’altra meitat vingué amb ml
Per no deixar-me sens vida.
Pere Quart

Vós parlau bé o mal de Catalunya, però en parlau sovint.
Joan Alcover

Es pot dir amb foc encara el nom d’aquest país?
Miquel Martí i Pol

Ara us preguem per Catalunya.
Joan Fuster

Llibertat i Catalunya... no cal que digui res més!
Josep María de Segarra

L'ANY QUE ACAVA

2007-12-31T10:20:00.000+01:00

El l’any 2007 toca a la seva fi, i amb comenta un incert 2008, tant pel que fa al futur polític de l’Estat, com al futur del dia a dia de la nostra ciutat.

Aquest any acaba amb un regals polítics prou importants pel nostre ajuntament, per una banda la vinguda dels Serveis Territorials d’Educació a Mataró, per altre l’oferta del Museu Basat i per fi la resolució del trasllat de la fàbrica.

En tots aquest regals, cal destacar que la seva gestió ha estat mancada d’una gestió eficaç, clara i transparent. Els Serveis Territorials han vingut a Mataró per decisió del Departament d’Educació i per la pressió de l’oposició de CiU, davant d’aquesta oportunitat, ja que el Govern de la nostra ciutat, no hi veia els avantatges del mateix i li mancava la voluntat política, per fi es poden penjar la medalla sense cap mèrit.

El futur Museu Basat, que pot esdevenir un element emblemàtic per la dinamització cultural, artística, social i turística entre d’altres pel futur de la nostra ciutat. Aquí caldrà veure com es desenvolupa la gestió i si l’ajuntament es capaç de fer-hi jugar a totes les forces polítiques i porta el tema als consell de participació ciutadana per què el veïns de la ciutat hi puguin fer les seves aportacions i suggeriments.

I per acabar, el nyap de la Fàbrica, pràcticament està tot dit, però l’últim que hi faltava és que des de l’Ajuntament es gestiones un manifest amb presidents de distintes AAVV que són militants del PSOE o be en son propers, aquesta actitud, es políticament reprovable i a portat enfrontaments entre veïns, fet no gens bo dins l’àmbit participatiu de la nostra ciutat, el mal ja està fet i això és una llàstima.

En aquest panorama us desitjo a tots un bon, millor i feliç any 2008

Can Fàbregas i de Carlt, un despropòsit municipal

2007-10-10T00:30:00.000+02:00

Desmuntar i tornar a reconstruir, quin sentit te això? Per a mi personalment cap. Gastar-se prop de dos milions d’euros encara menys.
Aleshores, que cal fer.?
Can Fabregas i de Caralt ha estat un munt d’anys ignorada per la ciutadania, i aquesta va despertar en saber-ne la seva descatalogació i que en seu lloc seria ocupat pel Corte Inglès, d’aquesta oposició ciutadana caldria tenir coneixement si realment es vol salvar l’edifici o hi ha amagat darrera seu una oposició de la construcció de la superfície comercial. En un principi sembla ser, que es vol salvar l’edifici, per tant faig un vot de confiança mentre no es demostri el contrari.
Però l’edifici es podria salvar fent-ne una rehabilitació i construint uns edificis al seu voltant d’acord amb l’arquitectura de l’entorn, i que aquest espai fos ocupat pel Corte Inglès? Tècnicament crec que és possible, i d’aquesta manera tindríem la salvació de l’edifici i una construcció que fugiria dels tons de color gris metal·litzat de dita empresa, la qual cosa li donaria un valor afegit.
No sentit res a ningú sobre aquest aspecte, tothom parla d’enderroc si o no, de trasllat i reconstrucció.
A Mataró tenim el Cafè de Mar, que ha tingut una rehabilitació, i el seu ús serà per instal·lar-hi una entitat privada, hi han naus de fàbriques que s’han rehabilitat per fer-ne habitatges.
Per què no es pot rehabilitar Can Fàbregas per fer-ne el Corte Inglès. El que no vull es que Mataró es converteixi en parc temàtic de la industrialització.

EL TEMPS ENS HO DIRÀ

2007-09-10T18:55:00.000+02:00

Des de fa molts de dies està passant quelcom al nostre país. El debat catalanista, sobiranista, independentista o com el vulguem anomenar. És més fluid que mai. Totes les formacions polítiques fan bullir l’olla, els que són militants i el que no en són, és pregunten quin és el camí ha seguir.

Els esdeveniments socials, econòmics, i el mal funcionament de les infrastructures de transport i enllumenat han estat com un detonador immediat, apart del que significa tenir un nou estatut, que s’ha de desenvolupar, però que està mediatitzat, per una part per les properes eleccions generals a l’Estat espanyol i per l’altre de les resolucions del Tribunal Constitucional. A tot això i em de sumar un govern tripartit, que en molts d’aspectes no acaba d’arrencar, i això és nota en el pols polític de cada dia.

Un govern que vol gestionar, però li falta el tremp de la il·lusió col·lectiva, i això el converteix en un govern gris, on la seva gestió ens porta a ser una comunitat de caire regionalista com poden ser Múrcia o la Rioja.

Catalunya és molt més, i no vull desmerèixer aquestes comunitats, Catalunya és una Nació i com a tal han d’actuar els seus gestors, i això no ho fan. I és aquí on crec que ha estat el despertar del debat sobiranista. Com deia en Vocenç Villatoro, és el primer cop, des de la restauració de la democràcia que el catalanisme polític no és present en el govern, i això és fonamental en el nostre país.

Els catalans no som uns regionalistes, ni en la forma ni el fons, Catalunya està acostumada a pensar en forma d’estat, o sia d’una Nació sense Estat, però que aspira a ser-ho.

En aquest panorama apareixen tot un seguit de plataformes, unes dins els partits, com és la Plataforma per la Sobirania dins a CDC, Esquerra independentista i Reagrupament.cat dins a ERC, a part de les plataformes cíviques com són la Plataforma pel dret ha decidir i la darrera anomenada Cercle d’Estudis Sobiranistes. No volem “caldo”, doncs aquí en tenim un perol.

El panorama des del punt de vista històric és interesant, però…¿ on ens durà tanta plataforma, si no hi ha un front polític comú dels partits nacionalistes que les aglutinin? i que, a més a més tornin a donar el tremp de l’ il·lusió i la participació en properes eleccions.

El temps ens. ho dirà. Tot sigui per una Catalunya LLiure

EL PRESIDENT HA ESCRIT....

2007-09-06T17:43:00.000+02:00

En tornar a començar, tot sembla possible, una bona manera de fer-ho pot ser per aquells que ens dediquen a l'ensenyament reflexionar al voltant d'un escrit del President Pujol.

L’assignatura d’educació per la ciutadania i l’educació en la responsabilitat

Quan després de deixar la Presidència de la Generalitat vaig decidir que podia mirar de seguir fent un servei al meu país fora de la política estricta vaig decidir fer-ho en el camp del que n’he dit l’IVA, és a dir, les idees, els valors i les actituds. I per això vaig crear la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. La declaració d’intencions de la Fundació la vaig fer en una conferència que vaig donar a ESADE el 14 de febrer de 2005. Sortia i surto de la base que un país no va endavant sense idees clares, valors sòlids i actituds positives. I entre aquestes actituds positives
hi figura el sentit de la responsabilitat, tant individual com col•lectiva.
Transcric uns paràgrafs d’aquesta conferència:

“La moral de la desvinculació, l’encongiment i la por davant dels grans problemes, la moral del
no esforç, la insinceritat, la renúncia a no preocupar-se del futur, el desànim davant dels grans
reptes, tot això ha portat a una crisi del sentit de la responsabilitat, tant personal com col•lectiva.
Hi ha una crisi fonda del concepte del bé comú, hi ha una dificultat gran, com deia, per plantejar
temes crucials de futur. Només compta el present. Hi ha una hipertròfia de reclamació de drets i
un rebuig, un passar d’esquitllentes pel que fa als deures, és a dir, a la contribució de l’interès
general. Tot això posa en perill des de l’estat del benestar fins al futur de les noves generacions
o el paper d’Europa al món, perquè val a dir que molts dels problemes que plantejo no són pas
exclusivament catalans sinó que es donen a molts països d’Europa, de vegades més fins i tot
que a casa nostra”.
“Cal, per tant, una pedagogia de la responsabilitat. Cal reforçar la moral de la responsabilitat, i
cal combatre la moral de la desvinculació, és a dir, del no sentir-se vinculat a res. No sentir-se
deutor de res. No sentir-se obligat a res, excepte envers un mateix”.
“Una societat amb un sentit del bé comú molt afeblit no pot anar bé. Sense això es va creant
una societat en constant protesta, insatisfeta, fins i tot la que viu en un marc de benestar. Amb
més elements materials i més bon posicionament social que mai. Que fins i tot té qualitats ben
positives. Però que ni les persones ni la mateixa societat en trauran un bon profit”.
“Per tant, si val la pena que ens fixem ara algun objectiu és aquest, el de la societat
responsable. Es parla de societat de benestar, i està bé. De societat de progrés. També està
bé. De societat lúdica. Bé, segons com. De societat opulenta. També bé, segons com, però el
que realment necessitem és una societat responsable. L’educació en la responsabilitat amb
totes les seves conseqüències ha de ser un objectiu molt important de la nostra societat, des de
l’escola als mitjans de comunicació, des del món intel•lectual al polític. I no ho fem”.
Com deia, això –reclamar una pedagogia de la moral individual i col•lectiva –va ser i és un
objectiu molt important del CEJP. I em pregunto si potser durant aquests últims temps no hi hem
insistit prou. És per això que avui hi torno. I també perquè justament ara es produeix un fet
important de cara a això, que és la introducció de l’assignatura d’educació per la ciutadania.
És sabut que hi ha una discussió sobre l’oportunitat o no d’una assignatura així. És probable
que en la intenció primera del Govern hi hagués un propòsit poc o molt manipulador. Però ara
sembla que en gran part tot dependrà de com siguin els textos i de com els mestres els utilitzin.
La veritat és que alguns dels textos que he pogut llegir crec que són correctes. Però dependrà
molt de com els utilitzin els mestres. I això serà així en molts punts, també en aquest de la
responsabilitat.
Venim d’uns anys en què s’ha parlat molt dels drets i poc dels deures. Que s’ha fet poc la
pedagogia del respecte. Que no s’ha estimulat l’esforç. Que s’ha considerat que les normes
eren o innecessàries o permissives. I tot plegat –pocs deures, poc respecte, poc esforç, poca
normativa– ha portat a una crisi del sentit de la responsabilitat. I del sentit del bé comú.
Quan vàrem començar a parlar de tot això ens preguntàvem: qui ha d’educar en la
responsabilitat? I dèiem que tothom qui tingués capacitat de magisteri, des dels pares als
mitjans de comunicació. I, òbviament, els professors. No només a través d’una assignatura,
sinó a través de tota la docència i a través, també, del contacte humà. Però ara l’assignatura de
ciutadania ofereix un nou instrument i obliga més. Ara bé, repeteixo, tot dependrà de l’actitud
dels docents. Els llibres de text de l’assignatura –excepte potser algun d’ells– permeten, pel
que he vist, una exposició positiva de la matèria. En la línia de la responsabilitat, de
l’autoexigència, del respecte a les coses i de les persones. Però això requerirà que en conjunt
els mestres i professors s’espolsin de sobre la mentalitat poc exigent i molt laxa que ha estat de
moda, i que, en part, encara ho està. Serà bo que ho facin, perquè aquesta mentalitat porta a
una concepció light, feble, de la persona, de la societat i del país.
La nova assignatura pot significar una oportunitat. És hora que ho fem. Ara ja Espanya, i en
bona part més encara Catalunya, estem quedant desfasats. Amb la dèria de ser avançats,
progressistes, espontanis, etc. acabarem sent antiquats. Ni a França ni a Alemanya ni als
Països Escandinaus ja no està de moda anar contra les normes, contra el respecte de les
coses i de les persones, contra la moral de l’esforç, contra el sentit de responsabilitat i del bé
comú.
Tot allò que el sociòleg Marina en diu la tribu –és a dir, sobretot els pares, l’escola i l’entorn
social– s’ha de mobilitzar en aquest sentit. Serà bo per al país i, sobretot, serà bo per als joves.

EL MÓN HA DE SABER-HO

2007-08-30T12:20:00.000+02:00

El món ha de saber-ho, és el títol d’un correu que he rebut del web de Victor Alexandre. El missatge explica que des del bloc de Xavier Mir, on ara fa un any va engegar-se la campanya " Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran, realitzat per Xevi Mató.Xavier Mir proposa que durant l’actual setmana s'escampi la iniciativa mitjançant apunta als blocs i l’enviament de correus. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.
El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que es pretén que sigui visionat massivament és la primera part, tot i que a la dreta d’aquest hi trobareu els altres quatre fragments del documental.Recordem que sobre aquest cas també hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.
Aquest matí, Saül Gordillo, periodista i blocaire, ja es feia ressò de la iniciativa.

Viatge a Galícia I

2007-08-28T16:46:00.000+02:00

Ahir a la nit, varem arribar de visitar Galicia, ha estat una setmana fantàstica recorrent un pais molt bonic. on l'únic tros pla que tenen deu ser els camps d'esports.

Hem fet molts km. però ha valgut la pena, malgrat que el viatge amb l'avió, encara que correcta, va ser en alguns moments mogut, per allò de pasar pel mig d'una tormenta.

L'única persona coneguda que varem trobar, va ser en Manel Mas i familia, pels carrers de Santiago, era el vespre tard, i encara ells, no havient sopat per tant tot va ser ràpid, però em va fer il·lusió trobar gent de Matarò.

EL NOU PARC DEL RENGLE

2007-08-19T14:26:00.000+02:00

Aquesta imatge es de quan es va inaugurar, ara tot està sec i malmès.

Es ben cert, que ha l’estiu forces persones de Mataró, surten de vacances, desprès de les Santes, la ciutat perd part de la seva activitat durant uns dies.

Però l’activitat de manteniment de la ciutat també s’ha d’aturar ? En aquestes cas faig referència a l’activitat de Parcs i Jardins. Durant aquest més d’agost, estrany pel que fa a la climatologia, he aprofitat els dies ennuvolats i de no massa calor, per anar amb els meus nebots al nou « Parc de Mar », es un indret poc visitat, i a l’estiu encara menys doncs no hi ha una ombra. Però com he dit els dies ennuvolats i amb una mica d’aire, encara si estava prou bé, els nens podien anar en bicicleta i córrer sense perill de molestar, ja que estàvem sols.

La sorpresa ha estat el poder observar les zones ajardinades, totalment abandonades, herbes creixent sota els arbres, canyes tornat a créixer en llocs on hi ha un altre espècia de plantes, arbres sense fulles, secs, en fi una pena.

Allò que es va inaugurar amb bombo i platerets abans de les eleccions, ha estat deixat de la mà. Un cop més amb aquestes petites coses, es veu la ineficàcia dels nous regidors, trist per una ciutat que és diu de “progrés” i que buscar un motiu per ser atracció d’un possible turisme, que ben segur hi és.

L'ACOMIADAMENT

2007-08-16T18:38:00.001+02:00

L’acomiadament d’en Lluís Maria ja és un fet, força gent a l’església i sota el plugim, persistent. Jo que no soc amant d’actes plens de gent no hi he volgut anar. No he volgut participar d’aquest acte col·lectiu de memòria posmortem. Els seus records i meus quedaran amb mi.

He reconegut a molta gent en les imatges de TV, i alguns d’ells culpables del fracàs de l’unitat de l’esquerra independentista dels anys 80. Alguns ara militen a ERC altres a CDC i la CUP.

La CUP hauria d’haver estat l’hereva del BEAN, però no estat així, almenys com en Xirinachs pensava, una llàstima!!!

Per això van sorgir les assemblees populars, i un cop més l’independentisme, el sobiranisme o com li vulguem dir queda sota mínims. Trista realitat d’un país que cerca el seu camí.

La mort d’en Lluís Maria esdevindrà un fet històric, es inhabitable, el seu pensament desconegut per a molts, es veurà reduït als seus actes personals de lluita contra el franquisme, les seves vagues de fam els dies davant la “Model”, els seu darrer discurs, i l’escrit del seu comiat, però en Lluís Maria era molt més que això, era un pensador, un pedagog de la VIDA, un home LLIURE, en un país d’esclaus, i per ell esclau era una paraula dirigida a totes les persones que ens aferrem a les nostres actituds i hàbits, que diem sí però no, que ho justifiquem tot dient que la vida es plena de grisos, i per què? Doncs per què no tenim prou valor, almenys jo no el tinc i estic amagat en la grisor, en el pragmatisme polític, del que renego però NO soc capaç de fugir-ne.

ADEU COMPANY, XIRINACHS

2007-08-12T14:27:00.000+02:00

En la serenor i havent assolit la teva plenitud, ens has deixat. Sol en el silenci i la pau del bosc, on únicament s’escolta la remor de les fulles sacsejades pel suau vent i el cant d’algun ocell. La decisió ha estat teva, la teva llibertat individual, t0ha dut fins el “cosmos” on la recerca personal es intangible. La teva desaparició física, portarà a molta gent a escriure sobre la teva persona, les teves actituds, la manera de ser, el teu pensament, tot seran elogis, fins hi tot dels enemics o contraris, que fa temps et varen menys tenir.

Jo no ploro la teva marxa, ja que la mort és un element natural inherent a la vida, jo en quedo amb el teu record, d’uns anys viscuts plegats, compartint la lluita per assolir la independència del nostre país, tu ens vas ensenyar un altre manera de fer, en els primers passos del camí democràtic, i ens vas alertar de les traïcions, les rancúnies polítiques i dels interessos personals sobre els col·lectius. Gracies

TOT FENT EL TURISTA

2007-08-08T13:25:00.000+02:00

Avui he volgut fer de turista per la nostra ciutat. He anat a l’estació per simular el meu punt d’arribada i com no sabut veure cap punt de informació de turisme ha decidit fer-me passar per francès i he preguntat a unes persones per anar al centre, i si sabien quines coses de interès hi havia per conèixer. La meva sorpresa ha estat escoltar el que dient entre ells aquella parella de persones.
Una deia que a Mataró no hi havia res de res i altre li deia ,
- “ escolta ha aquest home no li podem dir això”, quan s’han posat d’acord, han explicat el camí que havia de fer fins arribar a la Rambla i a la Riera i que puges amunt fins a l’Ajuntament que allà algú hi trobaria per dir-me les coses d’interès, també m’han dit que darrera l’Ajuntament i havia el Museu, i que si volia veure una exposició de pintors hi havia una sala anomenada Caixa Laietana on ho trobaria quadres.

D’aquesta primera trobada, la sensació que he tingut és que amb les persones que trobat el primer ha estat dir-me aquí no tenim res de res , per tant una autoestima baixa de la ciutat, i quan han pensat una mica han tret unes poques coses, però que ja hem servien per fer el meu itinerari com a turista.

He pujat pel carrer Lepanto fins la Rambla i la Riera, he arribat a l’Ajuntament com que aquella parella m’havien explicat que darrera de la casa de la vila hi havia el museu i fet cames fins a trobar-lo, la sorpresa ha estat que ha dos quarts de dotze estava tancat, he pogut llegir que a l’estiu estava obert per les tardes.

Tot seguir he anat cap a l’Ajuntament (oficina de turisme) allà una noia m’ha donat un mapa de la ciutat I jo seguint sent turista li he preguntat per que el museu estava tancat, la resposta es que era horari d’estiu, I desprès de insistir ha dit que són pocs el turistes que hi tenen interès i que era una llàstima, li he preguntat pel Clos arqueològic i també estava tancat, l’única alternativa que m’ha donat ha estat indicar-me les cases modernistes visibles per fora i que proves d’anar a Santa Maria, per si estava oberta l’església.

Tot plegat una mica trist, si jo realment fos estranger, als meus companys els hi diria, a Mataró hi ha coses per visitar però estant tancades i les obren gairebé quan hem de tornar a l’hotel a sopar, per tant, l’únic que poden fer es mirar les botigues doncs totes estant de “soldes”.

SALVEM MONTSERRAT

2007-07-30T13:08:00.001+02:00

Aquest article es de la Plataforma Salvem Montserrat

L’Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l’aprovació inicial del projecte d’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L’equip de govern està tirant endavant l’ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d’entitats i veïns, també s’ha manifestat en contra del projecte d’ampliació. En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al•legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d’una “petita ampliació”. En realitat, es tracta d’un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d’alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d’energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d’altres. Tot plegat, un "pelotazo" més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris "amics del partit" amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros. Si vols fer pressió per aturar-lo, si vols que Montserrat segueixi sent el que coneixes, adhereix-te al manifest.

http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat/

ELECCIONS A L' EXECUTIU COMARCAL

2007-07-24T11:47:00.000+02:00

Ahir al capvespre, la sala d’actes de l’edifici Calisay d’Arenys de Mar va ser el marc on es va produir, un cop més, el relleu a la presidència de l’executiu comarcal de CDC.

Es va presentar una única candidatura, encapçalada per en Xavier Badia, aquest fet que per l’exterior sembla d’una lògica normal i políticament correcta, te certes mancances, però ja està fet i no cal donar-li més voltes. Ara cal que aquesta presidència amb el seu equip treballi a nivell comarcal per enfortir el partit i preparar-lo per les properes eleccions generals a l’estat espanyol.

L’acte el va iniciar el president sortint, que va fer una valoració de la feina feta, utilitzant les estadístiques, nombres d’actes, conferències rodes de premsa, etc produïdes en tres anys de mandat, trista valoració si agafem els 1095 dies d’existència d’aquest executiu que volia ser renovador, en fi, que hi farem, tothom valora com pot la seva feina.

El seu discurs era ple d’èxits, però li va mancar l’autocrítica, doncs segur que hi han coses que no s’han fet prou bé, va ser un error de joventut o un pecat d’orgull? No ho sé i ara tant si val, doncs hem de treballar pel futur i pel proper congrés del partit, on el debat un cop més serà intens i aquest vindrà marcat pels resultats obtinguts a les eleccions generals.

L’Acte va acabar amb la presentació dels consellers nacionals, en nombre de tres, per les tres vacants existents, discursos de presentació tots correctes políticament, però el de la consellera nacional, va estar fluix, i en cap moment va ser conciliador, va ser l’única candidata que no va demanar el vot pels seus companys, i això es “feo”, però com va l’única que ho llegia, potser no ho tenia escrit. O potser volia unes votacions que no es va atrevir a demanar? Si unes votacions on es veiés el nombre de vots que tenia respecte als altres candidats i d’aquesta manera poder utilitzar-lo davant el partit per dir el molt o el poc que la valoren a nivell comarcal, pobre noia es va quedar amb les ganes, doncs es va fer per aclamació, fet normal quan el nombre d’electors es idèntic al nombres de vacants, ara ja està fet i que cadascú aguanti el que li pertoca.

BANDERA

2007-06-29T13:57:00.000+02:00

La Bandera multicolor que simbolitza el mon Gay va aparèixer ahir en el rebedor del Departament d’Educació, és el primer cop que el Govern tripartit pren part de manera institucional en la commemoració del dia Gay.
Personalment crec que cap govern hauria de prendre part en commemoracions i menys posar-hi banderes, doncs si ho fa una vegada haurà de repetir-ho, quan es celebri el dia mundial contra: la fam, la guerra, el dia del medi ambient, contra l’especulació i un habitatge digne, etc. També el Govern i possarà banderes?
Un govern ha de governar i legislar, ha de procurar pels drets i deures de tothom i pel col·lectiu gay ja s’està fent des de fa anys, ara cal que la societat superi prejudicis i per això no cal que l’administració s’ompli de banderes.
La bandera d’ahir a l’entrada del Departament d’educació, va servir per fer s’hi fotos de record, sobre tot per les persones que pertanyen ha aquest col·lectiu.
Pels visitants estrangers va ser tota una nota de color.

SOL DE MITJA NIT

2007-06-21T14:24:00.000+02:00

La política educativa del nostre país continua sent un desgavell, aquest dies el Conseller Maragall ha visitat Finlàndia, juntament amb un grup d’empresaris, el conseller Huguet i el conseller de no se què Carod Rovira.
Espero i desitjo que el grup d’empresaris hagin pogut obrir mercats i establir unes bones relacions comercials.
Però pel que fa referència a l’ensenyament, crec que ha estat una pèrdua de temps i de diners. Els que ens dediquem a l’ensenyament i educació dels nens i nenes de la nostra Nació. Ja sabíem des de fa temps, com és i com funciona els sistema educatiu de Finlàndia, ja coneixem la qualitat i els resultats dels aprenentatges dels seus alumnes, saben que és un estat amb dues llengües oficials, i que l’aprenentatge de l’anglès és d’un alt nivell. El Conseller haurà pensat que era millor veure tot el que ha pogut llegir en informes, "in personam". Un viatge pagat no fa mal a ningú. D’aquest viatge les primeres declaracions, que el Conseller fa, són les de demanar televisió en anglès subtitulada en Català, per tal d’afavorir-ne el seu aprenentatge. Això es una maragallada, no té cap sentit, és començar la casa per la teulada.
Cert és, que l’aprenentatge de les llengües en les nostres escoles (públiques i privades concertades) és un fracàs, potser en trobaríem alguna que no, però la majoria guanya. Un dels motius del fracàs rau en el professorat de primària i en les poques hores setmanals que tenen. Aquest professorat que ha fet els seus estudis de formació del professorat, no surt ben preparat, molt d’ells no tenen cap titulació de les escoles oficials de idiomes, i fan un estudis on la tendència formativa és ensenyar com ensenyar allò que no se sap en ple domini, en aquest cas l’anglès. Aquesta afirmació és valida per a totes les especialitats de les escoles del professorat, d’elles surten bastants analfabets funcionals, que desprès seran mestres i això és primer que s’ha de solucionar. De que ens serveix una tele amb una programació parcial en angles i els seus espectadors són desconeixedors de la llengua de comunicació.
De què serveix fer un pla de l’aprenentatge d’aquesta llengua si no hi ha professors qualificats? Professors que hauran de fer classe d’una assignatura, com poden ser les ciències naturals, sense saber-ne. S’ha de fer tot d’un altre manera. Trist panorama. El sol de mitja nit ha encegat encara més ha aquest mediocres que ens governen.

JUNTS O SEPARATS

2007-06-19T16:51:00.000+02:00

Des de fa uns dies es tornen ha sentir la remor dels sabres dins la Federació de CiU, aquesta remor podria ser una tamborinada típica d’estiu, a la que ja estem acostumats, però arriba un moment que ja cansa, que haurem d’aprendre a dir, prou de remor!!!
Aquest cop, la remor va per la incidència i el protagonisme que vol arribar ha tenir el possible cap de llista de la Federació, en les eleccions a l’Estat espanyol. Protagonisme basat en participar en el Govern, partint de la concepció camboniana de que Catalunya ha d’estar present en dit Govern per així poder influir des de l’Estat en les polítiques de finançament i inversions estatals a casa nostra.

El problema rau en que això hauria de tenir un full de ruta propi de la Federació i no d’una part (Unió). Si som o volem ser, s’ha de partir d’una política conjunta i mai donar aquesta espectacle, per part d’uns i altres. JA N’HI HA PROU !!!

Dit això, per què hem de format part d’un Govern espanyol, amb el PSOE i Zapatero, si ens han enganyat i no tenen cap interès en agilitar les transferències del nostre Estatut ? Per què hem de formar part d’un govern espanyol quan no governem a Catalunya? Aquí pretén enganyar el Sr. Duran?

O és que amb la seva exigència de ser el cap de llista i l’exigència de marcar lliurament la política a Madrid, pactarà amb el PP, en el cas que aquest es fessin amb el poder.

Jo no crec, ni he cregut mai que entrar a formar d’un govern espanyol sense tenir el Govern de Catalunya poguí arribar ha tenir certes avantatges pel nostre país.

Per tant si han discrepàncies, i no tant sols per aquest motiu, sinó per molts altres, ja arribat l’hora de fer un pas endavant, un pas valent, un pas que els nostres dirigents no han de dubtar, ni tenir por. Si cal trencar la Federació la trenquem i prou. CDC te prou capital humà per tirar en davant, tenim implantació territorial, som reconeguts al Parlament Europeu en el grup Liberal , Unió està en el Grup Popular, trenquem d’una vegada. Som un partir de centre, liberal i amb sentiment Sobiranista.
De què hem de tenir por?

LA TERCERA HORA

2007-06-13T18:14:00.000+02:00

Aquest article d’avui es una resposta a l’article d’en Ricard Aymerich, en la seva columna del cap-gros digital.

Essencialment estic d’acord amb tu, però no estic gens cofoi ni optimista. Malament comencem una certa autonomia de centre, quan aquesta surt d’un pacte polític entre PSC i ERC, l’autonomia dels centres educatius públics ha d’estar al marge d’aquests pactes.
És un fet i com a tal no cal celebrar res, que des de l’escola tenim autonomia curricular des de fa temps, i que aquesta en alguns centres s’ha dut a terme i en altres potser no tant. E l problema des de el meu punt de vista, i potser estic equivocat, és que la negociació de la LOE amb el Departament Educació governat per ERC, no es va fer bé, en les discussions vers els continguts de les assignatures i les seves assignacions horàries, debats i lluites que ja es van fer, en el seu moment, el la implantació de LOGSE.
La diferència que els tècnics ( que no polítics) que hi havia aleshores sabien el que feien. Per tant la criatura ja es presenta amb un defecte d’origen.
El govern tripartit aprova la llei, no sap negociar, be, el decret de mínims i ara ens queixem, amb raó, però el nyap estava provocat per ERC amb Marta Cid com a responsable i els seus tècnics ineptes, sortits d’un sindicat.

Dit això i tornant a l’autonomia de centres, sembla ser que els centres en el seu projecte lingüístic (que ja tenen fet ) podran optar per les hores de llengua.
Perills que venen, possible increment del castellà en les zones de situacions familiars castellà parlant, amb més immigració no comunitària. Les escoles d’aquestes zones que optin pel castellà posaran les hores de català en cert perill marginal. Si això estén entrarem en el camí d’una possible doble via d’escola pública, la catalana i la castellana, no ha de passar però es un gran risc, caldrà veure com queda redactat el decret i a partir d’aquí tornar a parlar-ne amb més profunditat

EL CINISME D'EN SAURA

2007-06-01T12:41:00.000+02:00

Fotografia Web e-notícies
Hi han declaracions, que més valdria que no es fessin mai, i aquestes són les que fa el conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. Aquest Sr. que representa ha un partit totalment absolet i que la seva única existència és la de vincular-se i fer de crossa al PSOE, s’ha atrevit a dir que l’abstenció es culpa de les declaracions de l’expresident Maragall. Malament anem quan no es respecte a les persones i menys a la figura controvertida d’en Maragall, el conseller hauria de reflexionar amb les paraules que el mateix va dir en un míting de campanya, "la gent que no volguí votar a ICV val més que no voti", això sí que va ser una crida a l’abstenció.
Abstenció que ha provocat una davallada a tots els partits i sobre tot ICV i ERC,
que comencen a pagar el seu peatge de suport al PSOE. La baixa participació hauria de ser un motiu de reflexió dels consellers de Govern, doncs és aquest el que ha de buscar mecanismes adients amb polítiques clarament participatives per motivar al electorat, i com això no ha passat, si més no tot el contrari, s’haurien de demanar responsabilitats polítiques, començant per el responsable institucional Sr. Saura.

TORNEM A COMENÇAR

2007-05-31T12:34:00.000+02:00

El proper dia 16 es constituiran els nous governs municipals, be això de nous és un eufemisme, doncs sembla ser, que a Marató es repetirà la formula del tripartit. Aquest cop el PSOE necessita la concurrència d’ERC i ICV, ja que sinó hauran de governar en minoria, que passarà? Doncs sembla ser que repetiran la formula de govern però d’una manera molt trista, els tres partits han perdut molts de vots, malgrat que PSOE i ERC aguanten el nombre de regidors, ICV per un regidor. I aquí no tant sols entren les estratègies polítiques de cada partit, sinó també els interessos personals, i, això ho dic per ERC, ja que els seus regidors no tindran la valentia i el coratge necessari per renunciar al govern i passar a l’oposició, doncs al nombre dos li va la nòmina. Això es trist i lamentable, al mateix temps que legal, però ho hauran d’explicar molt bé.

D'ACTE A ACTE

2007-05-23T11:08:00.000+02:00

Ahir dia 22, vàrem fer l’acte central de la campanya, el local es va omplir, tots érem de Mataró, per omplir-lo no va caler mobilitzar als companys d’altres indrets, tal com va fer el PSOE en l’acte de presentació del seu candidat.

En Joan va treure les seves virtuts de líder, amb un llenguatge clar i punyent ni perdonant ni deixant-se perdonar. Be, molt bé.

Els mitjans de comunicació eren presents, TVC en el programa la Nit al Dia va treure un tall de l'acte. On es veuen entrant en Joan Mora i l’Artur Mas a la sala i desprès un tall de veu d’en Mas.

Avui el debat de TVM, promet ser molt interessant, podrem veure les propostes de tots els alcaldables, o no? Ja que ERC i ICV l’únic que fan es seguidisme de l’alcaldable del PSOE, i de tant en tant dir alguna cosa que els hi agradaria poder pactar, si és que poden fer el tripartit.

Realment hi ha dos candidats, el del PSOE i en Joan Mora per CiU.

PER EN BOTARGA

2007-05-21T19:22:00.001+02:00

Avui he suprimit del BLOC el comentari d’en Botarga, sàpigues anònim blocaire que amb difamacions no es va a cap lloc.El que va fer el candidat popular a la seva joventut, no va estar bé, i ja ho va pagar, per tant, no hi ha res més ha dir.

O tu covard anònim, que pretens fer gràcia… i no en fas cap. El que pretens és la difamació per la difamació, estil que l’únic que ens mostra es la teva impotència personal i el ser un curt de talla.

Per que tots ho sàpiguen:

Botarga, és una paraula castellana que significa vestit ridícul de molts colors, que és utilitzat en les moixigangues i les festes populars.

Un altre definició és la d’un cert tipus de farciment del embotits.

O sia que botarga en castellà equival ha embuchado, que un dels seus significats en castellà es la de negoci enganyós per amagar alguna cosa més important.

En fi anònim, no ets res, ets tot tu una mentida.

DILLUNS 21 DEBAT A LES ESMANDIES

2007-05-17T14:41:00.000+02:00

El proper dia 21 en Joan té un debat junt amb els altres candidats que es presenten a les eleccions municipals a debatre sobre el sistema de vídeo vigilància implantat a la plaça de Granollers, i amb el que un sector important dels veïns no hi està d'acord. El títol de l'acte, obert a tothom, és: Volem un model de democràcia vigilada? Controlar la ciutadania amb cameres: pros i contres.
Aquest debat s'iniciarà a les 8 del vespre al Casal de Barri Les Esmandies. El tema és interessant, defuig de repetir el ventall de propostes de les formacions polítiques i centre el tema en aspecte que preocupa al barri.
Mataró no tant sols té aquestes càmeres sinó que n’hi ha d’altres de repartides per la ciutat, apart un vehicle camuflat que també es dedica a fer reportatges fotogràfics. Totes aquestes imatges recollides, tenen una finalitat sancionadora i recaudatòria per les arques municipals. L’argument de l’ajuntament és de vetllar pel civisme, que els conductors no s’aturin on no deuen, personalment ho veig malament, no cal tant de control, ja que una cosa és estacionar momentàniament el vehicle, per què algú baixí i un altre seria aparcar i deixar el cotxe, fet que no passava ni passa, ara els cotxes s’aturen a les rondes direcció a mar, un cop creuat el pas de vianants, o sia un estacionament en doble fila, molt més perillós per la seguretat de les persones, al temps que dificulta el trànsit.
Però el tema te molta més profunditat, realment el ciutadans de Mataró volem ser vigilats per càmeres? Volem que Mataró sigui un Gran Hermano?
El tema es complexa, i s’ha de partir del concepte, en democràcia volem estat vigilats?, tutelats?, personalment crec que no, les llibertats individuals han de prevaler per a sobre de tot, ningú té dret sobre la meva persona física i molt menys a nivell de pensament. La ciutat ha de ser un espai de llibertat amb uns carrers nets i segurs, on poden viure i conviure amb els nostres iguals. El carrer no ha ser un espai televisiu d’us privats per un cos de seguretat municipal, que el que pretén no és la nostre seguretat ciutadana sinó controlar i sancionar possibles infraccions de vehicles. El debat serà interessant, doncs el veig com un debat ideològic, amb repercussions ciutadanes. Que diran els del PSOE amb el Ramón Bassas, màxim resposable d'aquest control? i els socis ERC, defensora fa molt de temps de les llibertats, i els de Iniciativa, amb la seva equitat, lluitadors de fa anys contra la represió?

DEBAT DARRERA DEBAT

2007-05-17T12:58:00.000+02:00

El debat està interessant, les propostes van sorgint i de mica en mica es veu qui te capacitat de gestió per governar la nostra ciutat. Del diferents debats que hi hagut fins ara en Joan Mora i ha estat a tots, donat la cara, presentant propostes clares i fermes de la nostra federació, mentre que el sr. Baron, no va assistir al debat de la Havana menyspreant tot un col·lectiu ciutadà, que ha mostrat ganes de participació, però no tant sols en assistir a les reunions sinó fent propostes de millora reals pel seu barri.
En Joan va tornar ha estar bé, cada dia millor, i els partits del tripartit cada dia més nerviosos, en Joan va estendre la mà a esquerra, per poder pactar un possible govern nacionalista, i en Sergi Penedès ho va deixar clar, ells volen ser crossa, no volen assumir responsabilitats veritables de govern, es conformem amb el que tenen, o amb el que els hi puguin donar, per què en el fons el que es tracte es que el Sr. Teixidó i el Sr. Penedès, tinguin feina o sia poder viure a costa del erari públic, trist i patètic.
Com pot ser que unes persones que es presenten a candidats a l’alcaldia en facin renúncia pública? Aleshores per què votar-los? I el mateix amb en Sr. Graupera. Un altre cop la renúncia per part d’Esquerra Republicana de fer a nivell local pactes per un Govern de progrés nacionalista.
Ahir el debat a TV Mataró, un debat mediatitzat per 10 candidatures i per què el Partit Republicà no va assistir-hi, sinó onze. En Joan progressant i superant en el cos a cos a un Ramón Bassas nerviós, amb insinuacions difamatòries i excloents vers el nostre candidat, un professional de política local que veu perillar el seu lloc de treball, ja que si passa a l’oposició o sia a no governar, de que viurà? ja que no té ofici, fotut ha de ser trobar-se en aquesta situació.

UNA ALTERNATIVA REAL

2007-05-15T13:01:00.000+02:00

Fa pocs dies que la campanya electoral ha començat, durant dues setmanes i fins el proper dia 25, sentirem propostes de tota mena. Cada partit vol el millor per la nostra ciutat. Aquest cop són onze les candidatures que es presenten per tenir un lloc de representació ciutadana en el nostre Ajuntament, això és un símptoma de vitalitat democràtica de la nostra ciutat, tant de bo això repercuteixi en un elevat nombre de votants i el fantasma de l’abstenció sigui anecdòtic. Dit això vull dedicar aquesta columna a parlar de les propostes de la federació de Convergència i Unió i del seu candidat el Sr. Joan Mora. En Joan és un home honrat, treballador, emprenedor, que escolta, que està i estarà allà on se’l demani, és un home jove amb il·lusió i compromès en el projecte que encapçala. Totes aquestes virtuts, que des de fa uns dies hi ha gent que vol destruir atacant-lo a ell i no al programa electoral del que és bandera, Aquesta situació, es reflexa perfectament en els comentaris de noticies que apareixen en aquest portal, diu molt de l’estat de nervis i desorientació dels actuals partits en el govern de la ciutat, partits que basen la seva campanya electoral defensant-se d’allò que han fet o com és el cas dels més petits intentant buscar propostes que mai compliran, si l’amo (PSC) no vol.
La Federació de CiU amb en Joan Mora i el seu equip, vol revitalitzar la nostra ciutat, amb propostes clares i fermes sobre l’habitatge, amb propostes clares dins l’àmbit econòmic per millorar el teixit productiu, amb propostes sobre els equipaments culturals i esportius, una política educativa per a tothom, planificant-ne els seus equipaments i no com ha fet el govern socialista a posteriori. Totes i cadascuna de les propostes del programa electoral són reals i es poden dur a terme, són propostes que surten del coneixement real de la ciutat i a partir un profund coneixement de quins són els punts forts i els punts més febles d’aquesta. Per a poder dur-los a terme, per revitalitzar la ciutat, per fer sentir el seu pes com a capital de comarca, per situar a Mataró com una ciutat emprenedora dins l’àmbit Català, per ser millor del que ja és. Per això Convergència i Unió posa al capdavant d’aquest projecte a en Joan Mora un digne representant a l’alcaldia de la nostra ciutat, que vol el millor per a tots els mataronins i mataronines
Aquest cop, més que mai, l’alternativa al govern actual està presentada.
Que tothom participi lliurament el proper dia 27 de maig, Fira de Mataró sense Fira, exceptuant les atraccions.

TEMPS ELECTORALS

2007-03-29T00:20:00.000+02:00

Queden dos mesos per les eleccions municipals, tos els partits polítics i les agrupacions de independents estan perfilant les seves propostes, que actualment van apareixen com un degoteig constant i que prendran força al llarg del quinze dies, pròpiament dits de campanya electoral.
Els socialistes han presentat una llista amb forces novetats, però si analitzem la seva composició ens adonem que és una candidatura de l’aparell de partit, un conjunt de dones i homes, que poc tenen a veure amb aquell PSC de pensament nacionalista, i ni tant sols catalanista, malgrat que alguns dels seus membres, com el cap de llista ho han manifestat algun cop, tot de passada. Les seves propostes, les que coneixem, tornen a ser fosques continuïstes, sense un model clar de ciutat, això sí amb la continuïtat d’un creixement urbanístic i, com ens han demostrat amb “Can Fàbregues” , mancats de fermesa i d’objectius.
Els seu socis de govern estan fent un trist paper, ple de contradiccions, governant i deixant veure algunes propostes que es contradiuen amb el que estan fent mentre governen, trist paper de l’auca, per aquells que volen ser protagonistes i no deixen de ser actors secundaris, no, ni això, són uns figurants aferrats al poder, trist per la política.
L’oposició del PP i les seves propostes no són de fiar, com poden donar confiança a un partit a nivell municipal, si a nivell estatal està duent a terme una política, d’assetjant al govern de l’Estat, de difamacions, i de tensar la corda, tant que pot provocar una fractura social. Com es pot confiar en aquest partit, ple de corrupcions urbanístiques en les Balears i en el País Valencià, amb aquest partit ni aigua.
I per fi la gran esperança, per a molts, nacionalistes o no, CiU es presenta renovada, amb força, amb propostes reals de govern, en ganes de servei a la ciutat i a les seves persones, a tothom, voti el que voti i vingui d’on vingui.
El candidat Joan Mora està fent una precampanya excel·lent, amb un programa d’actuació municipal clar i concret, temps al temps, l’alternativa de govern es possible i això preocupa als professionals socialistes de la política, i l’única alternativa que tenen es el desprestigi personal, com algun dels seus ha fet en manifestacions públiques i escrites en els seus blocs.
Quina llàstima que no tinguin arguments com a veritables demòcrates que diuen ser.

No anirem bé

2007-03-13T11:09:00.000+01:00

Fa temps que segueixo el blogger d’en Ramon Bassas, sempre le trobat interessant i culte, d’aquells que dona goig de llegir, per les seves reflexions i fins ara per la de ser un polític local (que no passarà d’aquí) del PSOE, que explicava els esdeveniments del seu partit i els de l’oposició amb força educació. Però que ha passat amb el seu darrer post, un estil desconegut, malcarat, poc objectiu, fals, mentider de baixa estopa, digne d’un inculte, de persona poc reflexiva que busca l’enfrontament, fen servir la mateixa estratègia que el Partit Popular espanyol. Per què? A qui vol enganyar? vostè no ès així.Torni al seu estil!
Sr. Bassas en aquest joc no hi entrarem.

HIPOCRATES I XIMPLES

2007-03-07T10:28:00.000+01:00

Darrerament la política espanyola està prenent uns caires de confrontació dialèctica com mai vistos, en la nostra jove democràcia. PSOE i PP, no paren de desqualificar-se, l’eix de tot això es troba en la política antiterrorista del Govern espanyol, i l’oposició histèrica, radical, violenta i de confrontació constant d’un PP, que per no perdre protagonisme per una banda i per no haver acceptat encara la pèrdua de les eleccions estatals, està revifant els sentiments més rancis de "l’españolisme" .
Però hi ha alguna clau més obscura per entendre la política del PP?
Pot un partit conservador mantenir aquest enfrontament constant, únicament per la política antiterrorista del PSOE?
Vol el PP convertit les eleccions autonòmiques i municipals, amb un referèndum a la política estatal?
Podríem fer-nos més preguntes, les dubtes hi són.
El PP és el partit de referència per a totes aquelles persones que no són d’esquerres i que tampoc són nacionalistes. Amb la seva política actual, aglutina a l’extrema dreta, i potser aquí hi ha una clau amagada. Amb demagògia i hipocresia es posen capdavanters impedint, si més no frenant que la extrema dreta sortí i els prengui protagonisme sota la bandera de les víctimes del terrorisme, per un altre banda tapant i deixant a la foscor el partit de "Ciudadanos" aquesta estratègia, si és! Es molt perillosa doncs el discurs únic de la confrontació els portarà a un cul de sac de difícil sortida.
Per altre banda pretendre manipular les eleccions i convertir-les amb allò que no són diu molt poc a favor seu, i darrera s’amaga la mala gestió amb moltes de les comunitats governades pel PP, com Balears i València.
El PSOE, entra i cau en el joc, ara destapa la política de reducció de penes als presos d’ETA sota els governs del PP dient noms i cognoms, però per demostrar que? La Hipocresia del PP, amb ella, i va la seva. La ximpleria com a normalitat està instal·lada en el congrés.

TEMPS DE PARAULES

2007-02-22T11:11:00.000+01:00

Estem a pocs mesos de les eleccions municipals, tothom vigila a tothom, i facis el facis diguis el que diguis, hom és criticat, a voltes amb falsedats o en mitges veritats.

Ara tot són presses, per uns i per altres, doncs apa! Tots a córrer, però sense empentes i amb ordre si realment volem escoltar-nos i que els ciutadans decideixen.

Cal recuperar la participació i les ganes d’anar a votar amb il·lusió.

Ara amb la quaresma és temps de reflexió, en un món ple de formes, envoltats de números i de paraules com…

Edifici - catalogació- memòria-
Història –passat -present-
enderroc- oblit- canvi-
transformació- especulació – construcció.

Ciutat per viure i conviure,
Platja, port, tren…
Per sobre, per sota està per veure.
Ja ho dèiem, ara ho diuen

Participació- democràcia- govern
Eleccions- votacions- valoracions
Alcaldables, regidors, somiadors
Servei…..

Graupera- sol- torna
Barón- comès i educat
Pau, Pablo, Paulí…
No sé com l’hem de dir.

Mora- joventut- renovació
Canvi- ara toca- solució
Per Mataró.

El paisatge urbà

2007-01-26T21:21:00.000+01:00

El paisatge és un dels elements del nostre entorn, i aquest al llarg del temps s’ha anat transformant i modificant. Ara ha inicis del segle XXI, Mataró s’enfronta a un llarg procés de canvis urbanístics, que configuraran el nou paisatge urbà de la nostra ciutat. Sense entrar en paral·lelismes la ciutat de Barcelona al segle XIX i a començaments del XX també es va veure transformada, però la seva transformació partia un plantejament i una planificació urbanística global, general, es sabia el que el volia i com és volia, i és va aconseguir una ciutat ordenada i homogènia, malgrat que no es varen seguir filparranda els criteris de planificació d’en Cerdà.
Mataró té un Pla General de 1996, però aquest està constantment modificant-se, tinc la sensació que s’actua ha impulsos, sense cap model clar i prou definit i aquestes actuacions fan percebre a la ciutadania que el Govern de la ciutat estigui en mans de promotores urbanístiques. Cosa que no vull creure.

El sector del Rengle, el sector Iveco, el Sorrall i el Barri de Cerdanyola, els sectors dels carrers Goya i Torrijos i de l’Illa de Fàbregas i Caralt, entre altres modificaran substancialment el paisatge de la nostra ciutat. La ciutat canviarà la seva fesomia, però, a quin preu? És diu que és vol una locomotra comercial al carrer Biada i lligar-la al centre comercial de tota la vida, tinc els meus dubtes, doncs quan es crea un pol d’atracció aquest deixa en segon terme a un altre. Les persones que vagin al nou centre comercial, on tindran al seu abast places d’aparcament, es traslladaran a peu al centre? Jo crec que no. Això em dur a preguntar-me si aquesta és la veritable política d’un Govern que és diu d’esquerres, o és correspon més a un govern de caire lliberal per tant de dretes, on estan les polítiques socials d’habitatge, hem diran que hi han uns percentatges per la construcció d’habitatges protegits de compra o lloguer, però quin? Un 10 o un 20 per cent, si de cent habitatges agafant el percentatge més alt només en corresponen 20 de protecció, això fa riure! No , és trist. Mataró on vas?

DESPRÈS D'UN TEMPS

2006-12-05T16:24:00.000+01:00

Desprès d’un temps de silenci i reflexió tornem a estar entre vosaltres, per a tornar a comentar aquelles coses petites o grans que ens poden afectar o no.
Moltes són les coses que han passat des de el darrer article, no tinc ganes de fer cap valoració de les darreres eleccions al Parlament de la nostra Nació, hom ho ha fet, ara cal mirar el futur, i viure amb intensitat el present.
La nostra ciutat va tirant, tenim projectes com el front marítim, millora de carrers, pàrkings, obres i moltes obres, problemes de circulació pendents, manca d’habitatges, malgrat les construccions noves. Els joves es troben amb lloguers cars, sous baixos, una espiral de difícil solució.
Molts joves que ara tenen 25 anys han crescut amb un govern socialista a la nostra ciutat, no coneixen cap manera més de govern ciutadà, han vist créixer la seva ciutat, amb l’especulació urbanística, la desaparició de cinemes i teatres, el tancament d’empreses del sector tèxtil, la marxa d’empreses cap a pobles del voltant i fins i tot més lluny, el govern socialista deixant perdre ocasions. Coses ben fetes també hi són, però els problemes també hi són.
Aviat d’aquí uns mesos tindrem eleccions municipals, és l’hora de fer canvis, un quart de segle de govern socialista no dona per més, ara toca un govern de progrés, un govern amb un model de ciutat, preocupat per les polítiques socials i amb la intenció de trobar-ne solucions, un govern municipalment compromès, culturalment equitatiu, nacionalment clar. I això ho dic per què Mataró enaMORA.

no et deixis atrapar

2006-12-05T16:21:00.000+01:00

no et deixis atrapar

EL CRIT

2006-08-02T15:36:00.000+02:00

Fa molts dies que no escric res, i veig que forces companys han entrat en el blog i no hi han trobat res de nou.

La veritat es que fa molts dies que estic emprenyat amb el mon, ja sé que es molt adolescent fer aquesta afirmació, però el que està passant és molt greu i ningú es mou.

Abans de vacances, van començar les accions repressives de l’estat d’Israel contra l’estat del Líban, aquesta agressió desproporcionada, la vaig i vàrem patir una colla de companys, en saber que una companya nostra hi tenia el marit i els fills que com cada any, hi anaven per veure als seus familiars.

Durant aquests primers dies, la sensació de ràbia e impotència va ser molt gran, hores d’ara encara continua, volia escriure i expressar la meva ràbia, però no ho vaig fer. Volia esperar més dies, i observar els aconteixements, veure quina era la reacció dels diferents governs d’Europa, veure com l’esquerra del nostre país opinava, veure com la reacció popular sortia de forma més o menys espontània, i ocupàvem els carrers dient prou, ja n’hi ha prou de guerres i agressions salvatges i assassines, però…… que ha passat? Res.

La dreta espanyolista del partit popular, callada i atorgant legitimitat a les accions de l’exercit israelià, el PSOE amb unes declaracions tèbies d’en Zapatero, amb un mocador que no hi tenia lloc, unes manifestacions verbals d’estar per casa per plaure…. A qui? Els nacionalistes catalans d'ERC, la CUP i CiU, poc soroll, quina pena, quina tristor! de partits.

Mentrestant el poble libanès ha de fugir de les bombes, indiscriminades, morint població civil, destruint un cop més un país, que vol refer la seva identitat.

Els intel·lectuals de torn i especialistes en la matèria dividits, uns justificant l’agressió, altres amb una condemna tèbia, i la reacció popular morta, l’esquerra popular, els joves i no tant joves callats, poca gent vàrem ser els que sortirem al carrer a manifestar nos davant de l’Ajuntament.

Quina pena! Quina tristor que tinc, quina impotència!

És el crit que colpeja el meu pit.

Cada cop el meu desencís és més gran.

Però aquesta manca reacció, aquesta fredor, a que és deu? Aquesta vegada els agressors no han estat els EEUU, han estat els seus aliats, és que córrer sang jueva per les postres venes i per això tenim por? No volia parlar de judaisme e islamisme, però al final quina és l’explicació, que és veu justa la destrucció de Gaza i altres ciutats palestines, i condemnem els atemptats amb persones bombes dels palestins. El cinisme està present.

Personalment estic en contra de tot tipus de violència, per tant des de la meva petita visió, deploro tot el que siguin atemptats terroristes, i l’ús de l’exercit per reprimir-los. Però no voldria desviar l’atenció en el conflicte israelià-palestí, sinó centrar-nos en la qüestió libanesa.

En la meva modesta opinió, aquests atacs desmesurats i la posterior invasió dels territoris, responen a una estratègia més global. On la clau està en provocar la intervenció de Siria i l’Iran, generalitzar el conflicte armat, per exterminar l’islamisme més radical i bel·licós, evidentment això comportaria una nova intervenció dels EEUU, en defensa de l’Estat d’Israel. Aquesta intervenció tindria l’excusa perfecte per poder destruir els mitjans de producció sirians i iranesos. Tant debò estigui en un error.

Un cop destruïda l’economia d’aquest països és podria parlar d’un nou ordre en l’Orient Mitjà. Però, Quin serà el futur? Quina serà la reacció de Rússia i Xina? I Europa? Callada.

NO SÉ PER ON COMENÇAR

2006-07-12T19:55:00.000+02:00

No sé per on començar, els pensaments brollen pel meu cap amb una velocitat de vertigen, i tot per una llarga xerrada telefònica amb el meu amic Joan.

De què hem parlat? de moltes coses, però potser una és el seguit de reflexions vers la situació política del nostre país, però no des del punt de vista dels partits i de la seva situació davant les properes eleccions, sinó quelcom que va més enllà. Deixant de banda allò que votem.

Els que em coneixen saben que soc militant de CDC, i que sempre he estat com una mosca vironera dins aquest partit, sí ! el que llegiu, si el nostre país fos normal, per tant un país lliure i independent, de ben segur que jo no estaria amb cap formació que fos nacionalista únicament, el més segur és que estaria en un partit social demòcrata, per tant, d’esquerres.

I..., aquí comença el dilema, les contradiccions, les crítiques i autocrítiques. Doncs malgrat sentir-me d’esquerres, mai he trobat cap referent, dins l’esquerra oficial del nostre país, prou engrescador, i heus aquí la situació, cap on anem? Trobo a faltar una nova esquerra, una alternativa, que motivi als joves del nostre país, que els faci implicar-se.

Tots els partits, estan preocupats pels resultats electorals i per els hipotètics pactes, comencen a discutir i ha desqualificar-se mútuament, tot plegat trist.

I els partits d’esquerra parlen, de models i de no se què de polítiques socials. Però. Tots ells són reproductors del sistema, l’esquerra com agent de transformació social no hi és. I aquí, crec és on ha de començar la reflexió, el debat, de tots aquells que en un, moment vàrem lluitar contra la dictadura, i d’aquells que han nascut en democràcia. Seguiré pensant, però faltem veus, que es sumin en les reflexions.

TURISME ! A QUI VOLEN ENGANYAR?

2006-07-01T17:42:00.000+02:00

Sempre he cregut que la nostra ciutat, té un cert potencial turístic, però encara estem lluny de potenciar-lo. L’intent d’aquest estiu, es atractiu, però no massa original. No es pot parlar de turisme, quan el que es farà són activitats d’oci nocturn, que aquestes puguin atreure més o menys gent de fora, ja en parlarem. Però sí que podem dir, que no podem quantificar com a turistes, a les persones dels pobles de les rodalies que van a les activitats nocturnes.És evident que les Santes són un atractiu i que fen una promoció adequada, en aquells llocs on hi ha turistes passant les seves vacances, aquest podrien venir a la nostra ciutat, però això es fa?… Els elements culturals dels museus encara estan per desenvolupar, falta xispa i imaginació i sobretot coordinació entre el Patronat de cultural i L’IMPEM, si aquests establissin unes línies estratègiques pel desenvolupament turístic, a lo millor els hi sortiria bé. Però en seran o estan capacitats per fer-ho? Està per veure?Si volem tenir residents turístics de temporada, cal buscar inversors i operadors d’aquests camp, dubto que això estigui plantejat, i si ho han fet, no en saben més i tot està quiet.Almenys, l’oci nocturn està garantit, desprès de Santes, Mataró podrà gaudir d’uns locals a la platja, on sentir música i parlar amb els amics, però això no es nou d’aquest any.

SANT JOAN

2006-06-23T19:53:00.000+02:00

Avui és la berbena de sant Joan, molta gent lletra ferida em diuen que de dir revetlla, doncs no! Jo li dic berbena, perquè aquest és el nom de la planta màgica, que és considerada com el tercer símbol d’aquest diada. Diuen els més grans, sí! aquells que per edat ho són de veritat i com ha valor afegit no són de ciutat, que aquesta nit les plantes augmenten les seves propietats remeieres. La planta berbena s'ofrenava antigament als déus i té els atributs de ser una planta afrodisíaca.
El símbol rei és el foc, element purificador que diuen ens allibera de la mala sort, (falta que ens fa) durant aquesta nit alimentarem el foc cremant trastos vells i tota mena de fustes que guardàvem per fer no se què. A casa nostra, Catalunya, la foguera més popular és la Flama del Canigó, que cada any s’estén per diferents poblacions per encendre-hi les fogueres. (acabo de rebre un sms que em diu que a dos quarts de vuit aquesta flama arriba a la porta de l’ajuntament), espero que no en facin foguera.
També es diu que si els enamorats salten set vegades una foguera agafant-se la mà seran feliços plegats la resta de la seva vida. A les nostres edats val més no fer-ne cap intent.
Per acabar direm que l’altre símbol màgic és l’aigua. Diuen que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, menys la de l’aixeta i les embotellades, i, per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb la rosada dels prats a trenc d'alba.
I per acabar un poema d’en Pol Celan
No-res, per mor dels nostres
Noms
-ells en fan u-,
segella
la fi ens creu
principi,
davant
els callats mestres
que ens envolten,
dins l’indivís, es pronuncia
l’estreta
claredat

Dedicat al meu amic Joan Simó.

UNA PLAÇA PER L'HAVANA

2006-06-22T11:13:00.000+02:00

Ahir a la tarda en la Comissió de territori del Centre-Eixample-Havana Ens varen presentar el desenvolupament urbanístic de l’espai comprès entre els carrers Colón, Toló, Floridablanca i Camí Ral.
El barri de l'Havana guanyarà una plaça pública a l’interior de l’illa i uns 700 metres quadrats per equipaments socials.

Aquesta actuació urbanística, millora la imatge d’una de les zones més antigues del barri. Dins d’aquesta actuació, cal destacar la conservació de la façana neoclàssica de l’antiga fàbrica Martorell Batlle i Cia. I la remodelació de l’edifici que es destinarà a 16 habitatges de protecció pública.

Sí d’aquests habitatges, que et toquen per sorteig, els tens en lloguer duran cinc anys i desprès al carrer. Imagino.

Bé d’això ja en parlarem un altre dia, ara seguim amb el que he començat.

Tot sembla correcte, es dignifica un espai, es guanyen equipaments i tenim un espai verd més, però, hi haurà alguna trampa? Això ho pensava mentre el tècnic municipal que acompanyava a la regidora ho estava explicant.

De cop, el tècnic ens parla del volum del edificis i de la seva alçada, diu que el pla d’ordenació permet una alçada de planta més quatre pisos, però que ells, modificaran la normativa, per permetre un pis més, i que aquest sigui un àtic o sigui per la façana del carrers es veuran quatre pisos i per l’interior, en la plaça en veurem cinc. Modestament crec que aquí està la trampa, el tècnic ens parla de la dignitat dels habitatges, de la qualitat de vida, del bònic que són els àtics.
Fins que jo, ja no puc més i els hi planto que estan afavorint l’especulació, que estan modificant les regles del joc, segons sia el seu interlocutor,(en aquest cas propietari del solar).

La regidora diu que sempre estic amb la mateixa cançó de l’especulació, i que en aquesta comissió em de valorar l’actuació general. Li contesto que d’acord i que estic d’acord en el plantejament, però que des de l’ajuntament s’està afavorint l’especulació també.

Atenció inversors, nous pisos i places d’aparcament ben aviat en aquest barri.

Reflexions postelectorals: El silenci de la majoria./ Gran victoria del SI

2006-06-19T13:11:00.000+02:00

El silenci de la majoria
Ahir a la nit vaig defugir el seguiment dels diferents comentaris dels líders polítics del nostre país, volia pair tot sol els resultats electorals.
El silenci de la majoria del cens electoral es preocupant. Joves i no tant joves han passat d’anar ha votar, uns per mandra que n’hi ha agut, uns quants més emprenyats per el caos de govern provocat pel President Maragall i la incompetència en política de Govern d’ERC, altres perquè no tenen cap interès per la política del nostre país, uns altres amb desacord a les picabaralles i desqualificacions entre partits, uns quants més desconcertats pel SÍ però No, No però SÍ, votar o no votar en blanc, tant si val no vaig ha votar. Aquest darrers que intueixo que poden arribar a ser un quants milers entre els joves de 18 a 24 anys, que han estat la clau d’aquesta majoria silenciosa.

Els culpables tots els partits polítics i els seus militants. ERC per dubtar i donar uns missatges confusos per justificar la seva postura política, PSC, CiU i ICV, malgrat defensar el SÍ, han tingut tots plegats urticària en fer un front comú, tots han volgut/hem volgut manifestar el nostre SÍ diferenciat, i, tot això ha tingut un preu, l’abstenció.

Gran victòria del Sí
Malgrat que la participació ha estat ha punt de fregar el 50%, aquesta ha manifestat el seu ampli suport al nou ESTATUT, la victòria es aplacant, indiscutible, els partidaris del no han vist el poc ressò que tenen i a sobra aquest repartit entre les forces polítiques grans, petites i minúscules que apostaven pel NO. Ara toca desenvolupar, aquest nou instrument, però la situació política no està per tirar coets, la crisi govern i la propera convocatòria d’eleccions, ens porta ha perdre sis mesos de construcció Nacional, fracàs del tripartit, desconcert socialista en quin ha de ser el successor del president Maragall, guerres internes i conspiracions a ERC, una Iniciativa que neda i guarda la roba, com ha últim bastió per poder revalidar un futur nou tripartit, i un Partit Popular atrinxerat en un discurs demagògic i de moneda de
canvi amb la seva confrontació política amb el PSOE menyspreant la victòria del SÍ a nivell estatal. I ha CiU estem contents, esperançats, però cautelosos aquesta victòria ha de servir per sumar i no per restar.,

MANIFEST PEL SI I EL QUE VAIG DIR PUBLICAMENT

2006-06-15T11:49:00.000+02:00

Manifest pel ‘SÍ’ a l’Estatut Nosaltres, dones i homes de Catalunya, davant la convocatòria del referèndum per aprovar el nou Estatut d'Autonomia volem expressar la nostra decisió de participar-hi i de votar-hi afirmativament. Creiem que el text aprovat per les Corts Generals, a iniciativa del Parlament de Catalunya, és un pas important en el reconeixement de les aspiracions nacionals catalanes. El nou Estatut enforteix les institucions, la capacitat financera de la Generalitat i els instruments d’autogovern per assegurar que Catalunya es pugui desenvolupar com a societat de benestar i com a país creador de riquesa. Institucions, partits, entitats, experts i agents de tots els sectors han treballat intensament i llargament per portar a bon port aquesta reforma. El nou Estatut, amb voluntat i ambició de futur, recull la realitat present i els canvis socials, econòmics, culturals i polítics que Catalunya ha experimentat d’ençà de l’aprovació de l’Estatut de 1979. Valorem positivament, per tant, la millora en la capacitat competencial de la Generalitat de Catalunya, l’avenç substancial en el finançament, l’encaix amb Europa i el món i la incorporació d'un títol de drets, deures i principis rectors que amplia els drets de ciutadania. Catalunya ha guanyat prestigi i autoritat sempre que ha defensat amb claredat i fermesa les seves aspiracions de progrés, llibertat i solidaritat. És per això, per refermar el prestigi del nostre país, que invitem a tota la ciutadania a participar massivament en aquesta decisiva consulta popular. Avui donem el nostre "SÍ" a aquest nou Estatut per responsabilitat i amb sentit constructiu, d’acord amb la millor i més compromesa tradició del catalanisme, amb voluntat d’assegurar el futur de Catalunya. Des de la convicció que hem d’avançar tots junts i sense renunciar a les legítimes aspiracions democràtiques dels catalans, considerem que refusar el nou Estatut portaria el país a un estancament i a la pèrdua d’oportunitats i horitzons de progrés. Així doncs, convençuts que ara és l'hora de mirar endavant, ens adrecem als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya per demanar-los que s'afegeixin a la Campanya cívica pel SÍ al nou Estatut de Catalunya.

EL QUE VAIG DIR

Ahir i va haver la presentació publica del manifest pel sí, a Can Palauet, la sala estava plena de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat, i també i havien tots els representants del govern municipal, varen demanar-me que expliques quines eren les meves raons per votar sí, i aquestes són les que vaig dir.

" Malgrat que l’Estatut que jo voldria votar és el del 30 de setembre, crec que l’Estatut que ha sortit en les negociacions amb el Govern de l’Estat és el nou puny de sortida pel reconeixement de les nostres aspiracions nacionals. Estatut que els futurs governs i parlaments de la nostra Nació hauran d’anar desenvolupant i pactant amb fermesa.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT és el futur de tots els ciutadans i ciutadanes joves i no tant joves del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ha de representar l’estabilitat política del nostre país.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT representa una millora i progrés econòmic.

Votaré Sí, perquè aquest ESTATUT ens permet pujar un graó més en el camí del reconeixement de la nostre Sobirania Nacional i el dret de l’autodeterminació del nostre poble.

També vaig dir que en l’apartat d’Ensenyament podríem disposar un millor autofinançament i que aquest repercutirà en una millora del sistema educatiu.

EL DESALLOTJAMENT

2006-06-13T15:05:00.000+02:00

imatge de Lluisa Julia ( Capgros )

L’aparició del moviment okupa a Mataró es pot convertir en un tema polític sensible, per la seva incomoditat i per les reticències que alguns sectors de la població de la nostra ciutat hi poden tenir. L’aparició d’aquest moviment ha originat un nou mal de cap a l'equip de govern municipal. Malgrat que aquest intenti no donar-li la importància que es mereix.
Aquest fenomen ens ha de dur ha obrir un debat sobre fins a quin punt les accions del moviment okupa són simples delictes contra la propietat privada o es poden considerar accions legítimes, i si es possible trobar vies de diàleg per arribar a un desenllaç negociat del conflicte.
A Mataró el moviment okupa no ha tingut fins ara ni un arrelament ni una activitat continuada, fet que, probablement, hagi comportat un cert desconeixement del moviment i no es disposi del discurs polític adequat per afrontar-lo.
A Europa el moviment okupa neix als inicis dels anys 70, quan els esquàters van iniciar la reivindicació del dret a l'habitatge, les seves accions l'han convertit en una manera de viure força estesa i socialment acceptada en algunes ciutats on hi ha experiències realment reeixides.
A Catalunya podem dir aquest moviment està a les beceroles, les primeres ocupacions que es varen produir a Barcelona, tenien com a objectiu la creació de Centres Socials, com a espais alternatius de desenvolupament cultural i social, on es realitzen activitats com ara teatre, música, tallers, debats, concerts, etc. en segon terme hi havia el problema de l'habitatge. Actualment podem dir que aquests objectius van junts.
El desconeixement per molts de nosaltres d’aquest joves, fa que els mirem en certa reticència, que els estigmatitzem com a ganduls, bruts, drogats i violents, això passa perquè no en saben res o ben poc.
Des del punt de vista ideològic, el moviment okupa s'emmarca dins dels anomenats «nous moviments socials» o moviments antisistema com són també l'antimilitarisme i l'antiglobalització. Tots ells es qüestionen del sistema econòmic, polític i social dominant, actitud tanmateix completament legítima en un sistema democràtic.
Aquests tipus de moviment, utilitzen l’acció directa per intentar portar els seus objectius a la pràctica. Totes les seves ocupacions tenen com objectiu denunciar l’abandonament de certs espais de la ciutat, que en moltes ocasions representen casos de total i absoluta especulació urbanística, com és el cas del carrer Lepanto (front marítim) i l’lla de Can Cruzate. Les accions directes d’aquests joves són un mitjà per iniciar un projecte d’un espai alternatiu, no tenen com ha finalitat dir que ja tenen casa on viure.
El desallotjament d'ahir de la Drogueria amb un desplegament de forces desproporcionat em fa pensar que l’equip de govern de la nostra ciutat, no està per buscar solucions imaginatives per arribar a punts de trobada amb un col·lectiu que planteja maneres d'organitzar-se i d'actuar diferents a les convencionals. Cal que els poders públics tinguin voluntat d'entendre les noves maneres d'associar-se, nous llenguatges, noves formes de cultura o de contracultura, noves formes i noves ganes de viure si es vol comprendre i representar les generacions del demà.

2006-05-29T14:23:00.000+02:00

Us faig públiques les notes d’acomiat de dos alts càrrecs del Departament d’Educació, com veureu la consellera no ha tingut cap mena de respecte pel President de la Generalitat, arrogància i prepotència d'una consellera que no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies, segons la meva opinió i d’un equip de gent jove amb actituds gens gratificants per la gent que treballava amb ells.

La carta del secretari es correcte, autocrítica, però hi ha trampa aquest Sr. no ha marxat del departament segueix com alt càrrec, tot té un preu en aquesta vida.

Donc gràcies al Sr Safont pel seu comentari en el bloci rectifico, alló que es podria considerar com insult.
Sr. Analitzi blogs i Webs properes a ERC i sigui autocritc, que vostè si es correcte i amable, això és una cosa, però n'hi ha d'altres que van massa forts.

Benvolguts,Benvolgudes,
En nom propi i de totes les persones que han estat al capdavant del Departament d’Educació des del desembre de l’any 2003, vull acomiadar-me de vosaltres després del cessament efectuat per Pasqual Maragall.
Durant aquests dos anys hem treballat amb il·lusió i amb la voluntat de millorar la qualitat del sistema educatiu del nostre país. De ben segur que hem tingut encerts i hem comès errades que espero que ens sabreu disculpar.
D’aquesta etapa que ara s’acaba en guardarem els bons records, la il·lusió, el compromís i l’aprenentatge, i estem molt satisfets d’haver pogut comptar en tot moment amb el vostre suport i dedicació, cosa que us agraïm sincerament.
Moltes gràcies i endavant!
Marta Cid i l’Equip

Benvolguts companys,
A l’hora d’escriure el meu comiat intento evitar les frases habituals: la il·lusió d’exercir el càrrec, els agraïments, les disculpes pels errors que hagi comès, etc. M’estimo més expressar un doble sentiment. D’una banda crec que les coses han anat molt millor del que ens han volgut fer creure, especialment en polítiques socials el govern ha fet una bona feina. D’altra banda però us confesso el meu desencís en valorar que els que hem estat en llocs de major responsabilitat no hem sabut tirar endavant amb prou dignitat el primer projecte de l’esquerra catalana al govern. Després de tants anys esperant uns resultats favorables hem malbaratat molts dels projectes i esperances de l’hivern de 2003. Jo, en la mesura que n’he format part, és d’això del que demano disculpes. Amb tot, mantinc intacta la il·lusió de veure i viure un futur govern estable i d’esquerra que faci avançar el nostre país en el progrés social i en el reconeixement complet dels drets nacionals. Caldrà tornar-s’hi a posar en el marc d’un altre escenari, amb altres condicions i amb forces renovades.
Desitjo al govern sorgit d’aquesta darrera crisi que pugui administrar bé i pugui continuar els projectes i les importants actuacions que plegats hem emprès. Des del meu lloc de funcionari el serviré amb lleialtat i amb tot l’esforç que sigui capaç com n’estic segur que farem la immensa majoria d’empleats de l’Administració. Em vaig engrescar en aquesta aventura que avui acabo per unes idees polítiques però també perquè tenia i tinc el convenciment que les persones que integrem la Funció Pública catalana som un col·lectiu ben preparat per fer grans coses per al país.
Permeteu-me, encara que sigui un tòpic, agrair-vos la relació personal que he pogut mantenir amb vosaltres, amb uns més intensament que amb d’altres, però sempre excel·lent. Malgrat aquella paraula tant antipàtica de "Secretari" enlloc de dir-me pel meu nom, entre vosaltres m’he sentit sempre un company més.
Barcelona, 25 de maig de 2006
Ramon Martínez Deu

PRECAMPANYA

2006-05-29T12:46:00.000+02:00

El 18 de juny, tothom està convocat a participar en el Referèndum, sobre el nou Estatut. La campanya es preveu dura, per una banda el partidaris del NO, d’aquests uns (PP) inflant aires d’anticatalanisme, de dir-nos el dolent que és aquest Estatut per les persones que vivim i treballem a Catalunya. El seu objectiu es clar, fer propaganda del no, per anar en contra del govern de l’Estat, per tant, el que menys els importa és el nostre país, tot és un tacticisme partidari, que en nom d’España defensa no sé quins valors. Però segur que no són els de respecte, tolerància i llibertat.
Per l’altre banda, en el mateix segment electoral, tenim ERC, buscant raons per justificar-ne el NO, trist paper, per què per cada raó, hi ha la pregunta… Però vostès que negociaven, abans de trencar l’unitat?, per què ERC negociava, per tant es corresponsable de l’estatut que tindrem. No si val dir que el pacte el varen fer dos partits.
He llegit part de l’Estatut i hi ha coses que no m’agraden i coses que les trobo a faltar, sobre tot les que ja sabem tots, però malgrat tot, es un estatut millor del que teníem, per tant és absurd enroscar-se en el No, omplint-nos la boca de Catalunya i de salvapatries suïcides, que el que busquen es mantenir-se en el poder, per què tenen por que les seves bases marxin per la seva esquerra, ves per on!! l’equidistància ha desaparegut.

Hem de votar SI:

Per què és el millor.

Per què Catalunya no pot seguir amb l’Estatut del 79.

Per què hem de demostrar el nostre sentit d’unitat, lluny de les nostres diferències polítiques.

Temps mort

2006-05-29T09:18:00.000+02:00

Fa molts dies que no escric en el bolg, perdoneu-me tots aquells que l’heu anat visitant.
Han estat un dies no gaire fàcils, he acabat cansat de tanta picabaralla política, i encara ho estic, hi ha professionals de la política que estarien més be callats, però no, si no fan declaracions o no surten en la fotografia de torn creuen que no existeixen, manera estranya de ser.

Aviat tornaré, avui el més segur.

JA SÓN FORA

2006-05-11T17:58:00.000+02:00

imatge e-noticies.com

El President Maragall ha fet el que havia de fer, dut per la incoherència, i, els dubtes sobre la postura d’ERC enfront el proper Estatut. Com ja deia en anteriors articles, la manca d’una direcció forta en aquest partit, els ha portat a prendre una decisió a contra cor, ja que les seves bases, amb més viscelaritat, que sentit de Govern s’han decantat pel No.

El cessament dels consellers i conselleres ja és un fet, ara el Govern s’ha d’equilibrar i mantenir-se fins les properes eleccions de la tardor, evidentment això implica una paralització de l’obra de Govern, preu molt alt pel nostre país, però hem de tirar endavant.

El que no em sembla de rebut és que el Sr. Carod obligui a dimitir a tots els càrrecs del seu partit en els diferents departaments en un intent desesperat de fer el boicot al Govern restant, o, volen demostrar d’aquesta manera que no estan agafats a la poltrona?. D’aquesta manera el que demostren és la manca de sentit de govern, el desconeixement del treball dins la administració i la poca o cap fidelitat institucional que tenen. Una cosa és el partit i l’altra treballar a l’administració. Entenc que pleguin el assessors i secretaris generals, doncs són les persones de confiança màxima dels consellers i conselleres, però la resta, malgrat que siguin càrrecs polítics com els directors generals, són primer administració de Catalunya que militants de partit. Això ho dic per què aquest és el sentiment de molts d’ells. Aquest càrrecs haurien d’esperar a ser cessats pel nou titular i no veure’s obligats a fugir. Tot plegat un trist paper. Però tranquils que l’administració seguirà funcionant, ja que quatre ressentits no la poden parar, i els quadres intermedis i els tècnics farem cap i mànegues per què això no passi i els ciutadans i ciutadanes del nostre país siguin atesos com sempre.

Dit això, passem al món local, i en concret a Mataró, ja que ens governa el tripartit a nivell municipal. És plantejarà el Sr. Barón fer fora als dos regidors de ERC, com podrà des de l’Ajuntament demanar el vot afirmatiu a l’Estatut si hi té regidors que li faran al campanya pel no. Això s’ha de pensar i actuar amb fermesa, ara és l’hora de fer fora a un partit que en nom de Catalunya està buscant la confrontació social, a traves dels constants insults dels seus militants (pocs) i simpatitzants, per veure els insults només cal visitar i llegir els comentaris a: http://www.e-noticies.com/ i els diferents blogs dels seus.

És una llàstima però ells han provocat aquesta situació.

ERC, QUO VADIS?

2006-05-08T20:28:00.000+02:00

L’auca ERC és de les mes tristes de tota la historia política del nostre país. Em sap molt de greu, que aquest dirigents que tenen, no hagin fet, el que és més elemental en un partit polític encara, que tingui estructura assemblearia. M’explicaré:

Un cop aprovat l’Estatut pel nostre govern, i, amb les expectatives de ser el millor Estatut, els dirigents ERC varen explicar als seus militants que aquest no seria el text definitiu? I per tant en les negociacions hi haurien fortes retallades.
No varen explicar en les seves assemblees, que sortís el que sortís lluitarien amb les altres forces, per aconseguir un Estatut molt millor que el que ja tenim? Sembla ser que no.
No varen recordar al seus militants que el famós Estatut del 32 va ser podat sense contemplacions pels partits republicans espanyols.
Per què actualment ERC, no ha fet una campanya interna dins el seu partit, per fer veure a les seves bases els aspectes positius que té el nou Estatut? Els hi feia por?
Per què no han treballat amb les seves bases els postulats pragmàtics de la política? Una cosa es la ideologia, el pensament, el concepte i un altre la praxis política de formar d’un govern que vol dirigir la nostre Nació.
Han consultat els dirigents polítics d’ERC a les seves bases el que han de votar en el Senat? Si en les assemblees ha sortit dir que no a l’Estatut, per què votaran abstenció? A què juguen?

Saben que si ho voten el text del Estatut, aquest serà retornat al Congrés, i haurem de començar de nou, que és el que volen les seves bases, tenen un greu problema de credibilitat, dins i fora del partit. Ja s’ho faran.

Dit això, el Independentisme, el Nacionalisme, el Catalanisme, són per ser una doctrina política? O formen par d’un ideari col·lectiu de les persones, són sentiments, son conceptes referits a un territori, en aquest cas Catalunya.

Que vol dir ser d’esquerres? És un altre sentiment oposats a les dretes?
Crec que hi ha manca de definició ideològica, de pensament.
Tinc molt clar que les persones catalanistes que militen al PSC, tenen un ideari socialista, que ha evolucionat el llarg del temps, però ERC, es socialista, és anarquista? Són lliberals?

CDC està inscrita al parlament europeu en el grup Lliberal, per tant hi un corpus ideològic en els seus plantejaments, malgrat que jo personalment amb decanto per les tesis social demòcrates, per tant tinc ideologia, pensament, que juntament amb els meus companys amb sentiment Nacionalista lluitem per tenir un país millor, un país amb més autogovern, un país amb el dret a decidir el seu futur, vers l’autodeterminació. Però ERC que té?. Personalment veig indefinicions.

ACTA FEDERACIÓ D'AAVV, CHRIS HILLMAN I BRETOLADES

2006-05-08T15:11:00.000+02:00

DIVENDRES 5

Aquest cap de setmana ha estat diferent de la resta, per començar el divendres, vaig assistir a l’acta organitzat per la Federació D’Associacions de Veïns, amb el lema "El creixement de Mataró, al límit". La xerrada va anar a càrrec de l’arquitecte Agàpit Borràs. Els conceptes i visions que dels quals va parlar venen de lluny, provenen de la Teoria General de Sistemes, en aquests cas, aplicades al territori i en concret al creixement urbà. Com sempre el Sr. Borràs va ser crític amb el model urbanístic de la nostra ciutat, amb les actuacions fragmentades que és fan dins el teixit urbà, i on la participació veïnal real, no és el que hauria de ser, els veïns participen en reunions informatives dins els plans territorials, i opinen, però malauradament tot està donat i beneït.
Per més informació podeu llegir l’article d’en Xevi Alomà a www.capgros.com

Acabat l’acta a sopar i desprès al concert d’en Chris Hillman, a la sala Privat. He de dir, que en un sorteig que fa la revista Capgros en varen tocar dues entrades, és la primera vegada que en toca una cosa en un sorteig, no m’ho podia ni creure!, bé el que deia el concert, íntim, al voltant d’unes dues-centes persones, va ser molt bo. Jo recordava aquest cantant, quan formava part de la banda The Byrds. L’actuació amb guitarra i mandolina va ser excel·lent, el més autèntic del folk rock i country rock.

fOTO DE V.B. CAPGROS

DISSABTE 6
Amb un dia força agradable vàrem poder fer una passejada per la riera, tot observant els quadres del artistes, realment fa goig, però el que no sé, es quina és l’opinió dels artistes, ja que les vendes per comentaris que vaig sentir havien estat fluixes.
Aquesta fira de pintura, va tenir la seva cara fosca, quan altres pintors, gens artístics i molt menys creatius, van dur les seves reivindicacions contra: les entitats bancàries, la seu del PSC i UGT, la façana de Santa Anna, una bretolada més, d’aquests noiets anti-sistema, que en nom de la lluita contra el capital, l’especulació i en defensa del medi ambient, ho embruten tot. Fent aquests actes, que ells creuen heroics, el fan es tenir a la ciutadania en contra, crec que els hi falta més reflexió i menys acció directe d’aquest tipus. Les forces de seguretat que hi eren, no varen intervenir, ho puc entendre, en la riera, però a la plaça de les Tereses podrien haver dissuadit ha aquesta colla de… el que vulgueu, manifestants per ser respectuosos amb el personal.
Espero que, d’aquest actes de manca de civisme, l’Ajuntament prengui nota, i no únicament pretengui fer una nota condemnant l’acta amb la junta de portaveus de tots els partits polítics de la nostra ciutat, sinó que actuï amb bel·ligerància i fermesa.

AVUI MANIFESTACIÓ

2006-05-05T14:55:00.000+02:00

Avui, divendres dia 5 de maig, hem tingut a les portes del Departament d’educació una concentració/manifestació de tots els sindicats de l’ensenyament. Aquests estan en contra de començar el proper curs el dia 12 setembre, que és un dimarts, i proposen començar-lo el divendres dia 15. Les raons que donen, es que aquesta data no ha estat pactada i que el Departament après la decisió de manera unilateral.
Mal fet, doncs un Departament on tots els seus alts càrrecs tenen una demostrada cultura participativa i assemblearia, no hauria d’actuar d’aquesta manera, ho dic per què la majoria, abans de ser assessors i subdirectors generals eren membres actius del sindicat USTEC, i vet aquí, una cosa és ser sindicalista i un altre és tenir el poder.
El sindicat (USTEC) es mostra contrari a la política educativa,els altres fan seguidisme i amb algunes coses recolzen al Govern i amb altres estan en contra, en fi repicar campanes i estar present en la processó.
Però el que m’ha sobtat més, és la no presencia dels mossos d’esquadra, sé que aquests hi eren, i altres cops, i ara faig referència al govern de CiU, quan hi havia una manifestació estaven presents a l’entrada de l’edifici per poder dissuadir amb la seva presència, qualsevol intent d’entrada del manifestants.
Doncs avui no ha estat així els sindicats de manera espontània han anat avançant i han entrat al vestíbul de l’edifici impedint qualsevol entrada i sortida del personal.
Els guardes jurats han intentat impedir-ho, parlant de manera adequada amb ells, intentant que les càmeres dels mitjans de comunicació no prenguessin imatges, ja que tenen ordres expresses, tot ha esta un desori, no han estat recolzats per ningú, la seva autoritat, poca que en tenen, s’ha esvaït.
Durant 20 minuts el Departament ha estat ocupat, i els mossos no han aparegut, fins que els manifestants han sortit pel seu propi peu. Desprès la nostra policia ha fet acta de presència.
La meva indignació i la de molts companys funcionaris, que veiem de bon grat ara i sempre qualsevol reivindicació del col·lectiu docent, és la tolerància d’aquests actes dins els edificis públics, i la manca de criteri, ja que quan es van manifestar en solitari el sindicat CGT, si que hi eren els cossos de seguretat.

SI HEM PERDUT EL CAMI....

2006-05-04T23:34:00.000+02:00

Són les onze de la nit, avui hem sopat tots a casa, això que ha de ser un fet normal, per a mi es motiu d’alegria, no he tingut cap reunió. Ara en la tranquil·litat, tot escoltant música, he obert el llibre de poesia d’en Josep Punsola. El llibre que tinc a les mans es titula “Obra Poètica Completa” va ser editat pel Patronat Municipal de Cultura de Mataró i l’editorial Alta Fulla. (1989),

Quina època, semblava que hi havia un fort batec cultural, que amb el temps s’ha esmorteït, llàstima !!!!

Per això res més adient que reproduir-vos aquest poema.

SI HEM PERDUT EL CAMÍ...

Si hem perdut el camí
brolla avall, brolla avall !
Que el més bo no és sortir
al ras de la vall;
que el més bell és fruit
del clot d’aigua perdut
- per ningú contemplat,
ni entelat, ni mogut –
en el cor encantat
del racó inconegut.

De racó i de racó
que no sap de sender,
n’hi ha molt, i al pitjor,
guarda un ferm esbarzer
una inèdita flor...
Si finí el bell seguir,
no ens trobem, brolla al dret !
I veurem, en fruir,
que el millor que haurem fet
serà perdre el camí.

POTENCIAR LA CIUTAT

2006-05-04T13:45:00.000+02:00

Un dels eixos del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social es potenciar la ciutat de Mataró, i per això s’obriran unes oficines de turisme.

Pot esdevenir Mataró, amb l’obertura d’aquestes oficines, un centre turístic?
És evident que amb l’obertura d’aquestes oficines, no. Únicament seran punt de informació ciutadana, i que ja està bé per començar.

La nostra ciutat te potencial per ser un nucli turístic. Per una banda cultural i per un altre de sol i platja. Tenim la sort de viure en una ciutat que pot oferir aquestes dues vessants. La més fàcil, la més natural i evident és el sol i la platja. Actualment tenim unes platges ben conservades, on l’aigua, un dies més i altres menys, sol estar neta. Però gent de fora, poca, turistes d’altres països cap, no tenim Hotels, ni mai s’ha orientat l’economia de la ciutat cap el sector turístic, ànim!! a veure si surten inversors, i els operadors turístics fan una aposta seriosa.

NO! No! sembla ser que això no és el que es vol. El que es vol es potenciar la ciutat en el vessant cultural.

Pensem que tenim: La Basílica de Santa Maria, , La portalada de l’església de Santa Anna, edificis modernistes, El museu i el futur museu, torre Llauder, de l’època romana, cases del s. .XVIII, balcons plens de rajoles que ningú se les mira, per què tothom va amb el cap baix. restes de muralles al centre urbà, de tot això se’n pot fer un pol d’atracció cultural, però no únicament pels de casa sinó pels de fora, per tant, no s'haurien d’obrir oficines de turisme a Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat, per que els turistes no passin de llarg.
No creuen que s’hauria de treballar a nivell comarcal.

Personalment crec en els dos vessants d’atracció de la nostra ciutat, ara cal imaginació i inversió econòmica per poder-ho tirar endavant.

VOTA, VOTA SI

2006-05-02T16:44:00.000+02:00

No parem de fer espectacle, uns fen propostes d’allargar dues hores la jornada del dia E (E = Estatut), uns altres dient doncs per què no, fen al·lusions a la seva vocació democràtica participativa (ERC), CiU dient xi, xi xi,xi, ja ens va bé. Per desprès haver-se de quedar amb carona de bocamolls, tots ells quan els serveis jurídics de la Generalitat diuen que hi ha una Llei Orgànica (d’àmbit estatal), que marca la jornada del dia E.
L’altre espectacle ens l’està oferint ERC amb els seus moviments de intent de definició pel que han de votar el dia E. La seva estructura de partit es complexa, les bases i les seves representacions territorials tenen pes en les seves decisions com a partit, però totes tenen el mateix pes?, no ho sé. Però pensar que l’assemblea d’un territori amb pocs militants té el mateix pes que una altre amb el doble, per dir alguna cosa em sembla desmesurat, o bé desprès hi ha el vot de qualitat del seu Consell Nacional ? De fet no me importa massa, però com ells en parlen doncs, pica la curiositat!
Malgrat el que decideixi ERC: no, vot blanc, vot nul, el dia E tindrem estatut per majoria absoluta.
Personalment crec que l’electorat madur d’ERC, amb sentit de la responsabilitat i coneixedors del pragmatisme polític que ens cal en aquest moments votaran SI, el mateix que faran alguns dels dirigents, però no ho poden dir i han de fer el joc, sobre tot els que tenen càrrecs en l’administració, que reconeixen que la política del pancartisme ja ha passat i ara s’ha de manar, però pobres!! Els compadeixo, per haver de reconèixer en privat i amb la boca petita jo votaré SI, però ha de predicar un altre cosa.

FERIA DE ABRIL

2006-05-02T13:48:00.000+02:00

Mai havia estat a la "Feria de Abril" de Catalunya, feia temps que tenia ganes d’anar-hi, i amb l’Assun cada any ens fèiem el propòsit de visitar-la i per fi aquest any ho hem aconseguit.
No entraré a discutir els problemes que tenen plantejats sobre la situació econòmica de la Feria ni molts menys del debat entre entitats, a part de que no tinc dades, ni informació suficient.
Vull parlar de les sensacions, si de la sensació que vaig percebre. Era dissabte, al voltant de 2/4 d’onze de la nit,quan vàrem arribar, molts de cotxes i totes les indicacions al seu lloc, per fer-ho fàcil als visitants. La primera imatge és la de poder observar un gran nombre d’atraccions, crec que hi eren totes, les dels menuts i les dels adults valents i en ganes de tenir sensacions fortes, una fira d’atraccions a lo gran. Bullici de gent, de nens i nenes, de pares i avies, de payos i de gitanos, tots amb harmonia i alegria, amb ganes de festa.
Un cop feta la visita a les atraccions, entrem al recinte firal, on hi han "las casetas" de les entitats, moltes, no les anomenaré per no deixar-ne cap.
Les sevillanes sonen per tot arreu, el picar de mans, grups que ballen i canten, cada local té la seva festa i pots entrar-hi lliurement, si vols consumir ho fas, si vols menjar pots fer-ho, si únicament mires tampoc passa res, tot és cordial.
Las "casetas" malgrat tenir certa uniformitat, són diferents, observant-les poden deduir el poder adquisitiu de cada entitat, o l’afany de figurar o sobresortir. La "caseta" que més em va colpir va ser la gitana, plena de gom a gom, amb cants plens de sentiment, i havia alguna cosa més que una festa, un sentit de pertinença, on la rumba desbordava totes les expectatives.
Les úniques "casetes " que vaig trobar fora de lloc varen ser la del PP i la del PSC/PSOE, i l’UGT, la política ha de ser transversal en aquests actes, una cosa és que els diferents líders vagin a visitar La Feria, es prenguin "unos Finos", i un altre es tenir el local instal·lat, no sé si havien altres partits.
El darrer ámbit que vaig visitar va ser la fira comercial, sensa cap pretensió, parades artesanals amb productes d’alimentació, roba, artesania de fusta, etc, tot ben ordenat e indicat.
Ara que encara si és a temps, proposo als responsables de fires de la ciutat de Mataró que hi treguin el cap, potser aprendran alguna cosa.

L’EQUIDISTÀNCIA QUE ENS TRENCA.

2006-04-26T14:06:00.000+02:00

Cada cop se’m fa més difícil entendre la situació política del meu país. Tenia entès que l’objectiu bàsic d’aquest govern era sumar esforços per aconseguir un nou Estatut per al nostre país. Aquest ja el tenim únicament cal la seva aprovació pel Senat espanyol i el referèndum.
Però ERC està fent un joc polític, que ens porta a un trencament i a una divisió social que no hauria d’haver-se provocat. Crec que tots els nacionalistes estem d’acord que l’Estatut aprovat pel nostre Parlament, era el que volíem, però també tots sabem que entrats en negociacions, s’han que acceptar renúncies, cedir i fer concessions entre parts, això s’ha fet i s’ha aconseguit un Estatut millor del que tenim, (això ho admet ERC però no ho accepta).
Ara la situació és que el govern farà una campanya informativa vers l’Estatut i demanarà la participació ciutadana, el meu dubte és, el Govern demanarà el SI?, no ho crec, i si ho fa, haurem de sentir dir, que una cosa és el govern i un altre els partits, l’exercici de cinisme està servit.
A tot això la postura d’ERC cada cop sembla estar més clara, és el vot equidistant, vot nul, vot ideològic sentimental, vot blanc, en resultat un vot tàctic de sondeig electoral, que el diferenciarà del vot negatiu de l’entorn del PP.
Aquesta actitud divideix, trenca tots els ponts d’unitat nacionalista que tant ens cal, ja que tindrem un Estatut amb un aprovat justet.

ELPOT DE VIDRE I EL CAFÉ

2006-04-24T19:29:00.001+02:00

Aquest article el vaig rebre per correu, va reenviar-me'l l'Assun,la meva dona.
Es un d'aquells articles que circulen de manera anònima per la xarxa. Personalment crec que és digne de llegir.

Quan les coses a la vida et superin, quan 24 hores al dia no et són suficients, recorda el pot de vidre i el cafè.Un professor, davant els seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf.Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord a dir que sí.El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf.El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.Després el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, les coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,... La sorra és la resta de petites coses. Si primer posem la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai notindrem lloc per a les coses realment importants.Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat.Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afecció favorita.Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua,...Ocupa't primer de les pilotes de golf, les coses que realment t'importen.Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra"Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.El professor va somriure i va dir:"Què bé que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic".

RECORDS

2006-04-24T13:55:00.000+02:00

Avui, 24 d'abril, fa 55 que vaig nèixer. Són moltes les coses que han passat al llarg d'aquests anys, i avui, dia especial, vull compartir un poema d'una dona, companya de feina a l'Escola de Formació del professorat, que ens va trasmetre sentiments i que malauradament ens va deixar quan tenia moltes per dir-nos. Maria Mercè Marçal.

Llengua abolida

Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.

Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
- oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca -
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!

En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.

Cada tombant del teu cos m'alimenta
d'altres paisatges que l'oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu els dónes sentit.

No esborraria cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:

Prenc el camí que m'ha portat a tu.

Per als vençuts l'amor és un pa amarg,
arrabassat a contrallei dels sécs
d'un país devastat, sembrat de sal
per l'enemic sense rostre.

I la sang, aliment per a l'incendi
que esborri serramostres de collita,
cremi rostolls, calcini llei i culpa.

SANT JORDI

2006-04-23T19:35:00.000+02:00

Avui ha estat un diumenge especial, Sant Jordi, el nostre patró, el patró de Catalunya.

Sant Jordi també és patró d’Anglaterra, d’Aragó, de la ciutat de Gènova, Georgia, Grècia, Lituània, Portugal, Rússia i Sèrbia.

Com diu la tradició va ser un màrtir cristià nascut a la Capadòcia, fill d’uns familia rural i que va morir, possiblement a Lydda (Palestina). La seva tomba, però és en un lloc incert. D’una banda assenyala Tirra (actual Turquia), un indret molt visitat pels almogàvers en la seva expedició a l’Orient i d’altra Lydda, l’indret mateix on. Segons la tradició, va ser martiritzat sota el regnar de Dioclecià.

A la seva vida se li han atribuït fets llegendaris, entre els quals destaca l’alliberament d’una donzella de les urpes del drac. La veu popular mundial ha localitzat aquests fet pels voltants de la ciutat de Silene. A Catalunya, aquests episodi s’ha localitzat pels voltants de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

A Catalunya, el seu culte és documentat al segle X, i el 1022, l’abat Oliba va erigir un altar en honor seu.

L’extensió del culte a sant Jordi arreu d’Europa va produir-se a partir del segle XI, amb les Croades, el sant era invocat pels guerres croats en les seves lluites contra els musulmans per recuperar Terra Santa.

REMODELACIÓ DE GOVERN

2006-04-21T14:49:00.000+02:00

La remodelació del Govern ja s’ha produït, no és per saltar d’alegria, doncs els canvis no responen a una veritable necessitat, al menys en algunes conselleries.

Cultura necessitava un canvi, la consellera tenis bones intencions, crec!!, però amb aquestes no n’hi ha prou per desenvolupar la política cultural del nostre país.

Agricultura també, el món de la pagesia, està desconcertat, la política agrària del Triparit fins ara ha estat molt precària, només cal repassar els conflictes plantejats.

El DURSI, no ho crec, calia deixar-li més temps per què desenvolupes les iniciatives plantejades, ara el nou conseller és una incògnita, doncs que jo sàpiga no te cap vincle amb el món universitari. Els temes pendents, són molts, com són l’encaix dels estudis universitaris dins el context europeu.

Tindrà això alguna repercussió en el projecte universitari de la ciutat de Mataró?

Medi Ambient i Habitatge tampoc calia, això de fer canvis per quota de pacte, en sembla molt trist. Particularment sempre he vist als companys de "Iniciativa"
amb molt d’afecte, gent preparada i amb constància, malgrat que hi ha excepcions, que ara no cal citar. Del successor d’en Milà, en Francesc Baltassar, en tinc grats records personals, vàrem estar junts en el primers anys de la nostre escolarització a Barcelona, més tard a la universitat, en plena lluita contra el franquisme, el tinc per un bon polític, espero no haver de canviar d’opinió.

Del canvi de Treball. No tinc elements, el conseller Valls potser serà més polític, no estarà influït per tesis sindicalistes com el conseller cessat.

El departament de Governació, uy!! Aquest si que té tots els ets i uts que vulguem, el Carretero era un personatge no gaire còmode pel President i menys amb les declaracions que va fer vers el president de l’Estat espanyol. Però el seu recanvi clama al cel.
Com es pot anomenar una persona que està sota sospita? "sospita per una suposada extorsió en benefici dels interessos financers del seu partit" (frase treta d’un article d’opinió del e-noticies).
No hi havia ningú més a les files d’ERC?, ha estat una provocació, a una remodelació que no volien?
Quina autoritat té el President en front de les voluntats d’ERC?

Malgrat que no m’agradi el President, ho és de Catalunya i ho és de tots simbòlicament, però vinga! Una vegada que pren una decisió per marcar la seva autoritat, aquesta torna a quedar tocada.

El temps dirà, mentrestant el preu del petroli es va encarint i la inflació pujant.

2006-04-19T18:25:00.000+02:00

Tot fent un descans, abans de tornar a les feines que estic fent per les tardes, he agafat a l’atzar un llibre de la prestatgeria. És un llibre de poemes d’en Màrius Torres, amb un pròleg d’en Pere Gimferrer. Obro el llibre per la pàgina 46 i en surt un poema anomenat Abril, coincidència?, tota!!, m’agrada tornar-lo a llegir i per això el voldria compartir.

ABRIL

Lliris morats, prada de trèvol,
Núvols de neu, cel matinal.
Fulloles noves s’emmirallen a l’
Estany d’aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms.
Sàvia primavera crea
L’ombra rosa dels arbres de Judea,
L’ombra grisa dels cinomoms.

S’han acabat les violetes.
Cap al tard la boira s’esmuny.
Xopes de blau, arribaren de lluny,
Un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,
Tímid com un infant s’acosta;
I cada tarda, quan se’n va a la posta,
Té una mica més de recança

Maig 1936

Uns comentaris lligats

2006-04-18T12:35:00.000+02:00

Avui tot llegint el diari El Periódico, en versió catalana, he trobat un article que fa referència al descobriment d’un paradís submarí, al mar de Bohol, a prop de l’illa filipina de Panglao.
Aquesta notícia, és reconfortant, desprès d’uns dies de vacances, sense maragallades, el que científics de diferents països del món hagin trobat en aquest indret 62 noves espècies de mol·luscos sense closca. Sembla que aquest planeta encara té indrets per descobrir dins el seu espai natural.
Malauradament, no hi ha res per descobrir en l’espècie humana, els atemptats a Israel, el desgovern a Palestina, la destrucció de l’Iraq… tenim l’atlas mundial ple de conflictes bèl·lics, no hi ha cap continent en Pau, be l’Antàrtida; i en els països que estan amb una pau relativa, hi ha gent entestada en cercar el conflicte, com és cas de l’Estat espanyol.
La dreta espanyola està força encesa i el seu fogoner està en una emissora de ràdio que té un gran ventall. La flama de l’Espanya trencada, la desaparició de la Nació espanyola, nascuda el 2 de maig de 1808, treu de polleguera al fogoner. Però en el fons, des de la seva òptica, poden dir que té la visió de predir certs esdeveniments, va dir que darrera de Catalunya, amb un reconeixement tebi de NACIÖ, altres comunitats autònomes reclamarien en els seus estatuts el ser reconegudes com a Nació, i això sembla que succeeix amb Andalusia, passarà el mateix amb Extremadura, Múrcia o la Rioja? Passarem de ser un Estat d’autonomies a ser un Estat de nacions? Serem un Regne de nacions?. El fogoner de la dreta de la Nació espanyola, te feina assegurada.

Respostes al meu article

2006-04-16T20:39:00.000+02:00

Com encara no sé com funcionen això dels vincles us recomano que llegiu els comentaris apareguts al meu article 14 d'abril a Mataró, Capgros.com, evidentment he respost.

REURBANITZACIÓ DEL CARRER SANT ANTONI

2006-04-13T18:50:00.000+02:00

El proper dia 18 d’abril comencen les obres en un dels carrers clau de la nostra ciutat, clau per que afectarà la circulació de tots aquells vehicles que busquen la sortida cap la N II.Al llarg de vuit mesos els veïns patiran unes obres necessàries, com és la reconstrucció del nou col·lector, i tot seguit la reurbanització del carrer Sant Antoni. A més de la tant esperada obertura del carrer Campeny.Els veïns han estat informats, i d’aquesta informació se’n diu participació ciutadana. Ens varen explicar el que es volia fer, el tipus d’arbrat, i la desaparició de les places d’estacionament de vehicles, i així amb tot el que es farà properament al centre-eixample. La culpa de que la participació no funcioni no és del tot de l’equip de govern de la nostra ciutat, també ho és de AAVV del centre, que no té la capacitat de gestionar i proporcionar alternatives, es una pena, però és la trista realitat.

UN COMENTARI

2006-04-13T18:05:00.000+02:00

En l'apartat on hi ha el meu perfil hi ha un article anomenat PENSAMENTS, aquest va ser escrit despres de les eleccions a l'executiu comarcal de CDC, eleccions que varem perdre, el que està escrit ho continuo pensant.

HE FET UNS CANVIS

2006-04-13T17:50:00.000+02:00

Avui que disposo d'una mica de temps, he fet uns canvis en el blog, el que feia servir fins anomenat Punt de trobada, deixa d'existir degut a uns problemes tecnics, ara procuraré que aquest, que en un principi va ser el primer que vaig tenir, es mantingui vui i molt més dinàmic. Reconec que no soc cap maravella de les vones tecnologies, costa tirar endavant i compendre tot el lexic de les instruccions. Intentaré fer-ho el millor possible, gràcies per la paciència dels pocs que esteu al meu voltant

14 D'ABRIL A MATARÓ

2006-04-13T17:32:00.000+02:00

Dimecres 12 d' abril de 2006

La recuperació de la memòria històrica s’està convertint darrerament o millor dit ja és un paradigma per justificar tota mena d’accions que tinguin quelcom a veure amb el nostre passat, ja sigui ben llunyà o relativament proper.Fet que no qüestiono en si mateix, doncs recuperar la memòria històrica és important, i, com em deia la meva filla tots tenim un passat, que ens ha de permetre viure el present per millorar-ne el futur. Però el de celebrar els 75 anys de la proclamació de la República Espanyola i programar tot un seguit d’actes al llarg del 2006, ( que encara no estan programats) vincular-lo als representants municipals i a les persones mortes en la guerra civil, ja en sembla una mica forçat. Sobre tot pensant en tancar la TRANSICIÓ de la DICTADURA a la DEMOCRÀCIA.Parlem de memòria i volem treure tots aquells símbols de la dictadura., Si els trèiem, no deixarem rastre del que va passar i al explicar la nostra historia local als que ara són menuts, seran poques les proves documentals físiques al carrer que hi trobaran, be a no ser que en un futur, a un nou museu hi hagués una sala on s’expliques i es recollís tot el que es vol retirar del carrer, a part de les coses que ja ho han estat.Personalment no celebro ni vull celebrar el dia de la República Española, doncs aquesta República ens va trair, no ens va reconèixer ni com a Nació, i poques varen ser les competències que ens va reconèixer. Va ser el govern i els partits d’aquesta república els que varen començar una campanya contra Catalunya i el seu estatut. (campanya que ha estat actualment, reproduïda en part, pel partit Popular).Com a nacionalista em pregunto que farà a la porta de l’Ajuntament la Bandera de la República espanyola. Res, perque dubto que aquest sigui el seu lloc, quan als partits nacionalistes se’ls hi negat any darrera any poder onejar la nostra Senyera, l’Onze de setembre de forma única al balcó.Hi ha formacions polítiques que, al meu parer, fiquen la pota. Cal homenatjar la bandera republicana espanyola per sentir-se republicà?

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

2006-04-13T17:29:00.000+02:00

Dissabte 18 de març de 2006

Acabo de llegir en el Cap Gros d’avui que el president i la junta de l’associació de veïns de la Llàntia ha dimitit per desavinences internes. Aquest fet no tindria més importància, si no fos, pel debat ocult que hi ha darrera de cada associació fins arribar a la mateixa Federació d’AAVV.
El debat és, el control polític de les AAVV, hom nega que existeixi, però la realitat es un altre, i be de molt lluny. Els partits polítics, tots, sempre han estat preocupats pel teixit associatiu de la societat, i en aquesta preocupació han entrat a formar-hi part, sempre a títol individual dels seus militants. El problema neix quan el partit polític, dona consignes, recomanacions i maneres de fer als militants, que participen en una entitat veïnal, aleshores comença la confusió, les reticències entre persones, avalades per les actuacions i les relacions dels ajuntaments amb aquestes entitats.
Tot això amenitzat per un procés de participació preocupant, doncs poques són les AAVV que van sobrades de persones i moltes vegades són qüestionades pel seu grau de representativitat, en fi la realitat és una, únicament cal ser conscients de quines són les limitacions de cadascú.

MIRAR ENRERA PERPROYECTAR UN NOU FUTUR

2006-04-13T17:24:00.000+02:00

Diumenge, 5 de març de 2006

Tots sabem, perquè ho hem estudiat, que un cop guanyades les eleccions municipals de l’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar el Govern de la República Catalana. Aquest va durar tres dies, ja que hi va haver de renunciar a canvi d’obtenir un autogovern provisional i el compromís de redactar i aprovar un Estatut d’Autonomia, per part de les Corts espanyoles. Va ser la primera de les grans claudicacions d’Esquerra Republicana, partit majoritari en aquell moment.L’Estatut d’Autonomia també conegut com l’Estatut de Núria, va ser redactat per els polítics del moment. El text original era ambiciós. Afirmava el dret de l’autodeterminació de Catalunya dins la República federal espanyola, definia Catalunya com un estat dins la República, amb sobirania popular, la possibilitat d’agregacions territorials autònoms, l’oficialitat del Català, competències polítiques, econòmiques, jurídiques, socials i educatives. Aquests plantejaments varen desencadenar una campanya anticatalanista molt agressiva generant un clima de desconfiança, ja que s’acusava als catalans de posar en perill “la integridad nacional”. El text que van aprovat les Corts espanyoles va suposar una rebaixa respecte al text original. Era la segona gran claudicació, en els seus principis d’Esquerra Republicana de Catalunya. Catalunya passà de ser un Estat de la República a una regió autònoma, dins l’Estat espanyol, les competències econòmiques són retallades i molt limitades, ja que tot depenia de negociacions amb el Govern espanyol, el castellà és llengua cooficial juntament amb el català, no es reconeix la possibilitat de federació de regions, l’ensenyament continua en mans de l’Estat malgrat que la generalitat podia crear els seus centres propis. Es reconeixen competències en règim local, obres públiques, ordre públic, policia interna, serveis socials, no és reconeix la sobirania, però si es va reconèixer la personalitat pròpia de Catalunya. Tot això ens demostra el grau històric de claudicació dels nostres governats, evidentment la situació social, política i econòmica, no es pot comparar. El bàsic i més important d’aquell moment, és que es recuperaven les institucions per el nostre autogovern, la Generalitat Catalana. A partir d’aquí podem començar a mirar el nostre present i futur immediat. La redacció del nou Estatut, ha superat amb escreix a l’anterior, però a portat tensions en els diferents grups polítics, debats socials, defensors i detractors. I malauradament el revifar del sentiment anticatalanista en terres espanyoles. Per majoria absoluta, es va aconseguir consens en els continguts de l’Estatut, però tots els partits eren conscients que aquell no seria l’Estatut. Per poder negociar calia sortir de màxims, ja que els nostres polítics sabien que hi haurien rebaixes substancials, però que aquestes, no podien servir per anul·lar-nos com a poble sinó, com a millora del que ja teníem. Així ha estat, les negociacions arriben a port, però uns hem claudicat massa, per altres estem provocant el trencament d’Espanya, els més pragmàtics ens podem donar per satisfets. Ara cal que Esquerra Republicana recuperi la seva memòria històrica, i entengui que en tota negociació s’ha de renunciar, però no claudicar.

2004-12-06T03:33:00.000+01:00